El Govern central vol limitar les granges de bovins a 850 caps com a màxim

Granja de vaques / @EP

El Ministeri d'Agricultura vol limitar les granges de bestiar boví a un màxim de 850 caps, un límit molt inferior als fins a 10.000 denunciats pel ministre Alberto Garzón en unes declaracions al diari britànic "The Guardian", desautoritzades pel mateix Govern de l'Estat.

Un decret que regula aquesta matèria ja està en informació pública, des de la tardor passada, cosa que, en teoria, fa imminent la seva publicació al BOE.

Estableix un límit a la capacitat màxima que poden tenir les granges de bovins i ho estableix en 850 unitats de bestiar major, és a dir, 725 vaques de munyida o 1.400 vedells d'esquer.

Garzón va recomanar moderar el consum de carn, especialment la procedent de macrogranges ramaderes, i va posar en dubte la qualitat de les exportacions de carn procedents d'aquestes explotacions, donant per fet que existeixen a Espanya.

Les seves paraules han estat desautoritzades per la portaveu del Govern, Isabel Rodríguez. L'associació empresarial càrnia Anafric, l'Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja) i la Unió de Petits Agricultors (UPA) han demanat la seva dimissió.

El ministre s'ha defensat destacant que va diferenciar entre ramaderia extensiva i macrogranges, i que va atribuir a la primera ser sostenible i a les segones, “amb 4.000, 5.000 o 10.000 caps”, les va acusar de contaminar el sòl i l'aigua i produir carn de pitjor o mala qualitat destinada a l'exportació, i a més després del maltractament als animals.

Fonts de l'associació UPA i del sector assenyalen que no hi ha a Espanya granges càrnies de boví de 10.000 caps, sinó una minoria amb un màxim de 5.000 caps. A més que el mateix Govern central del qual forma part Garzón està fixant límits perquè no proliferin, afegeixen.

PROPERA REGULACIÓ

El decret relatiu al bestiar boví fixa condicions d'allotjament i alimentació de les explotacions, és a dir, evita el maltractament als animals, també denunciat per Garzón.

“L'autorització d'una granja és competència de cada autonomia, però hi ha unes normes nacionals que han de complir. I a partir d'una mida, a més, necessiten autorització ambiental integrada, que també competeix a les comunitats autònomes”, assenyalen fonts del Ministeri d'Agricultura.

El decret afectarà les granges de nova creació, però no les ja existents, que hauran de complir, això sí, les normes establertes en matèria ambiental i de benestar animal, segons fonts del Ministeri.

Greenpeace, que manté, igual que Ecologistes en Acció, una campanya en contra de les macrogranges, ha fet al·legacions a aquest decret, exigint que obligui a la reconversió d'aquestes superfícies que hi ha actualment i que estableixi un màxim de 180 exemplars.

Des de la Unió de Petits Agricultors (UPA), majoritària al sector, assenyalen que al nostre país, que exporta fonamentalment carn de porc i vaca, només existeix una minoria de granges de pocs milers de vaques. I consideren que no existiran més en el futur, a causa de l'estratègia acordada per aquesta organització i el Ministeri d'Agricultura.

PETITS RAMADERS

Román Santalla, responsable de ramaderia d'UPA i ramader ell mateix, explica que “des d'UPA defensem explotacions petites i mitjanes i hem treballat molt per a aquest decret. En porcí no hi ha macrogranges: un decret recent limita a 750 mares i 4000 places d'esquer el nombre de caps”.

“I ara estem treballant al boví. Ens estem trencant les banyes per tirar endavant aquest assumpte, perquè defensem el model familiar d'explotació ramadera, ens oposem a una granja de 20.000 vaques”, explica Santalla, abans d'apuntar que el 85% del sector està integrat per petites i mitjanes empreses familiars.