2021, a punt de convertir-se en l'any que més herències s'han rebutjat
El 2021 es pot convertir en l'any en què més herències s'han rebutjat i això serà així si el segon semestre de l'any es va seguir la mateixa tendència que el de gener a juny.
Habitatges en una imatge de fitxer /@EP
El 2021 es pot convertir en l'any en què més herències s'han rebutjat i això serà així si el segon semestre de l'any es va seguir la mateixa tendència que el de gener a juny. Els notaris encara continuen recollint dades, però el Consell General del Notariat (CGN) va comptabilitzar prop de 28.000 rebutjos durant la primera meitat de l'any que s'acaba d'acabar.
El que sí que se sap amb certesa és que aquests 28.000 rebutjos van suposar un 15,4% del total de 182.000 adjudicacions per títol successori que es van produir. I aquesta va ser la xifra més alta registrada fins ara, ja que el rècord estava en el 14,9% que es va comptabilitzar el 2020.
Així, també va ser aquell mateix any, el 2020, el que va aconseguir el rècord de rebutjos a herències des que es tenen registres. En total, es van produir 47.400, que va ser finalment un 14,8% del total, mantenint la mateixa tendència els dos semestres de l'any, igual que des del CGN creuen que passarà en aquesta ocasió també.
PER QUÈ ES REBUSTEN LES HERÈNCIES?
Encara que poden existir diverses raons, la principal és que hi hagi deutes. I és que per poder heretar allò que ens deixa un difunt hem de, primer, fer-nos càrrec dels seus deutes. Així, si l'hereu considera que finalment no en traurà benefici, rebutja.
Per descomptat, cal esperar que en ratxes de crisis econòmiques, com la derivada del Covid-19, les persones s'endeutin més. Però els ciutadans a qui el difunt deixarà els seus béns han de saber que hi ha l'opció d'acceptació a benefici d'inventari. És a dir, els deutes es paguen amb la pròpia herència.
No obstant això, aquesta és una opció força desconeguda al nostre país i el primer semestre del 2021 només s'hi van acollir 743 persones, una xifra molt similar a la dels anys anteriors.
D'altra banda, hi ha persones que decideixen rebutjar l'herència que els han deixat perquè no volen o no es poden fer càrrec de les despeses de la tramitació. Per rebre qualsevol cosa que ens hagi deixat un mort hem de pagar impostos com el de successió o les plusvàlues municipals si són béns immobles. I, per descomptat, hi ha moltes persones que no tenen prou diners estalviats per fer front a aquestes despeses que s'han de resoldre en qüestió de sis mesos.
Com a darrer apunt, el darrer any no només s'han rebutjat més herències sinó que també s'han formalitzat més testaments. Així, en els primers sis mesos del 2021 se'n van formalitzar 368.000 i caldrà veure si superarà el rècord de 641.000 que es va produir el 2019.
Escriu el teu comentari