Un grup d'investigadors de la Universitat de Barcelona i del   Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) han trobat un mecanisme implicat en el moviment del colesterol dins de les cèl·lules. Una cosa que consideren un gran avenç perquè “ podria convertir-se en una diana terapèutica” contra patologies causades per alteracions en el transport del colesterol entre cèl·lules.

D'esquerra a dreta, els professors de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB Carles Enrich i Albert Lu /@UB

Per començar, cal entendre que el colesterol és una substància semblant al greix que es troba a totes les cèl·lules humanes. En excés és dolent, ja que pot contribuir al desenvolupament, per exemple, de malalties del cor. Però en petites quantitats és necessari per produir hormones, vitamina D i altres substàncies que faciliten la digestió dels aliments.

Un nou estudi descobreix que el colesterol genera plaques d´Alzheimer

Així, els investigadors han assenyalat que el seu estudi, publicat a Journal of Cell Biology, mostra com la proteïna SNX13 té un "paper clau" a l'hora de transportar el colesterol fora dels orgànuls encarregats de la digestió cel·lular, els lisosomes, una part de la cèl·lula que alhora és eficaç a l'hora de destruir virus i bacteris invasors.

L'objectiu de l'anàlisi ha estat entendre millor el mecanisme gràcies al qual el colesterol surt dels lisosomes, un procés que necessita la coordinació dels transportadors NPC1 i NPC2 que, juntament amb el lípid lisosomal bis(monoacilglicerol)fosfat, mobilitzen i exporten el colesterol lliure, ha indicat l'investigador Carles Enrich.

Després d'això, els experts han apuntat que la major part del colesterol que les cèl·lules utilitzen prové del seu exterior, i des d'allà arriba als lisosomes, on és distribuït a diferents compartiments moleculars.

FUTURA DIANA TERAPÈUTICA

Possibilitats de desenvolupar la malaltia de Niemann-Pick/@Wikipedia: LordT, modificació d'un gràfic de Cburnett. Llicència CC BY-SA 3.0 .

Aquest descobriment podria convertir-se en una diana terapèutica, per exemple, per a la malaltia de Niemann-Pick tipus C, que actualment no té cura. És a dir, conèixer aquest mecanisme podria portar els investigadors a trobar un punt del cos humà en què certs fàrmacs fessin l'efecte desitjat per controlar aquesta malaltia.

La malaltia de Niemann-Pick tipus C és hereditària i poc comú i està produïda per mutacions als transports de colesterol lisosomals NPC1 i NPC2. Per aquestes alteracions, el cos no metabolitza el colesterol i altres greixos de manera correcta i aquest s'acumula al fetge, la melsa, els pulmons i el cervell.

CRIBRATS GENÈTICS

Per a aquest estudi, els científics han fet cribratges a tot el genoma humà en condicions normals i bloquejant la proteïna NPC1, amb l'objectiu d'identificar components cel·lulars que poden exportar el colesterol de manera paral·lela a aquest transportador.

Descobreixen que un fàrmac per al colesterol disminueix un 70% la infecció per Covid

"Els nostres cribratges genètics van identificar un elevat nombre de gens implicats en la regulació metabòlica del colesterol i el BMP (Proteïna morfogènica òssia), el paper del qual no es coneixia en aquest context", ha explicat el primer autor de l'estudi, Albert Lu, que també ha detallat l'estreta correlació i la regulació confirmada per la investigació entre els nivells d'aquests dos lípids.

En absència de la funció de NPC1, la reducció de la proteïna SNX13 “va provocar una redistribució del colesterol lisosomal cap a la membrana plasmàtica”, conclusió que segons Lu indica que aquesta proteïna podria ser un regulador important en aquesta via de transport del colesterol.

MECANISMES ALTERNATIUS

Els resultats proporcionen una "visió inesperada de la regulació d'aquests lípids", perquè han recordat que hi ha pocs mecanismes alternatius -i majoritàriament desconeguts- que permetin la sortida del colesterol quan el transportador NPC1 està inhibit o mutat.

Enrich ha subratllat que ja van descriure fa poc una alternativa regulada per l'annexina-A6, i amb aquest nou treball aporten noves evidències que poden existir rutes alternatives de sortida del colesterol lisosomal paral·lelament a la de NPC1.