Abril Camino: "Viure de l'escriptura és tremendament inestable, però els meus lectors habituals m'aporten seguretat"

Abril Camino és una escriptora gallega que va néixer el 1980, encara que, al seu bloc personal, assenyala que no hi està gaire d'acord. I és que l'Abril Camino que nosaltres coneixem, “va néixer a la primavera del 2015, en aquell moment boig en què va decidir dedicar-se a escriure històries d'amor”. Va ser llavors quan va entendre que cap feina l'havia omplerta mai del tot perquè escriure era el que sempre li havia faltat.

Des d'aleshores ens ha regalat novel·les, sobretot d'amor romàntic, entre les quals podem destacar La petición de Olivia o El Ayer, nosotros y un mañana imposible. I el proper 10 de febrer traurà al mercat, autopublicat, Cuatro copos de nieve, cuatro gotas de agua, un nou treball la trama del qual s'allunya d'aquelles a què ens té acostumats.

Des de Catalunyapress hem xerrat amb Abril Camino per saber com va sorgir aquesta novel·la o què trobarem entre les seves pàgines (fins i tot ens ha deixat un petit avenç). A més, ha volgut compartir amb nosaltres els seus gustos lectors, i és que a més a més d'escriptora, Abril Camino és una autèntica devoradora de llibres.

L'escriptora gallega Abril Camino /@abrilcamino

Com neix Cuatro copos de nieve, cuatro gotas de agua, la novel·la que estàs a punt de llançar al mercat?

La veritat és que ha estat un procés de creació en diverses fases. La primera llavor va ser que sempre m'havia vingut de gust escriure una història sobre una diva, però no se m'acudia una trama on encaixar-la. Això va arribar quan vaig pensar a relacionar-la amb les filles, amb qui han patit més que gaudit aquesta trajectòria de diva de la seva mare. I la resta va venir rodat. L'anècdota és que totes aquestes idees van començar a sorgir-me a mitjans del 2019 i esperava escriure-la a llarg termini, potser el 2022 o el 2023, però va arribar el confinament… i em va semblar que aquest era el seu moment.

Pel que expliques en la seva sinopsi, res no té a veure amb les històries d'amor romàntic a què ens tens acostumats. Però la part dels secrets i les ferides del passat entre familiars recorda, potser una mica, La vida después de ella. Tenen alguna cosa en comú aquestes dues novel·les?

Sí, justament el que dius: són les dues úniques novel·les que he escrit que la trama principal no té res a veure amb l'amor romàntic, sinó que són històries de família. I, efectivament, a totes dues hi ha secrets i ferides del passat. A més, totes dues s'ambienten en una casa on, per raons diferents, els seus protagonistes es troben més o menys atrapats. Però fins aquí arriben les similituds: mentre que La vida después de ella és un drama, Cuatro copos de nieve, cuatro gotas de agua és molt més lleugera, menys intensa, més dinàmica, diguem-ne.

Dit això, què ens trobarem entre les seves pàgines?

És una novel·la escrita en dos temps. En el present, ens trobem que Violet Deveraux, la gran diva de Studio 54 i escriptora de culte, ha patit un accident que obliga les seves tres filles a desplaçar-se a casa per cuidar-la. Fa molts anys que no conviuen les quatre i hi haurà una mica de tot: fregaments, secrets que es descobreixen, ferides que es reobren, però també certa nostàlgia i molt d'humor.

Alhora, anem coneixent tot el seu passat, el de les quatre, en capítols intercalats, narrats per les quatre protagonistes. I en aquests capítols viatjarem al Nova York de Studio 54, als anys 80, a París al final de mil·lenni, al Nova York de l'11S, que és ja una ciutat diferent de la que Violet havia conegut de jove… i així anirem comprenent millor les dinàmiques entre les quatre protagonistes.

Diuen que tots els escriptors deixen part d'ells als llibres, als personatges. Tenen alguna cosa de tu Violet, Maggie, Andy i Belle?

Doncs la veritat és que… no. És una història que s'ha basat molt més en la introspecció psicològica en diferents tipus de caràcters que no pas en experiències o emocions pròpies.

Al final no serà tan certa aquesta afirmació! Què t'ha costat més escriure d'aquest llibre?

El que més em va costar va ser donar a les quatre protagonistes la mateixa rellevància, perquè amb un personatge com Violet, que brilla tantíssim, era fàcil que les altres tres quedessin eclipsades. A més, al cap i a la fi, la majoria d'avatars de la vida de les filles estan marcadts per les experiències de la mare. Per això em va sorprendre molt que cadascuna de les meves lectores zero tingués una protagonista favorita, així que suposo que vaig aconseguir l'objectiu.

I la part que més has gaudit?

El que més vaig gaudir, sens dubte, va ser la llibertat que em va donar Violet per inventar-me la seva vida. Acostumada a personatges molt quotidians, escriure sobre una dona que va tenir una vida increïble em va permetre fer viure experiències que en cap altra de les meves novel·les tindrien cabuda.

Ens pots avançar una mica de la història d'aquestes quatre dones? Una escena, un paràgraf, una frase…

Portada de la nova novel·la d'Abril Camino /@abrilcamino

Em fa molta il·lusió compartir amb vosaltres el pròleg de la història, que és molt curtet però comença a explicar moltes coses, entre elles, el títol de la novel·la:

«Cap científic ho ha pogut provar, però és una creença generalitzada que no hi ha dos flocs de neu iguals. Que en la formació microscòpica d'aquests cristalls congelats no hi ha cap similitud.

Però la neu es fon. Es converteix en aigua.

"Són com dues gotes d'aigua", diu la saviesa popular quan dues persones s'assemblen tant que és difícil establir els límits d'on acaba una i on comença l'altra.

Aquesta és la història de quatre dones que ho han viscut tot juntes. Que fa dècades que es consideren quatre flocs de neu. Tan diferents que han de recordar sovint que d'estimen perquè les diferències no les separin. Però, quan es reuneixen, quan deixen caure les barreres, produeixen tanta calor que fonen el gel. Aconsegueixen que quatre flocs de neu es converteixin en quatre gotes d'aigua».

Gràcies per deixar-nos llegir aquest petit troç de la nove·la, Abril. Vas dir fa poc que només has tingut una novel·la bestseller, però malgrat això ets afortunada per poder dedicar-te exclusivament a l'escriptura. Això et dóna seguretat a l'hora de publicar noves històries o quan ho fas tens por que no siguin ben acollides?

Bé, una mica de por sempre hi ha. Viure de l'escriptura és tremendament inestable. En el meu cas, sé que si encadeno dues o tres novel·les que no tenen una bona acollida…, probablement se m'acabi la possibilitat de continuar vivint en exclusiva això. Però també és cert que tinc un grup de lectors habituals força nombrós que sempre acull les meves noves històries amb moltíssim afecte, i això aporta molta seguretat.

Després de Cuatro copos de nieve, cuatro gotas de agua, què ve? Quins altres projectes tens al cap?

Doncs… no puc explicar gaire. Només diré que, si no es torça res, donaré una gran sorpresa en els propers mesos i que podreu tornar a llegir-me abans que s'acabi l'any. I fins aquí puc llegir.

Per acabar, farem un parell de preguntes a l'Abril Camino lectora… o en el teu cas, devoradora de llibres, perquè és veritablement sorprenent que passis molt de lluny els 100 llibres anuals. Quina novel·la t'hauria agradat escriure?

Hui, moltes! De tant en tant cau a les mans una novel·la i penso «Déu, per què no hauré escrit jo aquesta meravella?», jajajaja. Però si hagués de quedar-me sol amb una triaria Yo antes de ti, de Jojo Moyes.

Al bloc tens publicades diverses entrades d'autors dels que et llegiries fins a la llista de la compra. Però ara mateix quin és el primer que et ve a la ment si et demano que ens recomanis a un?

Ara mateix, seria Taylor Jenkins Reid, que em sembla una autora amb una capacitat increïble per emocionar amb històries molt quotidianes i amb un talent increïble per fer coses diferents. I si em demanes un altre nom, em quedaria amb Liane Moriarty, les novel·les del qual sempre em deixen flipada per l'originalitat.

Per acabar... És gener, i segurament a qualsevol altra persona no podríem fer-li aquesta pregunta, però a tu sí. Quin és el millor llibre que has llegit des del començament d'any?

Sens dubte, Otra vida, de Jodie Chapman. Vaig acabar-lo fa un parell de dies i m'ha semblat una història d'amor molt diferent, que toca molts tipus diferents d'amor, de relacions familiars, dolor, pèrdua, dol, esperança… M'ha encantat.

Doncs fins aquí. Moltes gràcies, Abril. Esperem amb ganes que surti Cuatro copos de nieve, cuatro gotas de agua al mercat!