Pere Aragonés sucumbeix als comuns i aprova uns Pressupostos que amaguen una pujada d'impostos

Jéssica Albiach amb Pere Aragonès @ep

La comissió d'Economia i Hisenda del Parlament ha aprovat aquest dijous el text del dictamen del projecte de llei dels Pressupostos per al 2022 per vot ponderat i ho ha elevat al ple. El text del dictamen ha rebut els vuit vots a favor d' ERC i Junts , els vuit en contra de PSC , CUP , Vox , Cs i el PP , i l'abstenció dels comuns.

El pacte s'estructura en deu àmbits sectorials, el primer dels quals és fiscalitat , que inclou el compromís per aprovar un impost sobre les activitats que generen gasos amb efecte hivernacle, que se sumaria a l'impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells que el Govern ja està impulsant, i volen que tots dos es portin al Parlament abans de finalitzar el 2022 perquè es posin en marxa durant el 2023.

També recull la creació d'un impost sobre aliments ultraprocessats i amplien els subjectes passius de l'impost sobre habitatges buits , incorporant també les persones físiques que tinguin més de 15 habitatges i que tinguin cases buides "sense causa justificada durant més de dos anys".

A més, modifiquen alguns aspectes de l'IRPF, com ara reduir-lo per als contribuents amb menys renda i que les famílies monoparentals s'equiparen a les nombroses perquè es puguin desgravar el lloguer de l'habitatge habitual i acollir-se a deduccions per naixement o adopció d'un fill.

Tot i això, la reducció de l'IRPF per a les rendes altes amaga un càstig per a les mitjanes, que acabaran pagant més impostos. Els que tinguin un salari brut superior als 24.500 euros veuran apujar el tipus aplicable a la part de la renda que sobrepassi aquesta quantia per compensar la reducció en el nou tram més baix.

I a més, encara que Catalunya posi en marxa un nou tram autonòmic per a les rendes inferiors a una base liquidable de 12.450 euros –que equival a un salari brut de 16.900 euros–, amb un tipus aplicable que serà 1,5 punts inferior a l'actual, aquest seguirà estant molt per sobre del tipus de Madrid - un 10,5% a Catalunya, davant del 8,5% a la Comunitat de Madrid.

El sindicat de Comissions Obreres de Catalunya (CCOO) desaprova l'acord entre els comuns i ERC "no incrementa els ingressos i penalitza les rendes mitjanes a canvi d'una reducció de l'IRPF per les rendes més baixes". Creuen que s'hauria d'haver arribat a un acord perquè “pagui més qui més en té”.

"CCOO de Catalunya considera que en un context socioeconòmic de forta pressió inflacionària sobre les rendes més baixes i on la desigualtat s'està intensificant tant en la distribució de la renda com de la riquesa, cal augmentar la recaptació fiscal exigint un esforç més elevat a les rendes més altes", ha explicat l'organització en un comunicat.

" La rebaixa al tram inferior, del 12% al 10,5% es finançaria mitjançant un increment de l'IRPF d'un punt per a les rendes entre 21.000 i 33.007 euros a l'any, de tres dècimes per a aquelles entre 33.007 i 53.407 ", denuncien.

"La reducció de tipus impositius en una situació com l'actual és un missatge que pot confondre, quan la prioritat hauria de ser incrementar els ingressos per enfortir l'estat del benestar, la xarxa de protecció social, i el lideratge públic en la transformació del teixit productiu", conclouen al comunicat llançat per l'organització.

REMUNICIPALITZACIÓ DE L'AIGUA

El pacte també fa referència a una de les màximes obsessions dels comuns: el foment de la remunicipalització del subministrament de l'aigua.

Ambdues parts han pactat que l‟ Agència Catalana de l‟Aigua (ACA) , controlada pel Govern, dot dels mitjans personals, materials i organitzatius necessaris per prestar assessorament tècnic als municipis en el disseny de la gestió municipal de l'aigua i, en especial, gestió directa del servei d'abastament d'aigua.

Aquesta estratègia ja ha fallat en consistoris com el Barcelona, controlat pels comuns de Colau, que ha vist fins a tres vegades com la justícia rebutjava el seu intent de remunicipalitzar l'aigua .

MOBILITAT VERDA I SALUT

En un altre apartat, Govern i comuns han acordat destinar diverses partides per avançar cap a una mobilitat verda, impulsant el tramvia a diversos punts del territori, i també s'inclou a la llei d'acompanyament el compromís de la Generalitat que no assumirà "cap cost" en el projecte del Hard Rock, en contra de l'opinió dels seus socis de Junts.

En salut, el pacte incorpora que s'estudiarà la internalització del servei 061 i reforça l'atenció en salut mental amb 80 milions d'euros més , a més d'incorporar-hi 233 nous “referents de benestar emocional comunitari”.

També es posarà en marxa un programa per recuperar l'activitat assistencial que s'ha vist afectada per la pressió hospitalària provocada per la pandèmia i reduir així les llistes d'espera: es destinaran 60 milions per recuperar les proves diagnòstiques tant a l'atenció primària com a les consultes externes hospitalàries, i 100 milions per a l'increment de l'activitat quirúrgica i les proves diagnòstiques a hospitals.

DENTISTA PÚBLIC

Un altre dels acords en salut és l'increment de 40,5 milions d'euros de la partida destinada a salut bucodental fins a arribar als 50,5 milions, dels quals 35,5 seran per ampliar la cartera de serveis del programa de dentista públic per a població infantil, i 15 milions per estendre'l a adults vulnerables i embarassades.

Així mateix, inclou un compromís perquè el Govern impulsi les accions necessàries per "evitar que l'objecció de consciència" dels metges no suposi una vulneració de drets de les dones que vulguin avortar de forma voluntària, i la creació d'un telèfon de prevenció del suïcidi al 061.

A més, el Govern impulsarà mesures per donar una paga extra al personal de neteja dels centres sanitaris pels serveis realitzats durant la pandèmia.

HABITATGE

A l'habitatge, es recull la voluntat del Govern de fer les modificacions pressupostàries necessàries en l'execució pressupostària per assolir els 1.000 milions que havien pactat amb la CUP , i fixen diverses prioritats: 60,9 milions seran per adquirir habitatges mitjançant tanteig i retracte, i 80 per construir habitatges per a lloguer social.

Un altre dels compromisos és que el Govern destini les ajudes a la rehabilitació dels fons europeus per prioritzar el programa de barris vulnerables i el programa de vivendes.

POLÍTIQUES SOCIALS I EDUCACIÓ

En polítiques socials, Generalitat i comuns han acordat que els joves extutelats no perdin de manera definitiva la prestació quan troben feina , sinó que sigui de manera temporal perquè la puguin recuperar si perden la seva activitat laboral.

A l'àmbit educatiu, es modificarà el projecte de Pressuposts perquè a partir del curs 2022-2023 les reduccions d'un terç de jornada dels professors per cures de fills o familiars passin a ser mitges jornades.

INDÚSTRIA I TREBALLADORES DE LA LLAR

A la indústria, preveu un increment de 20 milions en la dotació inicial prevista per al Pacte Nacional per la Indústria, i en l'àmbit laboral, s'eliminaran les taxes per expedir certificats de professionalitat.

Una altra de les mesures del pacte és que es posaran en marxa diverses actuacions per incentivar la contractació de les persones treballadores de la llar i de les cures perquè "surtin de l'economia informal".

En un altre àmbit, el Govern impulsarà la creació i la dinamització de comunitats energètiques per avançar en energies renovables, i acompanyarà els municipis que vulguin municipalitzar l'aigua.

CULTURA I MOSSOS

En cultura, destaca la inversió de 2,2 milions d'euros per facilitar als municipis contractacions culturals, i incrementen més del 26,6% la dotació pressupostària per fomentar el català.

Un altre dels acords és avaluar el model de gestió del telèfon d'emergències 112 per estudiar una possible internalització, i en ordre públic destaca que s'hauran de posar càmeres amb vídeo i àudio a les llançadores de projectils de foam per comprovar que es compleixen els protocols establerts .

El pacte també inclou una nova limitació per als Mossos , modificant el protocol d'ús d'aquests projectils prohibint que es dirigeixin "al capdavant, al coll i a la cara sense cap supòsit d'excepcionalitat".

GRUPS PARLAMENTARIS

El diputat del PSC Òscar Ordeig ha lamentat que a l'acord entre Govern i comuns "no hi ha gairebé cap projecte al territori" i ha assenyalat com a gran repte del futur augmentar els ingressos de la Generalitat sense afegir nous impostos.

La diputada de la CUP Eulàlia Reguant ha lamentat que els Pressupostos “no generen cap canvi estructural en les polítiques fetes en els darrers anys”.

Per part seva, Joan Carles Gallego dels comuns ha assenyalat que el seu partit "ha volgut fer de la necessitat virtut", ja que Catalunya, ha assegurat, viu una situació social i econòmica marcada per les dificultats.

Nacho Martín Blanco (Cs) ha criticat el procediment per poder esmenar el text, ja que, segons ha explicat, els canvis estan delimitats en seccions determinades, cosa que limita la possibilitat d'incidència dels grups parlamentaris.

El representant de Vox Antonio Gallego ha dit que els Pressupostos no són eficaços, ni estan dissenyats amb “equilibri, realisme i sentit comú”.

El representant del PP Alejandro Fernández ha assegurat que les esmenes que ha presentat prioritzen les polítiques socials, la sanitat i l'educació i aposten per “suprimir partides destinades a propagant interior i exterior”.

El diputat de Junts Joan Canadell ha apuntat que les altes de totes les esmenes proposades són de 3.700 milions, menys del 10% dels pressupostos, i que les baixes són de 6.300 milions.

Per la seva banda, Lluís Salvadó ( ERC ) ha apuntat que són uns Pressupostos "expansius i amb una fiscalitat que és la més progressiva que existeix a l'Estat espanyol".