Entra en vigor la reforma laboral pactada entre el Govern i els agents socials

El Reial decret llei de reforma del mercat de treball pactat entre el Govern i els agents socials entrarà en vigor aquest divendres, 31 de desembre, després de la publicació ahir al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

No obstant això, el nou marc de contractació establert en aquesta norma entrarà en vigor tres mesos després de la publicació del decret al BOE, per la qual cosa les empreses tindran de termini fins al 30 de març per adaptar-s'hi.

La vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, i el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá - EUROPA PRESS/A.Ortega.POOL - Europa Press

Els contractes d'obra o servei i els eventuals per circumstàncies de la producció celebrats des d'avui fins al 30 de març de 2022 es regiran per la normativa legal vigent a la data en què s'hagin concertat, però la durada no podrà superar els sis mesos .

En cas que s'hagin celebrat abans del 31 de desembre, aquests contractes, així com els contractes fixos d'obra de la construcció, són aplicables fins a la durada màxima.

La reforma laboral, aprovada dimarts passat al Consell de Ministres, persegueix posar límit a la temporalitat, tornar l'equilibri a la negociació col·lectiva i incorporar a la legislació ordinària els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTE) que substituiran els utilitzats en pandèmia, però amb el mateix objectiu: evitar acomiadaments.

La reforma estableix que el contracte de treball ordinari serà l'indefinit i que només es podran fer contractes temporals amb causes molt taxades: per circumstàncies de la producció i per substitució d'un altre treballador amb reserva de lloc de treball.

El primer només es podrà concertar per increments ocasionals imprevisibles de la producció o oscil·lacions de la demanda, per un temps màxim de sis mesos, ampliables a dotze si així ho estableix el conveni col·lectiu sectorial de torn.

Aquesta causa es pot fer servir en situacions previsibles, com les campanyes de Nadal o agrícoles, per un període màxim de 90 dies a l'any no consecutius. En aquest temps, les empreses podran fer contractes temporals amb causes que, tot i ser previsibles, tinguin una durada reduïda i limitada dins de la contractació fixa.

D'aquesta manera, s'expulsarà de la legislació laboral el contracte per obra o servei, que permetia temporalitats que de vegades arribaven als quatre anys.

El contracte temporal per substitució es pot subscriure per substituir persones durant una suspensió del contracte amb reserva de lloc de treball, per cobrir la jornada reduïda per causa legal o convencional, així com per cobrir vacants durant un procés de selecció. En aquest darrer supòsit la durada del contracte no podrà excedir els tres mesos.

MULTES DE FINS A 10.000 EUROS PER CONTRACTACIÓ TEMPORAL IRREGULAR

Amb aquesta reforma, el contracte d'obra a la construcció passarà a ser indefinit i quan finalitzin les tasques de l'obra per a la qual ha estat contractat un treballador, l'empresa haurà de recol·locar-lo en una altra obra o formar-lo.

Si el treballador rebutgés l'oferta o no es pogués recol·locar perquè no hi ha lloc adequat, es produirà l'extinció del contracte, amb una indemnització del 7% calculada sobre els conceptes salarials establerts en conveni col·lectiu.

Els sectors que estacionalment recorren a contractes temporals hauran d'utilitzar a partir de l'entrada en vigor de la nova regulació de contractes el fix-discontinu, que donarà lloc als mateixos drets que la resta d'indefinits.

Els treballadors amb aquest tipus de contractes seran col·lectiu preferent per a les accions formatives. Els convenis sectorials poden establir borses d'ocupació per afavorir-ne la contractació i millorar-ne la formació durant els períodes d'inactivitat.

Així mateix, la norma reduirà a 18 mesos en un període de 24 mesos el termini d'encadenament de contractes per adquirir la condició de treballador indefinit, davant dels 24 mesos en un període de 30 mesos vigent actualment.

L'incompliment de les normes que regulen la contractació temporal comporta que el treballador sigui considerat indefinit. Les sancions per ús fraudulent de la contractació temporal s'eleven des d'un màxim de 8.000 euros a un màxim de 10.000 euros i passaran a aplicar-se per cada situació fraudulenta i no per empresa, com fins ara.

A més, la reforma penalitzarà amb una taxa fixa les empreses que abusin de contractes temporals inferiors a 30 dies: hauran de pagar una cotització a la Seguretat Social addicional de 26 euros per cada contracte que donin de baixa.

Aquesta penalització serà creixent. Així, com més contractes de curta durada es donin de baixa, més gran serà el desincentiu. Amb un contracte curt de 10 dies, la penalització serà de 26 euros; si el mateix temps de treball es cobrís amb dos contractes de cinc dies de durada, el sobrecost en la cotització seria de 52 euros.

Aquesta cotització addicional no s'aplica excepcionalment als règims especials de treballadors per compte d'altri agraris, d'empleats de la llar, de la mineria del carbó i tampoc als contractes per substitució.

Alhora, la reforma reforça la definició i causalitat del contracte formatiu, oferint dos tipus de contracte: el de formació en alternança, que combinarà treball i formació, i el contracte per a l'adquisició de la pràctica professional.

En el primer, les jornades no podran superar el 65% el primer any i el 85% el segon any, sense poder fer hores extra, feina a torns o jornades nocturnes. La retribució s'adaptarà al conveni i no podrà baixar del 60% el primer any i del 75% al segon any. Mai no serà menor a l'SMI proporcional a la jornada i un tutor s'encarregarà de monitorar el pla formatiu individual.

Per la seva banda, els contractes per a l'obtenció de la pràctica professional es poden subscriure fins a un màxim de tres anys (o cinc anys en el cas de persones amb discapacitat) després d'obtinguda la certificació. Tindran entre sis mesos i un any de durada. La retribució serà la pròpia del conveni per al lloc i comptaran també amb seguiment tutorial.

El decret deroga a més la disposició addicional setzena de l'Estatut dels Treballadors que permetia emprendre acomiadaments per causes econòmiques a les administracions públiques.

NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA I ERT PER EVITAR ACOMIADAMENTS

La norma recupera la 'ultraactivitat' plena dels convenis col·lectius, de manera que aquests es prorrogaran fins que siguin substituïts per altres de nous, sense un límit de temps.

A més, el conveni de sector recuperarà la prevalença sobre el conveni d'empresa. Aquest podrà regular l'elecció entre abonament o compensació d'hores extres; l'horari i distribució del temps de treball; l'adaptació de la classificació professional i les mesures de conciliació familiar però no la jornada laboral ni el salari.

A més a més, a les contractes i subcontractes se'ls aplicarà el conveni del sector de l'activitat realitzada o el de l'empresa principal. El conveni d'empresa només el pot aplicar la contractista si determina millors condicions salarials que el sectorial que sigui aplicable.

Així mateix, la norma potencia els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTE) per evitar acomiadaments col·lectius. D'aquesta manera, la legislació laboral ordinària inclourà els ERTE que s'han utilitzat massivament durant la pandèmia, amb més facilitats per a la seva tramitació, i en crearà uns de nous sota la denominació Mecanisme RED per respondre davant de crisis cícliques o sectorials.

El Govern efectuarà una avaluació dels resultats obtinguts per la reforma mitjançant l'anàlisi de les dades de la contractació temporal i indefinida el gener del 2025, publicant la taxa de temporalitat general i per sectors, avaluació que s'haurà de repetir cada dos anys.