Què passarà amb les polèmiques "pagues per no treballar" del Parlament?

Reunió de la Mesa del Parlament aquest dimarts /@EP

Després que a principis de setmana es destapés que hi ha una vintena de treballadors del Parlament de més de 60 anys que cobren per no fer cap mena de feina, la Mesa de la cambra catalana ha decidit prendre mesures per acabar amb l'escàndol. Així, l'òrgan ha decidit negociar amb els treballadors beneficiats i extingir l'anomenada llicència per edat -una factura que pujava fins als 1,7 milions d'euros- enguany.

L'última Mesa del 2021, del 21 de desembre, va acordar modificar l'actual figura reduint de cinc a tres anys els que es poden cobrar sense treballar abans de la jubilació, però ara els grups presents a la Mesa (Junts, ERC, PSC i CUP) volen anar més enllà i acabar amb aquesta paga.

ES PODRÀ ELIMINAR EL PERMÍS?

La Mesa no pot decidir per si sola acabar amb el permís, ja que es tracta d'un acord amb el Consell de Personal, és a dir, amb els representants dels treballadors del Parlament. D'aquesta manera l'objectiu és, per una banda, arribar a un acord durant el 2022 amb la plantilla que rep la retribució i, per altra banda, veure què passa amb els casos de persones que han fet la petició per adherir-s'hi, però que encara no estan cobrant res.

Per aquest motiu, la Mesa ha encarregat un informe a la secretaria general i al lletrat major per analitzar si hi ha la possibilitat d'aturar els casos en tràmit. I el primer que es vol saber és quantes persones ho han demanat, quantes estan pendents que el Parlament els respongui i quantes disposen del vistiplau sense tenir executada la mesura.

El desenllaç més probable és que no es pugui fer res per aturar els casos de la vintena de funcionaris que ara estan cobrant sense treballar perquè es tracta del que s'anomena drets adquirits. Així, està gairebé descartat que el nou acord tingui efectes retroactius.

QUIN ÉS L'ORIGEN?

Les "jubilacions daurades" es remunten el 2008 -el mateix any que va esclatar la bombolla immobiliària- quan Ernest Benach, d'ERC, era el president del Parlament juntament amb els vicepresidents Ramon Camp (CiU) i Higini Clotas (PSC).

Fonts parlamentàries han comentat als mitjans que les raons principals per les quals es va aplicar el permís eren per "rejovenir el personal" -encara que les places que queden disponibles en llicència per edat no es poden ocupar formalment perquè encara estan en "serveis actius"- i per "donar incentius" a una administració "amb poques possibilitats d'ascendir laboralment".

Igualment, s'ha de tenir en compte que es tractava d'un "període precrisi" i que per aquell temps "no hi havia la mateixa sensibilitat a l'hora de gastar els diners públics", apunten. 

LA TRANSPARÈNCIA, UN ASSUMPTE PENDENT

Amb tot, la Mesa ha decidit que la vicepresidenta segona, Assumpta Escarp, porti la setmana que ve una proposta sobre com millorar l'actual òrgan intern de transparència, del qual han dimitit els tres membres que el formaven -entre ells l'exlletrat major, Antoni Baiona- arran de la polèmica.

En aquest sentit, la portaveu del PSC al Parlament, Alícia Romero, ha denunciat que a la cambra catalana hi ha "certa opacitat" i "manca de transparència", ja que han detectat "algunes dades" relacionades amb la llicència per edat que no havien transcendit mai, com quantes persones eren les beneficiades o els sous que es pagaven. C's també s'ha referit a les llicències com a "frau moral" i ha acusat la institució catalana de "poc transparent".

Des d'ERC han assegurat que no van ser conscients del que la Mesa va aprovar el 21 desembre passat, canviant les condicions, però mantenint la figura. I és que, segons diuen, no se'ls va donar prou informació i context per valorar-ho correctament. I conclouen que, amb aquesta qüestió, no s'ha estat prou transparent.

Fonts de la Presidència del Parlament han puntualitzat que no s'ha derogat l'acord del 21 de desembre que modificava les condicions de la llicència per edat i que, per tant, continua vigent fins que s'arribi a un acord nou amb els representants dels treballadors.

LA PAGA ARRIBA A LA SINDICATURA DE COMPTES

Però la plantilla de la cambra catalana no és l'única afortunada que es lucra de l'“incentiu”. Aquest dimarts s'ha conegut que els empleats de la Sindicatura de Comptes també poden cobrar sense treballar els darrers anys de la seva vida laboral.

Així ho han publicat diferents mitjans de comunicació, en els quals s'assegura que des de fa set anys els treballadors de la Sindicatura poden optar a la llicència per edat. Segons la informació que es disposa, avui dia hi ha un treballador en aquesta situació i dos que ja estan jubilats que es van poder beneficiar del règim. 

La principal diferència entre les condicions en aquest òrgan i al Parlament és que la llicència no es gaudeix a partir dels 60 anys i durant cinc anys, sinó que només es pot cobrar sense treballar els dos darrers anys de la vida laboral.

La Sindicatura, l'òrgan fiscalitzador extern dels comptes i la gestió econòmica del sector públic de Catalunya, és una institució independent del Govern adscrita orgànicament al Parlament. Per això, els seus treballadors es regeixen pels estatuts del règim i el govern interior de les corts catalanes.