Sánchez reforçarà la seva relació amb Scholz en una reunió aquest dilluns a la Moncloa

El president del Govern, Pedro Sánchez, i el canceller alemany Scholz /@EP

El president del Govern, Pedro Sánchez, rep aquest dilluns a la Moncloa el nou canceller alemany, Olaf Scholz, en la primera trobada entre tots dos des que el socialdemòcrata va agafar el relleu a Angela Merkel el 8 de desembre passat.

Des de Moncloa ressalten que la visita posarà de manifest la fortalesa de la socialdemocràcia a Europa, que ha sortit “reforçada” amb la gestió de la crisi generada per la pandèmia. En aquest sentit pretenen que la trobada demostri que tots dos líders comparteixen la mateixa idea de recuperació "inclusiva".

Així mateix, al Govern central confien que Sánchez i Scholz puguin establir una relació privilegiada aprofitant l'" afinitat personal " que hi ha entre tots dos i el fet que es coneguin des de fa temps, encara que deixen clar que amb Alemanya la relació també ha estat fluida mentre Merkel va estar a la Cancelleria.

A l'agenda de la trobada, a més de les relacions bilaterals, també hi haurà els principals temes de l' agenda europea, entre els quals, a més de la pandèmia i la recuperació econòmica, podrien estar l'amenaça russa o la previsió de reformar el Pacte d'Estabilitat. A més, la cita servirà per abordar la cimera de l'OTAN que acollirà Madrid a finals de juny.

Sánchez i Scholz ja van coincidir el 15 de desembre passat durant la reunió de líders socialistes europeus prèvia al Consell Europeu a Brussel·les, si bé en aquella ocasió no hi va haver cap trobada bilateral.

Aquesta serà la primera visita d'un mandatari estranger que rebi el president del Govern central aquest any i el primer viatge fora d'Alemanya que faci Scholz el 2022. Tot i això, el canceller alemany ja va rebre dijous passat a Berlín el primer ministre holandès, Mark Rutte, recent confirmat al càrrec.

El primer viatge de Scholz després de la seva arribada a la Cancelleria va ser, com marca la tradició, a França per reunir-se amb el president francès, Emmanuel Macron, dos dies després de prendre possessió. De París es va traslladar a Brussel·les per entrevistar-se amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, i amb el president del Consell Europeu, Charles Michel.

Posteriorment, el 12 de desembre, va viatjar a Polònia per reunir-se amb el primer ministre, Mateusz Morawiecki, i ja després de la cimera europea va viatjar a Roma el 20 de desembre per a una trobada amb el primer ministre italià, Mario Draghi.

CANVI DE FORCES A LA UE

El relleu a la Cancelleria alemanya després de 16 anys amb Merkel al capdavant ha generat gran esperança a les files dels socialdemòcrates europeus , que confien que altres països també segueixin aquest camí.

El primer país on la continuïtat d'un Govern socialista estarà en joc aquest any serà Portugal, on Antonio Costa busca seguir en el càrrec a les eleccions del 30 de gener però per ara no gaudeix del prou suport, segons les enquestes.

Però encara més importància en la composició de forces a nivell europeu podria tenir l'elecció del nou president de la República a Itàlia, prevista per al 24 de gener. Encara que no ha fet oficial la seva candidatura, el primer ministre, Mario Draghi, és vist com la millor opció però el seu salt al Quirinal abocaria el país a haver de buscar un nou primer ministre i, mancant consens polític entre els diversos partits que recolzen el Govern actual, la celebració d'eleccions.

La cita clau amb les urnes per a Europa, tot i això, serà la d'abril a França, on Macron intentarà aconseguir el que no van aconseguir els seus dos precedessors, Nicolas Sarkozy i François Hollande, un segon mandat consecutiu. Ara com ara, l'actual president és el favorit a les enquestes.

L'eix francoalemany --al qual últimament sembla estar sumant-se Itàlia-- és fonamental a la UE. El canvi de Scholz per ara no ha produït canvis radicals respecte a la postura que mantenia Merkel --que governava en coalició precisament amb el nou canceller--, però la sortida de l'Elisi de Macron podria canviar l'equació.

"Encara que les probabilitats que això passi són baixes", segons assenyalen al seu article 'Espanya al món 2022: perspectives i desafiaments de política europea' els investigadors del Reial Institut Elcano Enrique Feás, Raquel García Llorente, Patrícia Lisa, Ignacio Molina, Luis Simón i Ilke Toygür, "el principal perill per a Espanya i la UE" és que "el lideratge que resulti a París no s'entengui bé amb Berlín o, encara pitjor, que sigui euroescèptic".