La pandèmia dobla la fortuna dels 10 homes més rics del món i resta ingressos al 99% de la societat

Una netejadora exercint la seva feina durant la pandèmia /@EP

Els deu homes més rics del món han duplicat la seva fortuna, en passar de 700.000 milions de dòlars a 1,5 bilions de dòlars (1.300 milions al dia) els primers dos anys de la pandèmia. Per contra, els ingressos del 99% de la ciutadania mundial han disminuït i 160 milions de persones ara són pobres, segons segons Oxfam Intermón.

"Si aquests deu homes perdessin demà el 99,999 per cent de la seva riquesa, seguirien sent més rics que el 99% de les persones del planeta", afirma el director de l'ONG, Franc Cortada, que afegeix que, "actualment, acumulen sis vegades més riquesa que els 3.100 milions de persones més pobres del món junts”.

Al nou informe d'Oxfam Intermón 'Les desigualtats maten', publicat aquest dilluns amb motiu de l''Agenda de Davos' del Fòrum Econòmic Mundial, l'organització afirma que lluitar contra les desigualtats evitaria la mort de 21.000 persones al dia o una persona cada quatre segons. "Es tracta d'estimacions conservadores basades en el nombre de morts causades globalment per la falta d'accés a serveis de salut, la violència de gènere, la fam i la crisi climàtica", detalla.

"No ha resultat mai més urgent posar fi a unes desigualtats tan violentes i obscenes, trencant amb l'acumulació de poder i de riquesa extrema de les elits. No hi ha marxa enrere, és el moment d'impulsar mesures fiscals per redistribuir aquests beneficis extrems i que es reintegren l'economia real per salvar vides així", afegeix Franc Cortada.

L'ONG detallat que, des de l'inici de la pandèmia, a nivell mundial els milmilionaris han augmentat la seva fortuna en cinc bilions de dòlars , més que en els darrers 14 anys acumulats. "Es tracta del major increment de la riquesa dels milmilionaris des que es tenen registres", subratlla.

Com a exemple, indica que si s'apliqués un impost excepcional del 99% sobre la variació de la riquesa generada des del començament de la pandèmia pels deu homes més rics, aquest serviria per produir suficients vacunes per a tothom, finançar serveis de salut i protecció social universals, dotar de recursos les necessàries mesures d'adaptació climàtica i reduir la violència de gènere a més de 80 països. "I tot i així, aquests homes continuarien tenint 8.000 milions de dòlars més que abans de la pandèmia", sosté.

" Hi ha qui ha tingut una pandèmia de luxe . Mentre els bancs centrals i els governs dels països rics injectaven bilions de dòlars per salvar l' economia , una gran part sembla haver acabat a les butxaques de les més riques que s'han aprofitat de l' auge de els mercats borsaris i altres actius. El resultat, més riquesa per a uns quants i més deute públic per a tots", afirma Cortada.

S'estima que la desigualtat entre països creixerà per primera vegada en una generació. “ Les vacunes són un imperatiu i una condició de mínims necessària perquè qualsevol país pugui encarar la recuperació ja que encara hi ha milions de persones al món que no tenen accés ni a una dosi ”, afegeix Cortada.

L'ONG sosté que la pandèmia s'aprofita de les desigualtats existents i ha posat de manifest la violència econòmica que s'aboca sobretot a les dones i les nenes, així com a les persones en situació d'exclusió i que pertanyen a grups racialitzats. Cada nova onada de la COVID-19 fa que augmenti el pes del treball de cures no remunerat que recau sobre les dones i les nenes.

En aquest sentit, l'ONG assegura que "ara es trigaran 135 anys a tancar la bretxa de gènere, i no 99 anys com s'estimava abans de la irrupció de la pandèmia". Així, explica que el 2020 les dones van perdre 800.000 milions de dòlars en ingressos i hi ha 13 milions menys de dones amb feina que el 2019. La riquesa conjunta de 252 homes és més gran que la dels mil milions de dones i nenes que viuen a l'Àfrica , Amèrica Llatina i el Carib.

A Espanya, segons sosté, les polítiques d'austeritat implementades durant la crisi anterior van suposar un descens continuat de la despesa sanitària pública total i els anys de dinamisme econòmic previ a la COVID-19 no es van traduir en una recuperació d'aquests recursos. "No ens podem permetre veure com s'ensorra el nostre sistema públic de salut, mentre uns quants veuen augmentar la seva riquesa. No és just", afirma Cortada.

A més, l'ONG recorda que la crisi climàtica amenaça el benestar de la ciutadania, especialment de les persones més vulnerables, i afegeix que “frenar el canvi climàtic amb mesures suposa abordar la desigualtat, ja que les emissions de carboni de l'1% més ric superen en més del doble a les de la meitat més pobre de la humanitat”.

CAP A UNA TRANSFORMACIÓ SOCIAL JUSTA

D'altra banda, l'informe assenyala com les dues economies més grans del món (Estats Units i la Xina) ja han començat a plantejar-se polítiques per reduir les desigualtats, inclosa l'aplicació de més tipus impositius a les persones riques i de mesures per acabar amb els monopolis . " Això ens permet albergar una certa esperança que pugui sorgir un nou consens econòmic. La lluita contra la desigualtat ha de ser un element fonamental del rescat econòmic i els esforços de recuperació" , diu Franc Cortada.

"Els governs mundials han de garantir que les persones i empreses més riques paguin els impostos que en justícia els corresponen i invertir aquests recursos recaptats en serveis de salut i protecció social universals, en mesures d'adaptació al canvi climàtic, i en prevenció de la violència de gènere, així com assegurar un accés universal a les vacunes contra la COVID-19. Així mateix, és fonamental definir polítiques que garanteixin que les dones, les persones racialitzades i altres grups oprimits estiguin representats a tots els espais de presa de decisions", subratlla Cortada .

En aquest escenari, Oxfam Intermón recomana al Govern espanyol aprofitar l'oportunitat que brinda el proper Llibre Blanc sobre la Reforma Tributària que està elaborant el comitè de persones expertes per avançar en la progressivitat i la suficiència del sistema tributari espanyol en conjunt.

A més, aconsella garantir que els fons de recuperació de la Unió Europea (NGUE) siguin "una oportunitat real i efectiva per reduir les desigualtats, combatre els efectes del canvi climàtic i beneficiar la població que es troba en més risc de vulnerabilitat".

Reforçar les polítiques de protecció social i continuar millorant la inversió en sanitat i educació són altres consells de l'ONG al Govern espanyol.