Joan R. McCragh: "No només hem de conèixer, també hem de reconèixer la nostra història"

Ara fa un mes, l'escriptor català Joan R. McCragh viatjava des de Pals fins a Guillena per presentar la seva novel·la 19 Mujeres. Es tracta d'una novel·la històrica que explica uns fets reals que van succeir entre el 1936 i el 1937 en aquest poble sevillà. Les protagonistes són, com el seu nom indica, 19 dones que en el seu moment van ser represaliades sense que haguessin comès cap delicte més enllà del de ser. Ser filles, mares o esposes, entre altres coses. Encara que cal assenyalar que l'autor posa el focus en una, Granada Garzón de las Heras, el marit i el fill del qual van ser assassinats un any abans de la seva detenció.

Des de Catalunyapress hem entrevistat el seu autor, Joan R. McCragh, un home que durant molts anys va ser funcionari a la Generalitat. I ens ha explicat tant el perquè va decidir explicar aquesta història com el que trobarem entre les seves pàgines. A més, ha volgut compartir amb nosaltres i els nostres lectors l'aprenentatge que ha suposat per ell documentar-se i escriure aquesta història i ens ha explicat què opina pel que fa a la societat i la seva relació amb el passat.

L'autor de '19 dones', Joan Ramon McCragh/@JR McCragh

La història que explica a 19 Mujeres està basada en fets reals. Com arriba a conèixer-la?

Vaig saber aquest succés quan vaig assistir als premis que dóna l'associació Liberpress a Girona i concretament a l'apartat del memorial. Era la primera vegada que havia sentit a parlar de les 17 roses de Guillena, i mentre les seves fotos apareixien a la pantalla de l'escenari, em vaig preguntar què havien pogut fer malament aquestes dones. En aquell moment em vaig fer el propòsit ferm d'escriure un llibre sobre aquest fet. El títol del llibre és 19 Mujeres, perquè dos van poder salvar-se encara que la seva vida a partir d'aquell moment va ser un infern.

Com ha estat el procés de documentació?

El mateix dia em vaig posar en contacte amb un dels representants de l'associació, Gabriel Rodríguez, que es va oferir a posar a la meva disposició tota la documentació que tenien. Al desembre em vaig traslladar a Guillena per entrevistar-me amb els familiars de les dones, és aleshores quan descobreixo tot l'horror que van patir, la por i el silenci amb què van haver de viure els seus familiars durant molts anys només per estar-hi emparentats. El 15 de desembre de l'any següent, vaig estar present en el trasllat de les restes des de la fossa de Gerena fins al cementiri de Guillena.

Què trobarem entre les pàgines de la novel·la?

Amor, dolor, esperança, por, valor, fanatisme, rectitud… emocions inherents a persones que es troben en situacions extremadament difícils.

Què pretén aconseguir, com a autor, en publicar-la?

Deixar constància d'uns fets que van passar en un moment de la nostra història i recordar el silenci de l'administració davant de les fosses que encara s'han d'obrir i els cadàvers per identificar.

Va dir fa poc que ara "hi ha un perillós auge de l'extrema dreta a Europa i al món" i que per això "és important recordar d'on venim, per no tornar a caure en els mateixos errors"...

És un fet evident l'apogeu de partits amb connotacions clarament feixistes a tot Europa que aprofiten el descontentament social, fruit de la precarietat econòmica i una suposada immigració caòtica, per estendre's com una taca d'oli. I sí, és important recordar, perquè qui oblida la seva història està condemnat a repetir-la.

Quins errors es van cometre en el passat i creu que es podrien tornar a repetir?

Quins errors... L'error més gran, per a mi, és pensar que un cop s'ha instaurat un estat de dret amb els seus drets i llibertats aquests duraran per sempre. No hi ha res més fràgil que els drets humans que veiem contínuament vulnerats per tot arreu. Ara i aquí s'està donant una involució de les llibertats cada cop més tangible, la llibertat d'expressió s'està veient molt afectada i això anirà a més si no fem res al respecte. Les coses que s'aconsegueixen no són per sempre més si no lluitem per conservar-les. Blanquejar el feixisme és un error que podem pagar molt car.

Dit això, hem après una mica de la història?

M'agradaria pensar que sí, però molts fets actuals demostren el contrari, la famosa LLEI MORDASSA encara vigent o la llei antiterrorista aplicada cap al que s'hauria de considerar com a llibertat d'expressió en són un clar exemple.

I vostè, com a persona, què ha après de les 19 dones?

A mi, particularment, m'han ensenyat que no només hem de conèixer, també reconèixer la nostra història. Aprendre dels errors que cometem perquè no es puguin repetir.

Què pot incentivar algú que de primeres no està interessat en la història a llegir aquest llibre?

El fet de tractar-se d'un fet real de repressió contra unes dones pel sol fet de negar-se a trair els seus familiars i defensar els seus propis principis. Uns valors que hauríem de tenir sempre presents si volem una generació futura que garanteixi la democràcia.