Neu a les muralles d'Àvila després del pas de la borrasca Filomena /@EP

L'any 2021 va estar marcat per un augment dels fenòmens meteorològics extrems, una de les conseqüències del canvi climàtic que els científicos porten anys advertint i entre els que a Espanya destaquen la històrica 'Filomena' i el nou récord de temperatura màxima de 47,4ºC que es va aconseguir a Montoro, Còrdova.

A més, Espanya ha estat el tercer país d'Europa amb més hectàrees cremades pels devastadors incendis forestals ia Califòrnia els grans incendis forestals van romandre actius fins a tres mesos.

D'altra banda, encara que no és un fenomen meteorològic ni causat pel canvi climàtic, sinó un esdeveniment geològic, l'erupció de la Cimera Vella a l'illa de La Palma, la més llarga dels darrers 500 anys, remata el balanç anual.

FILOMENA COBRIÓ DE NEU MITJANA ESPANYA

Els Reis Mags van arribar amb 'Filomena' com a regal meteorològic de l'any a Espanya, amb la nevada més gran del segle després de 36 hores sense parar de nevar amb intensitat i gruixos de neu de més d'un metre.

Segons recorda el portal meteorològic eltiempo.es "les previsions van donar al clau" i mig país va quedar cobert de neu, tant és així que el mantell nival podia veure's a les fotografies captades pels satèl·lits espacials.

'Filomena' deixa la pitjor nevada en 10 anys a Catalunya

A diversos dies de fred sec amb vent del nord-est d'Europa es va sumar Filomena, que va arribar pel sud-oest i, en algun moment del seu recorregut sobre l'Atlàntic, va adquirir certes característiques properes a les dels ciclons tropicals, de manera que va arribar a la Península amb aire molt humit.

A que nevés encara més va ajudar també el vent de l'est, un flux de la Mediterrània. Després de Filomena va seguir una onada de fred de dues setmanes i que va deixar rècords de temperatures mínimes, com a Terol amb -21ºC o a Toledo, amb -13ºC. Fins i tot a Molina d'Aragó el mercuri va arribar a baixar fins a -25,2ºC.

S'HAN ASSOLIT RÈCORDS D'ALTES TEMPERATURES

A l'extrem contrari, al Canadà mai no s'havia arribat a una temperatura tan alta en la història com amb els 49,6ºC de Lytton a la Columbia britànica, que està a una latitud 50º nord. A aquestes temperatures van seguir incendis forestals que van arrasar la zona i la calor va provocar centenars de morts.

Almenys 233 persones han mort per l'onada de calor al Canadà, que ha arribat als 49,5 graus

Aquesta onada de calor va estar marcada pel terme 'heat dome', que fa referència a una cúpula de calor, amb un sistema de circulació tancat en què l'aire no es renova per les altes pressions i la temperatura augmenta diàriament per insolació estival. Van ser 3 dies seguits de temperatura rècord, amb valors 5ºC per sobre de l'anterior valor (any 1937).

Espanya també va assolir un nou rècord de calor el passat estiu, amb una temperatura de 47,4ºC registrada a Montoro (Còrdova) el 14 d'agost, que ha estat de les més importants tant en intensitat com en extensió. També van batre rècord de temperatures màximes Albacete, Àvila, Conca, Jaén, Madrid, Múrcia, Navarra, Segòvia, Sòria, Terol i Toledo, que van superar els 38ºC i en diversos punts del sud peninsular es van superar els 46ºC .

Va ser en aquest context quan es va produir l'incendi de Navalacruz (Àvila) que va calcinar 22.000 hectàrees i ha esdevingut el quart pitjor incendi de la història per superfície cremada a Espanya, que s'ha convertit al tercer país d'Europa amb més hectàrees cremades , (85.000), només darrere d'Itàlia i Grècia.

FORTES PLUGES

A la tardor es van registrar 'Medicanes' (suma de Mediterrani i huracà), que són ciclons amb característiques tropicals a la tardor. Així, eltiempo.es ha recordat el cicló Apollo al seu pas per Sicília a l'octubre, que va deixar tempestes amb forts vents i inundacions, ja que en poques hores es van recollir 150 litres per metre quadrat. El sistema, que va deixar víctimes mortals al seu pas, va presentar un aspecte similar al d'un cicló tropical i fins i tot va desenvolupar un ull.

Inundacions a Karmandú, la capital del Nepal /@ep

Poques setmanes després a les Balears, la persistent borrasca Blas no va arribar a Medicane, però sí que va adquirir certes característiques tropicals al sud de Mallorca. Blas va deixar durant més d'una setmana el triple de les precipitacions normals a l'arxipèlag en aquest mes.

Les inundacions van superar registres històrics en països com Alemanya, Bèlgica --les més grans en cent anys-- durant el mes de juliol i que van provocar la mort a 200 persones. A Alemanya es va desbordar el riu Rhin i més de 200.000 persones van patir talls de subministrament elèctric.

A la Xina les inundacions van deixar més de 300 morts també al juliol. A la ciutat d'Henan es van recollir fins a 617 litres per metre quadrat de pluja en un sol dia, que és el que normalment cau en un any i les fortes pluges i desbordaments van afectar més d'un milió de persones.

També Canadà, a la Colúmbia Britànica, va patir les inundacions quatre mesos després de fregar els 50ºC. La ciutat de Vancouver va quedar incomunicada en recollir també en un sol dia les precipitacions habituals tot un mes. I almenys 131 persones van morir i desenes van desaparèixer a l'Índia i el Nepal a causa de les fortes inundacions registrades a l'octubre.

Els tornados a finals de juliol van arrasar diverses localitats de República Txeca, on els vents van superar els 300 quilòmetres per hora, i una setmana abans, a Astorga (Lleó) també va patir un tornado. Es tracta d'un fenomen típic de les planes nord-americanes que, tanmateix, es poden produir a Europa amb menys intensitat.

VOLCÀ DE CUMBRE VIEJA

El 19 de setembre el volcà de Cumbre Vieja va iniciar la seva erupció, que es va donar per finalitzada el dia de Nadal. L'última erupció a l'illa s'havia produït l'any 1971 i aquesta ha resultat la més llarga a l'illa des de fa almenys 500 anys, superant així la del Tehuya (84 dies).

La lava ha cobert més de 1.100 hectàrees i ha destruït gairebé 2.800 edificacions. Amb l'arribada de la lava al mar, l'illa de La Palma ha guanyat més de 40 hectàrees de terreny.

Un dels últims fenòmens de l'any és el riu atmosfèric que deixo inundacions al curs del riu Ebre. Les recents inundacions a Navarra amb la crescuda del riu Ebre van estar causades per les fortes nevades de desembre a la capçalera del riu i els seus afluents i el ràpid desglaç en pujar les temperatures posteriorment. Es tracta d'un episodi sense precedents en els darrers 50 anys.