L'economia mundial ha entrat en un "panorama ombrívol" el 2022

@unsplash

Després del fort repunt registrat el 2021, l'economia mundial està entrant en una desacceleració pronunciada enmig de les noves amenaces derivades de les variants de la COVID‑19 i l'augment de la inflació, el deute i la desigualtat d'ingressos, cosa que podria posar en perill la recuperació de les economies emergents i en desenvolupament, segons l'edició més recent de l'informe Perspectives econòmiques mundials que publica el Banc Mundial. S'espera que el creixement mundial es desacceleri notablement, del 5,5% el 2021 al 4,1% el 2022 i al 3,2% el 2023, a mesura que la demanda reprimida es dissipi i vagi disminuint el nivell de suport fiscal i monetari a tot el món.

La ràpida propagació de la variant òmicron indica que probablement la pandèmia continuarà afectant l'activitat econòmica a curt termini. Així mateix, la marcada desacceleració de les principals economies (com els Estats Units i la Xina) pesarà sobre la demanda externa a les economies emergents i en desenvolupament. En un moment en què els governs de molts països en desenvolupament no tenen espai macroeconòmic per donar suport a l'activitat si fos necessari, els nous brots de COVID‑19, la persistència de les pressions inflacionàries i dels colls d'ampolla a les cadenes de subministrament, així com l'elevada vulnerabilitat financera a nombroses parts del món, podrien augmentar el risc d'un "aterratge brusc".

L'economia mundial s'enfronta simultàniament a la COVID‑19, la inflació i la incertesa respecte de les polítiques; la despesa pública i les polítiques monetàries s'endinsen en un territori desconegut. L'augment de la desigualtat i els problemes de seguretat són particularment perjudicials per als països en desenvolupament", va dir David Malpass, president del Grup Banc Mundial. "Per aconseguir que un nombre més gran de països s'encamini cap a un creixement favorable, es requereix l'acció internacional concertada i un conjunt integral de respostes de política a nivell nacional". L'economia mundial s'enfronta a un "panorama ombrívol", afirma el president.

La desacceleració coincidirà amb l'ampliació de la divergència entre les taxes de creixement de les economies avançades i les de les emergents i en desenvolupament. S'espera que, a les economies avançades, el creixement disminueixi del 5% el 2021 al 3,8% el 2022 i al 2,3% el 2023, un ritme que, si bé més lent, serà suficient per restablir les tendències prèvies a la pandèmia en la producció i la inversió. A les economies emergents i en desenvolupament, en canvi, s'espera que el creixement caigui del 6,3% el 2021 al 4,6% el 2022 i al 4,4% el 2023. Per a aquest any, les economies avançades hauran aconseguit recuperar completament la seva producció; no obstant això, a les emergents i en desenvolupament, aquesta es mantindrà un 4% per sota de la tendència anterior a la pandèmia. Per a moltes economies vulnerables, el revés serà encara més gran: la producció de les economies fràgils i afectades per conflictes s'ubicarà un 7,5% per sota de la tendència prèvia a la pandèmia, i la dels petits estats insulars serà un 8,5% més baixa.

Mentrestant, l'augment de la inflació, que afecta particularment els treballadors de baixos ingressos, limita la política monetària. A nivell mundial i a les economies avançades, la inflació ha assolit les taxes més altes des del 2008. Als mercats emergents i en desenvolupament, ha arribat a la taxa més alta des del 2011. En conseqüència, per contenir les pressions inflacionàries, moltes economies emergents i en desenvolupament han començat a retirar les mesures de suport molt abans que es completi la recuperació.

La versió més recent de l'informe Perspectives econòmiques mundials conté seccions analítiques on s'exposen noves observacions sobre tres obstacles que poden impedir una recuperació duradora a les economies en desenvolupament. A la primera secció, referida al deute, es compara la iniciativa internacional implementada recentment per abordar el deute insostenible en les economies en desenvolupament (el Marc Comú del Grup dels Vint [G‑20]) amb altres iniciatives coordinades anteriors que tenien com a objectiu facilitar l'alleujament del deute. Després d'observar que la COVID‑19 va portar el deute mundial total al nivell més alt al mig segle, encara en un context de creixent complexitat en el paisatge dels creditors, a l'informe es conclou que les futures iniciatives coordinades d'alleujament del deute tindran més dificultats per assolir l'èxit. Si s'apliquen al Marc Comú del G‑20 els ensenyaments extrets de reestructuracions passades, se'n pot millorar l'eficàcia i evitar les deficiències que van presentar les iniciatives anteriors.

“Les decisions que prenguin els responsables de la formulació de polítiques en els propers anys decidiran el curs de la propera dècada”, va afirmar Mari Pangestu, directora gerent de Polítiques de Desenvolupament i Aliances del Banc Mundial. "La prioritat immediata ha de ser garantir que les vacunes es distribueixin més àmpliament i equitativament, de manera que la pandèmia es pugui controlar. Però per abordar les reculades en el desenvolupament, com l'augment de la desigualtat, es requerirà un suport sostingut. En un moment en què els nivells de deute són elevats, serà essencial la cooperació global per ajudar a ampliar els recursos financers de les economies en desenvolupament per tal que puguin assolir un desenvolupament verd, resilient i inclusiu".

A la segona secció analítica s'examinen les conseqüències dels cicles d'auge i caiguda dels preus dels productes bàsics a les economies emergents i en desenvolupament, la majoria de les quals depenen en gran mesura de l'exportació d'aquests productes. A l'informe s'observa que aquests cicles van ser particularment intensos en els darrers dos anys, quan els preus van col·lapsar amb l'arribada de la COVID‑19 i després van augmentar de forma abrupta, en alguns casos fins a assolir màxims històrics durant l'any passat. És probable que l'evolució de la macroeconomia mundial i els factors que determinen l'oferta de productes bàsics continuïn donant lloc a aquests cicles d'auge i de caiguda. En el cas de molts productes bàsics, aquests cicles es poden veure amplificats per les forces del canvi climàtic i la transició energètica dirigida a eliminar els combustibles fòssils. L'anàlisi també mostra que, des de la dècada de 1970, els moments d'auge dels preus dels productes bàsics han estat en general més marcats que les caigudes, cosa que pot donar lloc a oportunitats significatives per aconseguir un creixement més fort i sostenible en països exportadors d'aquests productes, sempre que apliquin polítiques disciplinades durant els períodes d'auge per treure profit dels guanys inesperats.

A la tercera secció analítica de l'informe s'examina l'impacte de la COVID‑19 en la desigualtat al món. S'assenyala que la pandèmia ha augmentat la desigualtat d'ingressos a nivell mundial i ha revertit en part la disminució que s'havia aconseguit en les dues dècades anteriors. També ha intensificat la desigualtat en moltes altres esferes de l'activitat humana: a la disponibilitat de vacunes, al creixement econòmic, a l'accés a l'educació i l'atenció de la salut, i a l'escala de la pèrdua d'ocupació i d'ingressos, que ha estat més gran entre les dones i els treballadors poc qualificats i informals. Aquesta tendència pot deixar cicatrius duradores: per exemple, les pèrdues de capital humà causades per les interrupcions a l'educació poden transmetre's d'una generació a una altra.

Ayhan Kose, director del Grup de Perspectives del Banc Mundial, va assenyalar: "A la llum de la desacceleració prevista en el creixement de la producció i la inversió, l'escàs espai normatiu i els riscos considerables que opaquen les perspectives, les economies emergents i en desenvolupament hauran de calibrar acuradament les seves polítiques fiscals i monetàries. També cal que emprenguin reformes per esborrar les cicatrius de la pandèmia. Aquestes reformes han de dissenyar-se per tal d'incrementar la inversió i promoure el capital humà, revertir la desigualtat d'ingressos i de gènere, i fer front als desafiaments del canvi climàtic”.