Reobren el cas de desprotecció d'una nena tutelada que va patir abusos de l'exmarit de Mónica Oltra

La titular de la Conselleria d'Igualtat de la Comunitat Valenciana i vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra. /@EP

La Secció quarta de l'Audiència Provincial de València ha ordenat que es reobri la investigació judicial contra quatre treballadores de la Conselleria d'Igualtat de la Comunitat Valenciana que suposadament van abandonar o van deixar desprotegida la menor que va ser víctima d'abusos sexuals per part de l'exmarit de la titular d'aquest departament i vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra.

Aquest home va ser condemnat -el TSJCV ha ratificat la sentència- a cinc anys de presó per haver abusat d'una menor tutelada que residia al centre on treballava com a educador social.

El passat 18 de maig la víctima, ara més gran, va presentar denúncia contra la directora territorial de València de la Conselleria d'Igualtat, la directora del centre d'acollida, la psicòloga de la secció del menor de la direcció territorial i una funcionària de la mateixa Conselleria que va instruir un expedient intern per suposat delicte d'abandonament i omissió dels deures de guàrdia i custòdia.

ELS FETS

La denunciant, que el febrer del 2017 tenia 14 anys i estava acollida sota la tutela de la Generalitat, "va posar en coneixement de les responsables del centre on estava acollida que estava sent objecte d'abusos sexuals per part d'un educador del centre".

A la denúncia, aquesta jove va exposar que responsables del centre d'acollida, psicòlogues, funcionàries i alts càrrecs de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives “van tenir coneixement dels abusos el febrer de 2017 i durant diversos mesos van ometre el seu deure de denunciar”.

"En lloc d'això, van victimitzar la nena, desacreditant-la mitjançant arguments 'ad hominen' i atacs personals; posteriorment al juny de 2017, quan la nena va explicar a la Policia que estava sent abusada, van intentar que no li donessin crèdit i van realitzar una espècie d'investigació parajudicial de la qual no van informar la Fiscalia de Menors amb l'únic propòsit de desactivar la denúncia”, detalla l'Audiència sobre la denúncia que va donar origen a aquest procés.

I afegeix que, "per això, van derivar la nena tutelada a un centre psicològic privat que va elaborar un informe 'ad hoc'; van ocultar aquesta 'informació reservada' durant dos anys i la van destapar al cap de pocs dies d'acabar el judici; van aplicar un protocol d'abusos que va elaborar 'ex post' el mateix abusador d'acord amb la directora del centre i van permetre que durant tots aquests mesos abusador i víctima convisquessin al mateix centre”.

UN CAS "CASI" APARCAT

La Fiscalia ha considerat que la transcendència penal dels fets "passava per l'existència prèvia d'encobriment" per part de les denunciades i ha reclamat testimoni de la sentència sobre l'abusador a la secció segona.

El ministeri públic ja va avançar que, en cas de no ser ferma la sentència, demanaria l'arxiu provisional, fins que es disposés d'un relat fàctic sobre la conducta del condemnat que pogués considerar-se inamovible, i per això base per a la valoració de la conducta de les denunciades".

El passat octubre, el Jutjat d'Instrucció número 15 va fer seva la posició del fiscal i va decretar el sobreseïment provisional de les presents actuacions per no haver quedat acreditada la perpetració del delicte.

CONSTITUCIÓ DE DELICTE

La denunciant va recórrer aquest arxivament provisional i va informar a la Secció Quarta de l'Audiència Provincial que la sentència va ser confirmada pel TSJCV el mes de setembre passat, "sent així inamovibles els fets provats en ella declarats".

"En qualsevol cas -va afegir la defensa de la jove en el seu recurs-, la denúncia no ha de dependre de les vicissituds que pugui seguir la condemna de l'educador objecte d'aquell procediment, estimant que els fets denunciats resultarien punibles encara que aquest senyor fos finalment absolt".

Els magistrats de la Secció Quarta han atès aquests motius i exposen que “els fets denunciats en aquest procediment són diferents dels imputats en l'anterior procediment, es dirigeix contra persones diferents”.

I per això, "els fets relatats a la denúncia -inaplicació dels protocols d'actuació institucional en casos de sospita d'abusos sexuals a menors i incompliment del seu deure de custòdia i del deure de denunciar els delictes que tinguin notícia- poden ser constitutius de delicte”.

Tot això sense perjudici, afegeix la interlocutòria de l'Audiència, que "els altres fets denunciats -creació 'ad hoc' d'un informe psicològic paral·lel i parajudicial deslegitimador del seu testimoni - puguin, així mateix, ser constitutius dels delictes que per la recurrent es denuncien".