Mor l'acadèmic de la RAE, Manuel Seco, autor de 'Gramàtica essencial de l'espanyol'

L'acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) , Manuel Seco, ha mort aquest dijous als 93 anys, segons ha donat a conèixer la institució en paraules del seu director, Santiago Muñoz Machado, a l'acte de presentació de l'actualització de la darrera edició del Diccionari de la llengua espanyola (DLE). "És un dia trist", ha afirmat sobre això.

Manuel Sec @ep

Muñoz Machado ha qualificat Sec de "referent absolut" per als filòlegs i "mestre de mestre". A més, ha avançat que la RAE mantindrà al llarg d'aquest dijous 16 de desembre la porta mig tancada i la bandera a mig pal en senyal de dol. A més, hi haurà un ple extraordinari per fer una semblança de Sec.

També mantindrà la sessió plenària en què es votarà la candidatura per ocupar la cadira K, vacant des de la mort de Federico Corriente el 16 de juny de 2020, del paleoantropòleg aspirant José María Bermúdez de Castro .

José María Bermúdez de Castro (Madrid, 18 de juny de 1952) compta amb el suport de Carmen Iglesias, José Manuel Sánchez Ron i Pedro García Barreno. La RAE té un total de quaranta-sis cadires acadèmiques.

Actualment, a més de la K, estan vacants les lletres d, qy X, els anteriors titulars de les quals van ser, respectivament, el filòleg i hel·lenista Francisco Rodríguez Adrados, el filòleg Gregorio Salvador Caja i el poeta Francisco Brines.

ALUMNE DE DÀMAS ALONSO

Llicenciat en Filologia Romànica, amb Premi Extraordinari el 1952 per la Universitat Central --actualment, la Universitat Complutense de Madrid--, Manuel Seco també era Doctor en Filologia Romànica, amb Premi Extraordinari, per la mateixa universitat, el 1969. Els seus mestres a aquelles aules van ser Rafael Lapesa i Dámaso Alonso. També va ser catedràtic, per oposició, de Llengua i Literatura Espanyoles d'institut d'ensenyament mitjà el 1960. Va exercir la docència a centres d'Àvila, Guadalajara i Madrid.

Abans de ser elegit membre de la corporació --va prendre possessió el 23 de novembre de 1980 amb el discurs titulat 'Les paraules en el temps: els diccionaris històrics'--, Manuel Seco va ingressar al Seminari de Lexicografia de la Reial Acadèmia el 1962 per invitació de Rafael Lapesa.

En aquest departament, fundat per Julio Casares el 1947, s'elaborava el Diccionari històric de la llengua espanyola, com recorda la RAE. Manuel Seco va treballar durant 31 anys al seminari i en els dos toms publicats del Diccionari històric, primer com a redactor (1962-1968), després com a redactor en cap (1968-1981) i finalment com a director (1981-1993).

Del 2000 al 2012, nomenat assessor del recent creat Institut de Lexicografia, va ser assessor acadèmic del Diccionari de l'estudiant (2005) i del Diccionari pràctic de l'estudiant (2007), coordinats per Elena Zamora, i del Diccionari essencial de la llengua espanyola (2006) , coordinat per Rafael Rodríguez Marín.

Autor d'una extensa bibliografia --la seva 'Gramàtica essencial de l'espanyol' i el seu 'Diccionari de dubtes i dificultats de la llengua espanyola' són obres que durant generacions han estat de consulta obligada-- va ser membre d'honor de l'Acadèmia Colombiana de la Llengua i de l'Institut Car i Corb de Bogotà, investigador honorari de l'Institut Bolivià de Lexicografia de La Paz i soci d'honor de l'Associació de Professors d'Espanyol. El 2010 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat d'Alacant.

Guardonat amb el Premi de Cultura de la Comunitat de Madrid (1999), Manuel Seco va ser reconegut amb la Gran Creu de l'Ordre Civil d'Alfonso X el Sabio (1999), a més de rebre nombrosos homenatges. El 15 de juliol del 2015 va ser distingit amb el Premi Internacional Menéndez Pelayo, guardó que va rebre a Santander l'11 de setembre d'aquell mateix any, entre d'altres reconeixements.