La mortalitat dels pacients ingressats per Covid-19 a les UCIs espanyoles va ser del 31%

UCI @ep

La mortalitat intrahospitalària dels pacients ingressats a les Unitats de Cures Intensives (UCI) espanyoles durant la pandèmia va ser del 31%, segons el projecte 'Factors de risc i pronòstic de pacients infectats per COVID- i seguiment a un any dels malalts ingressats a les UCI espanyoles' ('CIBERESUCICOVID'), desenvolupat pels investigadors del CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES).

Així, segons aquesta investigació, els factors associats al pitjor pronòstic s'associen a la necessitat de ventilació mecànica, l'edat, la gravetat inicial, la MPOC associada, el descens de les plaquetes i l'augment de la creatinina comparant els dies 1 i 3 de ventilació artificial.

Des que el juny de 2020 va començar el treball de camp amb el primer pacient, ' CIBERESUCICOVID ', que es prolongarà fins al 31 de desembre d'aquest any, ha comptat amb més de 5.700 pacients i ha analitzat 1.068 mostres de sang per als estudis de epigenètica i biomarcadors, superant àmpliament els objectius inicials marcats.

El projecte forma part de les investigacions engegades a través del Fons Covid-19 al llarg de l'any 2020 i gestionat per l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII), i va rebre un finançament total de 1.750.000 euros.

Ha comptat, així mateix, amb el suport de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries (SEMICYUC) i la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), així com la participació del Barcelona Supercomputing Centre (BSC).

Els resultats d'aquest estudi multicèntric, liderat pel cap de grup del CIBERES a l'Hospital Clínic de Barcelona, Antoni Torres, han estat presentades al llarg d'una jornada híbrida celebrada al Campus de Madrid de l'Institut de Salut Carles III, a la que s'han detallat els factors de risc i pronòstic dels pacients infectats per Covid-19 que han ingressat a les 69 UCI espanyoles participants des que es va iniciar la pandèmia a Espanya.

Així mateix, s'ha realitzat un seguiment dels pacients des de l'alta a l'UCI i l'alta hospitalària fins als sis mesos, per determinar la mortalitat a l'any de l'alta dels pacients Covid-19 que sobrevisquin després de l'ingrés a crítics, establint-se aquesta taxa en un 1%.

Entre les conclusions principals, els investigadors del CIBERES han identificat l'adquisició d'una pneumònia intrahospitalària durant l'ingrés com a factor associat amb la persistència de símptomes de coronavirus al cap de tres mesos.

Així mateix, segons explica Antoni Torres, s'ha estudiat l'efecte sobre la mortalitat intrahospitalària dels corticoides, trobant-se diversos fenotips en què no s'observa un benefici depenent de l'edat, la gravetat inicial, l'estat inflamatori i l'absència de limfopènia. "Els nostres resultats, per tant, ajudaran a definir quins pacients greus han de rebre corticoides".

FALTA DE CONTROL A LA REPLICACIÓ DEL VIRUS, LA CLAU

La malaltia crítica per Covid-19 es caracteritza per la manca de control de la replicació del virus per part del sistema immune, reflectida en una disseminació a nivell sistèmic de material víric, cosa que va en paral·lel a una resposta desregulada de l'hoste que s'associa a pitjor pronòstic.

Segons indica l'investigador del CIBERES Jesús Bermejo, que també ha participat en el projecte, "els nivells alts d'ARN víric en plasma, la presència d'antigènemia i els baixos nivells d'anticossos anti-S són predictors de mal pronòstic, però també marcadors potencials d'enriquiment predictiu per guiar millor els tractaments amb antivirals o anticossos monoclonals en aquesta malaltia”.

Els quadres clínics greus mostren perfils característics tant en plasma com en aspirats bronquials, que proporcionen informació molecular sobre els mecanismes que medien el deteriorament del pacient crític i "sorgeixen com a eines útils en presa de decisions clíniques", indica Antoni Torres.

De la mateixa manera, les alteracions pulmonars funcionals i estructurals als supervivents de quadres clínics greus de Covid-19 s'associen com a patrons sanguinis transcriptòmics i proteòmics específics, per la qual cosa els mecanismes multifactorials vinculats a aquests perfils constitueixen la base per al desenvolupament d'estratègies terapèutiques .

El projecte 'CIBERESUCICOVID' ha estat el punt de partida del desenvolupament de la patent 'In Vitro Method For Predicting Mortality In Covid-19 Patients'. Els seus resultats s'han vist reflectits en 18 publicacions científiques, com la publicada a 'Journal of Internal Medicine' el passat octubre, s'han presentat a 9 congressos i jornades nacionals i internacionals i han comptat amb gran difusió mediàtica nacional i internacional.