“Los susurros de las estrellas”, una col·lecció de contes pòstums de Naguib Mahfuz
L'egipci Naguib Mahfuz va ser el primer escriptor en llengua àrab que va obtenir el premi Nobel de Literatura com a justa recompensa per haver estat el gran autor de la seva generació i el que va popularitzar la vida i els costums de l'univers cairota en multitud de novel·les, relats curts, guions i textos periodístics gràcies a la seva extraordinària fertilitat creativa.
L'egipci Naguib Mahfuz va ser el primer escriptor en llengua àrab que va obtenir el premi Nobel de Literatura com a justa recompensa per haver estat el gran autor de la seva generació i el que va popularitzar la vida i els costums de l'univers cairota en multitud de novel·les, relats curts, guions i textos periodístics gràcies a la seva extraordinària fertilitat creativa. Tot i l'atemptat que va patir a mans d'islamistes radicals, va ser home longeu que va morir amb noranta-molts anys i de la riquesa i varietat de la seva obra dóna la mesura el fet que, encara després de mort, es pogués descobrir una petita col·lecció de contes inèdits que no va voler publicar en vida i que van aparèixer aleshores amb el títol d'un d'ells, “Els xiuxiueigs de les estrelles” (Aliança Literària).
Continuant una tradició literària en què va ser mestre, Mahfuz situa aquests divuit relats a “al sahra”, és a dir el barri. Un barri innominat, però que podria ser qualsevol dels del Caire, pel qual pul·lulen personatges mínims, la transcendència dels actes i les desventures dels quals no va molt més enllà de les fronteres d'aquest espai urbà limitat i en bona mesura endogàmic i tancat a si mateix, les autoritats supremes de les quals amb el “cap del barri” i l'imant de la mesquita.
Mahfuz relata les incidències dels personatges que adquireixen el seu protagonisme pel fet de ser-ho d'algun dels seus relats. Així la maledicció de Hassan, el marit gafe les esposes del qual moren al queden embarassades, els dubtes de Paqab per l'herència d'un pare que casa amb una noia massa jove i que acaba traint-lo i robant-lo, la tossuderia de Zakiya, la venedora ambulant, que persegueix el venedor de paraigües fins que aconsegueix que reconegui la seva paternitat amb el matrimoni, la croada del “fill del barri”, entestat que l'immoral Zawi torni els diners defraudats, els dots endevinadors del dervix Bachir, o els sanatoris de Sayjun, la bondat d'Ayusha, la filla repudiada per la seva fugida amb el forner Zaynahum però que, adulta i afortunada, no oblida la família, o la tragèdia que porta l'esposa repudiada Kamila al suïcidi.
Són elles històries breus, senzilles, algunes embolicades a l'halo del misteri per l'acció de forces ocultes i/o sobrenaturals que s'arrelen a la tradició local i que estan fortament vinculades amb les tradicions de la fe islàmica. Un Mahfuz fidel a la seva tradició literària que ens arriba pòstumament, però amb la mateixa frescor de sempre.
Escriu el teu comentari