“Cassandra, la paraula com a arma de llibertat”: la bellesa de la seda a les mans de Kima Guitart

La mitologia grega clàssica explica que Casandra, filla dels reis de Troia i sacerdotessa d'Apol·lo, va rebre d'aquest déu el do de la profecia, cosa que li va permetre predir la ruïna de l'imperi familiar. Hi ha qui diu que ho va fer a canvi del seu lliurament a Apolo, però Kima Guitart (Esparraguera, 1947) dissenteix, i inspirada en la versió del mite que va escriure l'escriptora alemanya Christa Wolf, creu que Casandra més aviat va rebutjar la sol·licitació masculina, per el que el veleïtós déu el va maleir i va condemnar que, malgrat la capacitat d'endevinar el futur que li havia atorgat, ningú no la creuria, per la qual cosa no va poder advertir de la trista fi de Troia.

La túnica de Casandra - @Pablo-Ignacio de Dalmases

A Casandra va dedicada a l'exposició de sedes pintades que Guitart presenta a la galeria H2O del carrer Verdi. Al número 152 d'aquesta via gracienca sobreviu una torre, xalet o hotelet dels quals encara en queden alguns exemples a la ciutat del segle XXI. Cal travessar la seva cancel·la i pujar uns esglaons per entrar en un habitatge senyorial convertit en galeria d'art a les parets del qual pengen algunes espectaculars obres. La principal és una seda de grans dimensions titulada “La túnica de Cassandra” de 180 centímetres d'alçada per 350 centímetres d'amplada. “Vaig començar a pintar-la el 2019, però poc després va arribar el confinament, i al dolor de la tragèdia del que estava pintant es van sumar pèrdues i drames personals tan importants que vaig haver de parar, estava completament bloquejada. Després d'un temps per al dol i la reflexió, vaig reprendre el projecte i ara un cop acabat necessito la mirada de l'altre. Necessito exposar-lo per poder tancar el cercle”.

Hi ha també una altra obra de grans dimensions, “Casandra, l'origen”, una seda mural de tres metres de llarg per 75 centímetres d'amplada, realitzada el 2011 i pertanyent a la sèrie “Voladuras”, així com quatre cubs de metacrilat que custodien a el seu interior sedes cal·ligrafiades amb frases del llibre de Wolf sobre Casandra i quinze fotografies amb imatges de sedes pintades amb fragments de la túnica, drapejats, arrugats i tacats de sang.

Guitart recorda que el seu primer contacte amb aquesta fibra el va tenir als 14 anys quan el seu germà va regalar a la mare de tots dos un bonic mocador de seda pintat. Va ser potser una premoció del que hauria de passar alguns anys després quan Kima es va interessar pel fruit natural del “cuc de la seda”. Amb estudis previs a l'Escola d'Arts i Oficis, “em vaig sentir atreta per la seda i vaig anar a París on, des de la tercera dècada del segle XX, hi va haver un interès notable per les arts orientals. Allà em vaig submergir en un univers fascinant i vaig aprendre tot allò que sé d'una professora francesa que era molt exigent”. També va estudiar a Madrid i Nova York. Però Kima Guitart no es va conformar amb un exercici acomodatici i repetitiu del que va haver après. “Vaig assumir els seus ensenyaments… per transgredir-los… i així vaig poder crear el meu propi estil, trobar la meva pròpia via”.

Ens explica que, si bé la matèria primera és la mateixa, “hi ha milers de tipus de seda diferents segons la forma de filar, teixir i tractar el fil, encara que després el tractament és anàleg al que reben el cotó o la llana. Jo treballo amb crêpe de Chine, crêpe geogette, organza i tafetan. Segons sigui l'obra que vulgui desenvolupar, triaré una classe o una altra. A partir d'aquell moment, inicio la meva feina que consisteix a tensar en bastidor el teixit base, que és sempre blanc, per pintar tot seguit utilitzant tècniques diverses”.

Guitart distingeix entre l'art per vestir (xalets, jaquetes, etc.) amb peces de roba que no estan pensades per a cap tipus de persona en concret, perquè s'adapten a qualsevol situació i usuari, així esdeveniments socials, sopars amb amics, reunions, etc. - Hi ha peces úniques i, paral·lelament, altres en sèrie, estampades a la manera de les serigrafies, que tenen un preu més assequible. Però en aquesta mostra, titulada Cassandra, la paraula com a arma de llibertat, només hi ha obres d'art no destinades a l'ús, sinó al gaudi de la seva contemplació.

No podem eludir un dubte urgent: no és la seda un fibra molt fràgil? “En absolut” ens respon “al punt que es diu que, de la mateixa manera, un fil de seda és més resistent encara que un d'acer”. I, en tot cas, de la mà de Kima Guitart, molt més bonic.