Acord a la reforma laboral: el Govern central aconsegueix el 'sí' de sindicats i patronal

Arxiu - (ID) El president de CEOE, Antonio Garamendi; el líder d?UGT, Pepe Álvarez; la ministra de Treball, Yolanda Díaz; el president de Cepime, Gerardo Cuerva; i el líder de CCOO, Unai Sordo, en una imatge d'arxiu - Marta Fernández Jara - Europa Press - Arxiu

El Govern ha aconseguit complir el seu objectiu, promès a Brussel·les, de tenir llesta la reforma laboral abans de finalitzar l'any. Després de mesos d'intenses negociacions, amb reunions maratonianes els últims dies, l'Executiu i els agents socials han aconseguit finalment un acord, segons ha confirmat el mateix Ministeri de Treball, que l'ha qualificat d'"històric".

" Per primera vegada a la història una reforma laboral d'aquest calat obté el suport unànime dels agents socials ", ha destacat el Departament que dirigeix Yolanda Díaz en un comunicat.

Les parts van sortir ahir a la nit de l'última reunió sense un pacte tancat al cent per cent, a l'espera que CCOO, UGT, CEOE i Cepime sotmetessin el text del Govern, fruit del diàleg en els últims mesos, als seus òrgans de direcció respectius, convocats per a aquest mateix matí.

Tots ells han avalat la reforma, aconseguint-se així un acord tripartit que canviarà el sistema de relacions laborals a Espanya i que fa tot just uns dies semblava molt complicat segons les discrepàncies manifestades, sobretot, pels empresaris.

Després de l'acord, el Govern portarà la reforma laboral per a la seva aprovació al Consell de Ministres de dimarts que ve, 28 de desembre, per a la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) abans que culmini 2021.

"Totes les parts presents a la taula de diàleg social han negociat sense escatimar en esforços per arribar a una resposta conjunta que permetés dotar les relacions laborals d'un nou marc jurídicament segur, avançat, que ens aproxima a Europa i amb vocació de perdurar al temps i de continuar treballant per millorar el nostre país", ha subratllat Treball, que ha recordat que aquesta reforma és una de les acordades amb Brussel·les en el marc del Pla de Recuperació.

La reforma pactada per l'Executiu i els agents socials toca diversos aspectes de l'Estatut dels Treballadors, com ara la contractació i la negociació col·lectiva, i té entre els principals objectius la reducció de l'elevada temporalitat a Espanya.

Així, el text presentat pel Govern a la taula de diàleg social estableix que el contracte de treball ordinari serà l'indefinit i que només es podran fer dos tipus de contractes temporals: l'estructural i el formatiu.

El primer, l'estructural, només pot respondre a dues causes: per circumstàncies de la producció i per substitució d'un altre treballador amb reserva de lloc de treball, sempre que quedi perfectament especificat qui substitueix el treballador contractat.

Per la seva banda, el contracte per circumstàncies de la producció només es pot concertar per increments ocasionals imprevisibles de la producció o oscil·lacions de la demanda, per un temps màxim de sis mesos, ampliables a dotze si així ho estableix el conveni col·lectiu sectorial de torn.

Aquesta causa es pot fer servir en situacions previsibles, com les campanyes de Nadal o agrícoles, per un període màxim de 90 dies a l'any no consecutius. A l'últim trimestre de l'any anterior a la realització d'aquests contractes, els representants sindicals han de ser informats de la previsió anual.

Així mateix, les parts han acordat reduir a 18 mesos en un període de 24 mesos el termini d'encadenament de contractes per adquirir la condició de treballador indefinit, davant dels 24 mesos en un període de 30 mesos vigent actualment.

L'incompliment de les normes que regulen la contractació temporal comporta que el treballador sigui considerat indefinit. De fet, s'elevaran les sancions previstes a la Llei d'Infraccions i de l'Ordre Social (LISOS) per l'ús fraudulent de la contractació temporal, i s'establiran multes per cada situació fraudulenta i no per empresa.

Alhora, s'ha acordat reforçar la definició i la causalitat del contracte formatiu, oferint dos tipus de contracte: el de formació en alternança, que combinarà treball i formació, i el contracte per a l'adquisició de la pràctica professional.

El contracte de formació dual es limitarà a una edat màxima de 30 anys, obligarà que el contractat tingui un tutor i la durada haurà d'estar compresa entre tres mesos i un màxim de dos anys.

Per la seva banda, el contracte d'obtenció de pràctica professional adequada al nivell d'estudis se subscriurà dins dels tres anys (5 anys amb persones amb discapacitat), per un període mínim de sis mesos i un màxim de 12, establint-se al conveni del sector corresponent quins llocs de treball, activitats, nivells o grups professionals poden comptar amb aquest tipus de contracte.

La nova legislació laboral fomentarà el contracte fix discontinu per a la realització de treballs de naturalesa estacional o activitats de temporada. Podran acollir-se a aquesta modalitat les feines en contractes administratives o mercantils i es reconeixerà l'antiguitat de tot el període de la relació laboral, no només dels períodes efectivament treballats.

L'acord inclou la derogació de la disposició addicional setzena de l'Estatut dels Treballadors que permetia la possibilitat d'emprendre acomiadaments objectius i acomiadaments col·lectius a l'àmbit de les Administracions Públiques.

NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA I ERT PER EVITAR ACOMIADAMENTS

L'acord modifica la reforma laboral del 2012 per recuperar l'equilibri en la negociació col·lectiva, reinstaurant la 'ultraactivitat plena, de manera que els convenis col·lectius es prorrogaran fins que siguin substituïts per altres de nous, sense un límit de temps, davant del termini d'un any establert anteriorment.

A més, el conveni de sector recuperarà la prevalença sobre el conveni d'empresa. Aquest podrà regular l'elecció entre abonament o compensació d'hores extres; l'horari i distribució del temps de treball; l'adaptació de la classificació professional i les mesures de conciliació familiar però no la jornada laboral.

A les contractes i les subcontractes se'ls aplicarà el conveni del sector de l'activitat realitzada, segons l'acord assolit per les parts.

Així mateix, han pactat potenciar els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTE) per evitar acomiadaments col·lectius . D'aquesta manera, la legislació laboral ordinària inclourà els ERTE que s'han fet servir massivament durant la pandèmia, també pel que fa als beneficis de cotització vinculats a la realització d'accions formatives i al manteniment de l'ocupació.

Durant els períodes d'ERTE, siguin per força major o per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, no es poden fer hores extres, establir-se noves externalitzacions ni concertar-se nous contractes.

Els nous ERTE estructurals, anomenats Mecanisme XARXA de Flexibilitat i Estabilització de l'Ocupació, comptaran amb dues modalitats: una cíclica, quan s'apreciï una conjuntura macroeconòmica que aconselli l'adopció d'instruments d'estabilització i amb una durada màxima d'un any; i una altra sectorial, a la qual es podran acollir les empreses quan un determinat sector apreciï canvis que generin necessitats de requalificació i de transició professional.

La modalitat sectorial tindrà una durada màxima d'un any, amb possibilitat de dues pròrrogues de sis mesos cadascuna.