Torna la censura als mitjans de comunicació a Espanya mitjançant un Reial decret que recorda la "Llei Fraga"
La censura està sobrevolant als mitjans de comunicació . Desdes de l'arribada de la democràcia, la llibertat de premsa i el dret a la informació han esdevingut pilars bàsics per sostenir-la.
La censura està sobrevolant als mitjans de comunicació . Des des de l'arribada de la democràcia, la llibertat de premsa i el dret a la informació han esdevingut pilars bàsics per sostenir-la. Tot i això, per primera vegada des del franquisme, l'Estat ha publicat al BOE, de manera oberta, la possibilitat d'introduir un tipus de censura sota l'epígraf "Estratègies de desinformació". Així han volgut trucar a aquest tema. Evitant la paraula censura, ja que té una connotació massa forta com per poder utilitzar-la al Butlletí Oficial de l'Estat . Amb aquests tres paràgrafs, però, plantegen la idea d'influir en la llibertat de premsa que tenen els mitjans de comunicació.
Imatge del BOE del 31/12/21 Boletín Oficial de l'Estat
Per justificar-ho, han inclòs la següent afirmació: "Les campanyes de desinformació tenen clara repercussió a la Seguretat Nacional i s'han de diferenciar d'altres factors com la informació falsa o informació errònia". Tot justificat, com solen fer els agents de l'FBI de les pel·lícules, per la Seguretat Nacional.
El govern de coalició conformat pel PSOE i Podem, que diuen representar la política progressista del país, ha inclòs al BOE el 31 de desembre de 2021 aquest article. Aquest Reial decret permetrà al Govern fer un seguiment exhaustiu del qual publiquen els mitjans de comunicació i seran ells el que determinin quins seran "Fake News" intervenint en la seva publicació o no.
El tercer capítol de l'Estratègia de Seguretat Nacional descriu "per això un mapa dels riscos i amenaces a la Seguretat Nacional" amb un enfocament que segons ells "posa de relleu el seu dinamisme i interdependència, en un entorn de seguretat on les estratègies híbrides guanyen protagonisme".
Aquest mapa de riscos tindria a més dues característiques diferencials respecte a models anteriors. D'una banda, "se subratlla el paper primordial de la tecnologia en la majoria de les amenaces i la prominència de les estratègies híbrides" i, de l'altra, "s'accentuen les interconnexions entre els diferents riscos i amenaces. D'aquesta manera, la interrelació entre ells pot produir efectes en cascada, com ha passat amb la crisi generada per la pandèmia”.
Amb aquest plantejament, és important comptar segons l'Estat de Pedro Sánchez "amb les capacitats necessàries per respondre a una amalgama de riscos i amenaces, en comptes de preparar-se només per a una possible repetició d'una crisi semblant a la ja experimentada".
Aquest Decret Llei reconeix que l'"àmbit cognitiu" és un espai més en què exercir influència que se suma als tradicionals àmbits físics” elaborant així un pla que “contraresti” el que el govern consigni com a “desinformació”. Incorporant per a aquesta tasca una col·laboració “públic-privada” amb mitjans afins i amb proveïdors de xarxes socials perquè exerceixin una censura “delegada”. Així empreses com Newtral o Maleïda o filials de grans empreses editores que exerciran de “censors” dels mitjans del seu propi sector, definint què és informació i què no ho és. Atorgant-los un poder delegat per anar periodistes contra periodistes, els uns contra els altres i dividir-los en el lliure exercici de la seva professió.
La gravetat de la mesura que afectarà qualsevol publicació d'àmbit nacional és que assimila “informació veraç” a “informació verificada”, de manera que una publicació que estigui fora de l'òrbita del que l'Estat aprovi serà difícil o impossible que doni informació verificada, obrint la veda perquè als mitjans de comunicació no se'ls permeti reproduir informacions o opinions oposades al relat oficial del govern en qualsevol qüestió.
La pràctica de censurar tot allò que no “sigui oficial” no és nova, però fins ara no s'havia implantat obertament, atès que imprimeix una “presumpció de veracitat” als comunicats oficials, obviant les mentides dels polítics que governen i una “presumpció de falsedat” al que no sigui allò oficial. Una arma de manipulació de masses molt perillosa, estigui a les mans de qui estigui".
BOE del 31/12/2021
EL RECORD DE LA LLEI FRAGA
La teoria indica que, efectivament, aquesta nova llei recorda la Llei de Premsa i Impremta de 1966 impulsat pel llavors Ministre Informació i Turisme, Manuel Fraga. La censura com a tal se suprimia, però la realitat és que els mitjans de comunicació estaven en constant examen sobre el que publicaven i la manera o la línia editorial que seguien en publicar-ho.
En aquell moment, la Llei de Premsa i Impremta va modificar la comunicació del tot. S'hi incloïa que la premsa passava a ser d'iniciativa privada, no es feia servir la censura com un procediment normal, s'imposava el dipòsit previ de publicacions, havien d'incloure informacions de la Direcció General de Premsa, contemplava el segrest de publicacions, preveia sancions i permetia als periodistes recórrer les possibles sancions.
De fet, Miguel Delibes , el 1979, va arribar a assegurar a ABC :
Una frase que torna a ser bàsica i clara del que poden viure actualment els mitjans de comunicació i els periodistes amb aquest nou reial decret que l'Estat ha publicat el darrer dia de l'any.
imatge de La Codorniz representant la llei de premsa | La Codorniz
BOE on es va publicar la Llei de Premsa i Impremta de 1966/@BOE
ÉS UNA LLUITA CONTRA LA DESINFORMACIÓ O BUSCA EL CONTROL DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ PRIVATS?
"L'àmbit cognitiu és un espai més on exercir influència, que se suma als tradicionals àmbits físics: terrestre, marítim i aeri", recull el BOE. Un pla que realment l'Estat vol fer creure com una lluita contra la desinformació que, segons ells, estan fent alguns mitjans de comunicació, la llista dels quals només ells manegen.
La nova mesura presa pel Govern assimila la informació veraç amb la informació verificada. És a dir, tota aquella informació que considerin que no s'adequa al que ells demanen pot ser censurada. Per tant, el Govern, amb aquesta mesura s'assegura la possibilitat d'incidir directament als mitjans de comunicació i en allò que acabin publicant.
El que és clar és que les informacions que surti des del Govern seran totes certes, a partir d'ara, i que sempre es pressuposaran com a veritables. En canvi tot allò que provingui dels mitjans de comunicació tindran la presumpció de falsedat fins que el Govern decideixi verificar la informació emesa i revisar-la. És això viure en una democràcia real o en una democràcia tutelada on s'infantilitza la massa social –els ciutadans– per sé?
S'UTILITZA LA CENSURA AL MÓN?
Al Regne Unit han arribat a reconèixer que utilitzaven mesures autoritàries i de control com a mesura per infondre por entre els seus habitants. Una cosa que s'assembla molt al que es pot viure després de la posada en marxa les mesures que preveu aquest Reial decret a Espanya. I que sembla haver passat desapercebut per a la majoria.
De fet, amb la covid s'estan vivint moments molt significatius. Un dels majors viròlegs i investigadors de les vacunes d'ARN missatger va ser marcat com a desinformador per difondre els seus continguts i investigacions per Newtral. Per tant, això també posa al punt de mira qui programa s'encarregarà d'aquesta censura.
Un altre país que ha admès que ha utilitzat aquestes mesures ha estat el Canadà. L'exèrcit ha reconegut obertament que han llançat campanyes d'operacions psicològiques contra els ciutadans del Canadà per poder manipular-los i així obligar-los a complir amb les restriccions imposades pel país durant aquesta pandèmia.
El general Jon Vance, aleshores Cap de l'Estat Major de la Defensa, va detenir la iniciativa propagandística del CJOC després que diversos dels seus assessors qüestionessin el pla. Vance va cridar llavors el general de divisió retirat Daniel Gosselin perquè investigués per què el CJOC va desfermar una operació de propaganda dirigida contra la mateixa població.
La investigació de Gosselin l'ha publicat el diari National Post. El pla del CJOC es basava en tècniques publicitàries similars a les utilitzades durant la guerra de l'Afganistan i va consistir a “donar forma” i “explotar” la informació.
La censura ha existit, existeix i, molt possiblement, existirà. Ara s'ha traslladat al BOE per vestir-lo de legalitat. Molts mitjans de comunicació com Catalunyapress venim denunciant que la nova Secretària de Comunicació de l'Estat ha censurat les preguntes on-line dels Mitjans no Habituals als Consells de Ministres per la incomoditat que aquestes produïen a l'executiu i malgrat la promesa contrària de mantenir-les. Les paraules diuen una cosa i els seus fets la contrària. Involucionem en el lliure exercici del periodisme al nostre país.
Escriu el teu comentari