Investigadors fan un "descobriment clau" per entendre com es van formar les estrelles

Pluja de perseides, arxiu /@EF

Un equip d'investigadors ha descobert una estructura estel·lar de les primeres etapes de la Via Làctia, ha informat aquest dimecres l' Institut d'Astrofísica de Canàries  (IAC), que en un comunicat, ha explicat que es tracta del romanent de cúmul global més antic trobat fins ara. 

Un descobriment que s'ha publicat aquest dimecres a la revista 'Nature', i en què es combinen dades del satèl·lit Gaia de l'ESA amb observacions realitzades al Gran Telescopi Canàries, instal·lat a l'Observatori del Roque de los Muchachos (La Palma), al costat dels telescopis CHFT i Gemini-Nord a l'Observatori de Mauna Kea (Hawaii).

Els cúmuls globulars són agrupacions d'estrelles, generalment molt antigues, que es troben als marges de les galàxies, i en el cas de tot el que s'ha descobert en aquesta investigació les estrelles tenen un contingut excepcionalment baix d'elements pesants.

Aquest descobriment "obre una finestra directa i única a les primeres èpoques de formació d'estrelles a l'univers", indica en un comunicat Nicolas Martin, investigador de l'Observatori d'Estrasburg, que lidera aquest treball, i qui afegeix que el que s'ha trobat és una relíquia de l'època en què es van crear les primeres estructures estel·lars.

DESCOBERTA CLAU

Fins ara no se sabia que existissin cúmuls globulars amb tan pocs elements, cosa que fa que aquest sigui un descobriment clau per a la comprensió de com es van formar les estrelles a l'Univers primitiu.

Per estudiar les primeres estructures estel·lars que es van formar a l'Univers, els astrònoms poden fixar-se en les galàxies més llunyanes, o estudiar amb molt de detall les estructures més antigues de la Via Làctia, una metodologia que s'anomena "arqueologia galàctica".

La gran majoria de les estrelles “que ens envolten, com el Sol, es van formar a la nostra galàxia. No obstant això, una petita fracció de les estrelles i cúmuls de la Via Làctia, que es troben als seus voltants, van ser portades des de galàxies més petites", explica Jonay González, investigador de l'Institut d'Astrofísica de Canàries i coautor de l'article.

El cúmul descobert es va introduir possiblement d'aquesta manera, però ha estat perdent les estrelles en la seva òrbita al voltant de la galàxia com a resultat de les tensions de les marees, deixant una "petjada celeste" d'estrelles, afegeix.

MÉS D'UNA TROBALLA

Aquest estudi ha estat possible gràcies a les dades preses per la missió del satèl·lit Gaia de l'Agència Espacial Europea (ESA) i a la identificació d'estrelles primitives pel Pristine Survey, que s'està duent a terme al Telescopi Canadà-França-Hawaii (CFHT), a Mauna Kea.

L'equip d'investigadors va explorar el mapa registrat pel satèl·lit Gaia, amb un nou algorisme per aïllar aquestes rares agrupacions d'estrelles. Una de les estructures descobertes va ser un nou corrent estel·lar, que l'equip va denominar “C-19”.

Paral·lelament, l'estudi Pristine, des de Hawaii, va cartografiar el cel per mesurar sistemàticament el percentatge d'elements pesants en milions d'estrelles, i la combinació d'aquests dos estudis va revelar que el C-19 conté estrelles amb una fracció d'elements pesants extremadament baixa.

Les observacions de seguiment amb el Telescopi Gemini Nord, a Hawaii, i el Gran Telescopi Canàries (GTC o Grantecan), a La Palma, van confirmar la naturalesa de cúmul globular de l'objecte pertorbat, així com els nivells excepcionalment baixos d'elements pesants: tan baixos com el 0,04% dels del Sol i molt per sota de qualsevol altra estructura coneguda a l'Univers.

Les observacions al Grantecan han estat clau en la confirmació d'aquesta estructura primitiva, identificada combinant els mapes de la missió Gaia i amb observacions en altres telescopis a terra, comenta Carlos Allende, investigador de l'IAC i coautor de l'article. L'equip d´investigadors d'aquest treball compta amb la contribució de l'investigador Guillaume Thomas, de l´IAC.