Es duplica el nombre de menors assassinats per violència de gènere el 2021

Minut de silenci a Granada per l'assassinat d'aquest divendres d'una dona. - AJUNTAMENT DE GRANADA

L'any 2021 acaba amb almenys 43 dones víctimes mortals de la violència de gènere -mancant dos dies per al tancament de l'exercici-, la xifra més baixa registrada des que es van començar a recopilar dades sobre aquesta xacra, el 2003.

Per contra, s'ha duplicat el nombre de menors assassinats per violència de gènere, que passa dels 3 comptabilitzats el 2020, als 6 registrats aquest any. A més, 30 nens es van quedar orfes de mare per aquesta xacra el 2021. Precisament, un dels objectius de PSOE i Unides Podem per al proper any és incorporar a la Llei Integral contra la Violència de Gènere el terme 'violència vicària', que és el que s'exerceix contra els familiars per fer mal la víctima i que ja recull la norma encara que no amb aquest nom.

Així, aquest any s'ha comptabilitzat quatre assassinades menys que l'any 2020, i fins a 30 menys que les 73 que es van comptabilitzar el 2010, que és, fins ara, l'any més dramàtic de la sèrie històrica, segons les dades del Ministeri de Igualtat.

Aquestes xifres també destaquen que, de les 43 assassinades, 26 convivien amb el seu agressor i 21 mantenien una relació de parella amb ell. A més, la majoria (15) tenien entre 31 i 40 anys i 10 més entre 41 i 50. També la majoria, 24 de les 43 assassinades, tenien nacionalitat espanyola.

No obstant això, un dels aspectes que més ha destacat aquest 2021 és la denúncia. Però no l'absència -només 9 de les víctimes n'havien interposat una contra el seu agressor per violència de gènere-- sinó pel fet que dones que havien anat a demanar ajuda a les institucions acabessin assassinades.

RENOVACIÓ DEL PACTE D'ESTAT

Al mes de maig, i en un curt període de temps, dues dones que sí que havien denunciat la seva situació van ser assassinades per les seves parelles o exparelles, fet que va portar la ministra d'Igualtat, Irene Montero, a convocar per primera vegada des de la seva aprovació , el 2017, al Pacte d'Estat contra aquesta xacra amb l'objectiu d'"avaluar" i "reflexionar" sobre els fets.

Amb aquesta primera trobada es va iniciar un procés de modernització i actualització d'aquest acord del qual, segons ha informat Igualdad, es va descobrir que hi havia protocols sense avaluar durant anys. Així, Montero va fer una crida a les forces polítiques a "blindar" aquest Pacte i, finalment, l'acord va tornar a signar-se el 25 de novembre d'aquest any, amb el suport de totes les forces polítiques al Congrés i al Senat, a excepció de Vox.

Entre les novetats de l'acord que s'han inclòs amb aquesta nova firma, hi ha legislar per combatre les violències masclistes digital, vicària i econòmica, fer campanyes de sensibilització contra el maltractament destinades als homes i blindar un finançament "estable, suficient i adequat", entre d'altres.

EL TESTIMONI DE ROCIO CARRASCO

No ha estat l'única mesura que en matèria de violència de gènere s'ha pres aquest darrer any. Al març, el Ministeri estenia els serveis d'atenció i assessorament del 016 (telefònic, online i whatsapp) a la violència contra les dones fora del context de la parella o exparella, incloent així la violència sexual o l'assetjament, entre d'altres.

L'agost del 2021, les trucades a aquest servei van sumar un milió després de 14 anys en funcionament i al març, l'atenció al 016 es va disparar fins a un 61%, respecte a les xifres del mes anterior, els dies posteriors a l'emissió del testimoni de Rocío Carrasco, explicant les situacions viscudes amb el seu exmarit.

"Sempre que hi ha una campanya", "un programa" o un "cas amb projecció mediàtica", és quan "moltes dones s'autoidentifiquen" amb la violència que "en aquests escenaris es denuncia o es mostra", ha explicat la delegada de Govern contra aquesta xacra, Victòria Rosell.

De la mateixa manera, aquest any s'ha aprovat la modernització, a través dels fons europeus, dels dispositius que es feien servir per al sistema Atempro. Un servei que dóna protecció a les dones víctimes de violència de gènere, especialment a l'àmbit rural. A més, aquest servei també s'estendrà a altres violències masclistes.

COMPTABILITAT DE FEMINICIDIS

Aquesta extensió de les polítiques a altres violències sobre les dones compleixen amb el mandat del Conveni d'Istanbul, ratificat per Espanya el 2014. I, en aquest sentit, Igualtat també ha anunciat que el 2022 començarà a comptabilitzar i incloure a les estadístiques els feminicidis segons diferents categories. D'aquesta manera distingirà entre feminicidis en parella o exparella, familiars, sexuals, socials i vicaris.

D'aquesta manera, Espanya es convertirà en el nou any, segons ha explicat la ministra d'Igualtat, al "primer país d'Europa a comptabilitzar de forma oficial" a les "estadístiques governamentals" els feminicidis que es cometen al país.

L'objectiu és "detectar l'abast" de "la forma més extrema de violència" que s'exerceix contra la dona, l'assassinat, i "identificar les polítiques de prevenció, detecció precoç, eradicació i reparació" davant d'aquesta xacra, segons ha indicat la responsable d'Igualtat.

2022 serà també l'any en què les CCAA hauran de desenvolupar a totes les províncies un centre de crisi d'atenció 24 hores a les víctimes de violència sexual i que, segons la normativa posada en marxa per l'Executiu, hauran d'estar llests el 2023.