Es pot manipular el cervell? En una dècada la tecnologia podrà alterar el comportament humà

Cervell @unsplash

El neurocientífic de la Universitat de Columbia (Nova York), Rafael Yuste , ha pronosticat que en un termini de 10 o 20 anys "com a molt" existiran tecnologies capaces d'endinsar-se al cervell humà, amb la possibilitat, entre d'altres, de combatre les malalties.

" Als laboratoris ja hem estat capaços d'alterar el comportament d'animals, per això aquestes possibilitats s'exploraran en humans per combatre una infinitat de malalties i és possible registres la nostra activitat i també manipular-la", ha assegurat.

Així ho ha reconegut en el debat en línia sobre 'Els neurodrets' que ha organitzat la Fundació Ramón Areces. En aquesta mateixa trobada, moderada per la jurista Maria Emilia Casas, també hi ha participat Tomás de la Quadra-Salcedo, exministre de Justícia, que ha apel·lat a "reconèixer, entre altres neurodrets, el dret a la pròpia personalitat i al lliure arbitri i que ningú pugui interferir-hi amb cap màquina”.

Yuste és el principal impulsor del projecte ' Brain ' (cervell), en què el Govern dels Estats Units ha invertit 6.000 milions de dòlars. "El cervell humà té tants nodes o connexions com tres vegades tot l'Internet de la Terra. L'objectiu principal d'aquestes investigacions cap a tecnologies que permetin endinsar-se al cervell humà és la recerca de solucions i tractaments a malalties com l'Alzheimer, el Parkinson, la depressió, l'epilèpsia, l'esquizofrènia", ha detallat.

Aquest avenç també suposarà, en paraules de l'expert, conèixer més sobre què és l'ésser humà i per què actua com ho fa encara que ha matisat que encara queden alguns passos per fer, com a eines òptiques o acústiques, per aconseguir la finalitat del projecte.

D'altra banda, Yuste ha advertit la societat de la necessitat de preparar les lleis per regular aquest futur escenari. "Si no afrontem això amb cautela, se'ns pot endur ja que pot canviar l'essència de l'ésser humà".

Per Tomás de la Quadra-Salcedo hi ha un temps raonable per adaptar aquest dret que ha de començar a les institucions transnacionals com l'ONU. "Podem perdre llibertat per l'avenç de les tecnologies? Podem parlar d'una dependència de l'home de les màquines? Podem parlar de l'obsolescència de l'home? Podrà decidir cada persona si vol ser augmentada implantant-li un xip

per augmentar les seves capacitats? Tindrem dues espècies humanes: una augmentada i una altra sense augmentar? Hi ha molts reptes pendents i tot això ens exigeix l'aprovació de nous drets", ha qüestionat.

Finalment, María Emilia Casas ha afirmat que les neurociències "tenen una capacitat d'invasió en la dignitat humana encara més gran que la digitalització" i avisa que els límits han d'arribar abans que la ciència compleixi el projecte.