Arrels Fundació: "És més dur per a una dona viure al carrer a causa de la violència de gènere"

Un estudi recent de l'organització benèfica britànica Shelter, que ajuda les persones sense llar, ha conclòs que les dones tenen més probabilitats de veure's afectades per la manca d'habitatge que els homes, sobretot si són mares solteres. De fet, segons l'informe de nom Fobbed off, el 60% d'adults sense llar que es trobaven en allotjaments temporals eren dones, encara que elles només representin el 51% de la població general.

Una dona gran sense llar /@Pixabay

A Espanya, el percentatge de dones que viuen al carrer és inferior. Però cal assenyalar que elles intenten evitar-ho costi el que costi, i busquen de qualsevol forma ajuda, ja sigui de familiars, compartint habitatge, treballant com a internes en residències alienes o acudint a albergs. Per tant, hi pot haver moltes dones sense llar però poques que visquin als carrers.

Sigui com sigui, segons les dades publicades per Arrels Fundació a finals de desembre de 2021, des que va començar la pandèmia han atès 2.103 persones, de les quals un 88% són homes i un 12% dones. Segons indiquen als seus informes, 1.062 persones han acudit per primera vegada al seu centre obert durant aquest període de temps per explicar-los que començaven a viure al carrer o que estaven a punt de perdre casa seva. El percentatge és el mateix; 88% homes i 12% dones.

Si tenim en compte les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), al voltant de 40.000 persones vivien al carrer l'any 2019 al nostre país. El percentatge de dones, en aquest cas, era una mica més elevat que el que ofereix Arrels Fundació sobre Barcelona. Segons l'INE, d'aquestes 40.000 persones, les dones representaven aproximadament el 20% .

Però segons assenyalen a Catalunyapress des d'Arrels, “la situació de les dones al carrer és pitjor que la dels homes”.

COM S'ARRIBA A VIURE AL CARRER?

Nombre de persones que viuen al carrer a Barcelona /@Arrels Fundació

Arrels indica que una persona no es veu al carrer d'un dia per l'altre, sinó que la seva situació personal es va deteriorant amb el temps com a conseqüència de diferents causes.

Les causes estructurals són les que estan relacionades amb "la situació econòmica, com ara la pèrdua de l'ocupació o el preu del lloguer, els moviments migratoris o la fortalesa de les administracions públiques".

A la seva pàgina web , apunten que també es pot deure a causes institucionals relacionades amb la "rigidesa dels serveis socials, els mecanismes d'ajuda i els procediments institucionals". D'altra banda, una persona pot acabar sense llar per "discriminació o absència d'un estatut legal relacionat amb les situacions particulars que viuen les persones immigrades".

De fet, sobre això afirmen que “només el 24% de persones ateses des de l'inici de la pandèmia tenia nacionalitat espanyola. La resta procedien de 79 països diferent”.

A més, hi ha les causes relacionals vinculades a la situació familiar i les causes personals, relacionades amb l'educació, l'edat, la dependència i la salut.

Esquema dels serveis que ofereix la Fundació Arrels a les persones sense llar /@Arrels Fundació

ARRELS FUNDACIÓ: "LA SITUACIÓ D'UNA DONA SENSE LLAR ES VEU AGRAVADA PER QÜESTIÓ DE GÈNERE"

La portaveu d'Arrels Fundació ha confimat a Catalunyapress que no és igual viure al carrer per a homes que per a dones. Per a les dones és molt pitjor.

"Les dones pateixen les mateixes condicions de vida que els homes que estan sense llar", assenyalen aquest a mitjà des d'Arrels. "Però la situació d'elles es veu agreujada per temes de gènere. És més dur per a una dona perque ella s'enfronta a més violència de gènere", afegeixen.

Segons es recull de l'estudi britànic que hem esmentat a l'inici d'aquest article, l'abús domèstic és la tercera causa més freqüent de manca d'habitatge a les dones; el van patir un terç de les 34 dones entrevistades.

Però, a més, la violència de gènere la segueixen patint al carrer. Les dones que viuen a la intempèrie també són víctimes d'agressions i violacions i, segons els experts, moltes vegades ni tan sols les denuncien perquè es qüestiona la veracitat de les seves paraules i els abusos queden emmascarats per la mendicitat.