El Suprem confirma la multa de 6,8 milions a Dia per infraccions de la Llei de Cadena Alimentària

Dia @ep

La Sala III del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs interposat per la Distribuïdora Internacional d'Alimentació ( Dia ) contra la sentència de l'Audiència Nacional que confirmava una multa de 6,8 milions d'euros que el Ministeri d'Agricultura va imposar a la cadena de supermercats 86 infraccions greus de la Llei de Cadena Alimentària.

En concret, de les 86 infraccions administratives, cadascuna amb una multa de 80.000 euros, 44 eren per revelar "informació comercial sensible", 32 per "exigir pagaments addicionals sobre el preu pactat", i nou per "modificacions de les condicions contractuals sense estar expressament pactades per les parts”, segons ha informat l'Alt Tribunal en un comunicat.

La sentència se centra sobretot en les 44 infraccions a què es va cenyir la interlocutòria d'admissió a tràmit del recurs, i que van consistir que, després de subscriure Dia i Eroski un acord de col·laboració el 24 de juny de 2015 per incrementar la seva competitivitat a a través de la negociació conjunta de les seves condicions de compra, amb aquesta mateixa finalitat van subministrar a una consultora externa i a un despatx d'advocats informació comercial sensible de proveïdors i fabricants, amb caràcter previ a les reunions amb aquests i sense el seu consentiment.

Per al Suprem "no existeix una prohibició absoluta" de subministrar informació sensible a un consultor o a un advocat, ja que considera que és "lògic -i perfectament lícit-" que un operador de la cadena alimentària recapti l'assistència tècnica d'aquells professionals al curs de la negociació o execució d'un contracte alimentari, ja que el concurs d'aquests pot ser beneficiós i fins i tot necessari per a la correcta defensa dels seus interessos.

Tot i això, precisa que fora d'aquest cas, "la revelació de la informació sensible esmentada està vedada, fins i tot, encara que el destinatari d'aquest subministrament d'informació sigui un consultor o un advocat".

Així, fora d'aquell supòsit, és igual que el subministrament d'informació es realitzés amb un fi lícit i oferint aquells professionals garantia de confidencialitat, perquè el que la llei prohibeix és que, sense el consentiment dels subjectes del contracte alimentari a qui afecta, es desbordi l'àmbit estricte de confidencialitat -delimitat per la llei- en què ha de romandre aquesta informació sensible.

La sentència estableix que "quan no es compti amb el consentiment de l'altre operador de la cadena alimentària afectat pel contracte, el subministrament de la informació sensible a aquests professionals -consultor o advocat- només serà lícit si es fes amb la finalitat que el subministrador rebi l'assistència tècnica d'aquells en el curs de la negociació o execució d'aquest contracte alimentari de què fos part, i sempre que la informació sensible subministrada quedi circumscrita estrictament a aquest àmbit i finalitat, i no s'utilitzi per a fins diferents dels expressament pactats al contracte".

D'aquesta manera, la decisió recorda que fora d'aquest supòsit, el subministrament d'aquesta informació podria donar lloc a la infracció tipificada a l'article 23.1 g) LCA.

Per al Suprem, els raonaments emprats en la sentència per l'Audiència Nacional per sustentar la seva decisió "s'ajusten a aquesta doctrina", i afegeix que els motius pels quals va considerar acreditats els fets constitutius de les infraccions indicades, així com la participació en ells. de la recurrent, "van quedar reflectits expressament i detalladament, de forma raonada i raonable, en la sentència impugnada".

L'Alt Tribunal ha recordat en la decisió que l'Audiència Nacional va considerar, primer, que les condicions i pactes contractuals de Dia amb els respectius fabricants i proveïdors, mitjans de pagaments i condicions especifiques acordades amb cadascun d'ells, "entraven clarament en el concepte legal d'informació sensible".

I després de valorar l'abundant prova practicada, l'Audiència va estimar acreditat que Dia havia dut a terme actuacions constitutives de la infracció que preveu l'article 23.1.g) de la Llei.

En concret, va considerar provat, d'una banda, que Dia va informar una consultora i una firma d'advocats les condicions comercials individualment pactades amb cadascun dels fabricants o proveïdors, sense haver comptat amb el seu consentiment; i que aquesta informació s'havia emprat per a fins diferents dels expressament pactats als contractes.

La investigació es va iniciar després d'una denúncia de la patronal de la indústria alimentària (FIAB) i l'associació de marques de fabricant Promarca davant l'Agència d'Informació i Control Alimentaris (AICA) del Ministeri d'Agricultura.