Obren la mòmia del faraó Amenofis per primera vegada en 3.000 anys

Amenhotep I @wikipedia

Per primera vegada, científics egipcis han utilitzat la tomografia computada (TC) tridimensional per desembolicar digitalment la mòmia real del faraó Amenhotep I, o Amenofis I, i estudiar-ne el contingut, segons publiquen a la revista 'Frontiers in Medicine'.

Fa temps que totes les mòmies reals trobades als segles XIX i XX van ser obertes, però els egiptòlegs mai no s'havien atrevit a destapar la d'Amenhotep I per estudiar-la. No per cap llegenda sobre malediccions, sinó perquè està perfectament embolicada i decorada amb garlandes de flors, i té la cara i el coll coberts per una exquisida màscara facial de gran realisme amb incrustacions de pedres de colors.

És la primera vegada en tres millennis que s'obre la mòmia d'Amenhotep. L'anterior vegada va ser al segle XI a. de C., més de quatre segles després de la seva momificació i enterrament originals. Els jeroglífics han descrit com, durant l'última dinastia, els sacerdots van restaurar i van tornar a enterrar mòmies reals de dinasties més antigues, per reparar els danys causats pels lladres de tombes.

"El fet que la mòmia d'Amenhotep I mai no s'hagués desembolicat en temps moderns ens va brindar una oportunitat única: no només estudiar com havia estat momificat i enterrat originalment, sinó també com havia estat tractat i enterrat de nou dues vegades, segles després de la seva mort, pels alts sacerdots d'Amon", explica la doctora Sahar Saleem, professora de radiologia de la Facultat de Medicina de la Universitat del Caire i radiòloga del Projecte Mòmies Egípcies, primera autora de l'estudi.

"En desembolicar digitalment la mòmia i desenganxar les seves capes virtuals --la màscara facial, les benes i la pròpia mòmia-- vam poder estudiar aquest faraó ben conservat amb un detall sense precedents", ha explicat. "Hem demostrat que Amenhotep I tenia aproximadament 35 anys quan va morir. Mesurava aproximadament 169 cm d'altura, estava circumcidat i tenia una bona dentadura. Dins dels seus embolcalls, portava 30 amulets i una faixa d'or única amb comptes d'or".

I afegeix que "Amenhotep I sembla haver-se semblat físicament al seu pare: tenia un mentó estret, un nas petit i estret, pèl arrissat i dents superiors lleugerament sortints".

"No hem trobat cap ferida o desfiguración deguda a una malaltia que justifiqués la causa de la mort, excepte nombroses mutilacions post mortem, presumiblement realitzades per lladres de tombes després del seu primer enterrament", explica. "Les seves entranyes havien estat retirades pels primers momificadores, però no el cervell ni el cor".

La mòmia d'Amenhotep I (el nom de la qual significa "Amon està satisfet") va ser descoberta el 1881 --entre altres mòmies reals reenterrades-- al jaciment arqueològic de Deir el Bahari, al sud d'Egipte.

UNA EDAT D'OR A EGIPTE

Segon faraó de la XVIII dinastia egípcia (després del seu pare Ahmose I, que havia expulsat els hicsos invasors i reunificat Egipte), Amenhotep va governar aproximadament entre 1525 i 1504 a. de C. La seva va ser una mena d'edat d'or: Egipte era pròsper i segur. El faraó ordenava una onada de construccions religioses i dirigia reeixides expedicions militars a Líbia i al nord del Sudan. Després de la seva mort, ell i la seva mare Ahmose-Nefertari van ser adorats com a déus.

Sahar Saleem i el coautor de l'estudi, l'egiptòleg Zahi Hawass, havien especulat anteriorment que la principal intenció dels restauradors del segle XI era reutilitzar el material funerari real per a faraons posteriors. Però ara han desmentit la seva pròpia teoria.

"Hem demostrat que, almenys en el cas d'Amenhotep I, els sacerdots de la dinastia XXI van reparar amb afecte les ferides infligides pels lladres de tombes, van retornar a la seva mòmia la seva antiga esplendor i van conservar les magnífiques joies i amulets en el seu lloc", subratlla Saleem.

Hawass i Saleem han estudiat més de 40 mòmies reals del Regne Nou en el projecte del Ministeri d'Antiguitat egipci que es va engegar en 2005. Vint-i-dues mòmies reals, inclosa la d'Amenhotep I, van ser traslladades a l'abril de 2021 a un nou museu al Caire. El rostre de la mòmia d'Amenhotep I amb la seva màscara va ser la icona de l'espectacular 'Desfilada de les mòmies reals d'or' el 3 de març de 2021 al Caire.

"Hem demostrat que les imatges de tomografia computada poden utilitzar-se de forma profitosa en els estudis antropològics i arqueològics de les mòmies, incloses les d'altres civilitzacions, per exemple el Perú", conclouen Saleem i Hawass.