El Govern central vol que les ambulàncies arribin als accidents de trànsit en quinze minuts

El Ministeri de l'Interior està ultimant l'Estratègia de Seguretat Viària 2021-2030 on els experts volen rebaixar l'arribada dels serveis d'emergència en un accident de 25 a 15 minuts, entre altres mesures.

|
20220116101615

 

Vehicle de la Guàrdia Civil al lloc de l'accident

Accident de trànsit /@EP


A principis de gener d'aquest 2022, la Direcció General de Trànsit (DGT) va informar d'una "bona notícia" malgrat les xifres tràgiques que comporta. El 2021 es van produir 921 sinistres mortals, en què van morir 1.004 persones i 3.728 més van resultar ferides greus, fet que suposa un 9% menys que el 2019 (no es pren de referència el 2020 a causa de la pandèmia).


Per continuar fent front a aquests números i reduir els morts i ferits a les carreteres, el Govern central està ultimant l'Estratègia de Seguretat Viària 2021-2030 en la qual els experts volen rebaixar l'arribada dels serveis d'emergència a un accident de 25 a 15 minuts, entre altres mesures.


L'Estratègia de Seguretat Viària 2021-2030 es tracta d'un informe que inclou 244 propostes per a aquesta dècada plantejades per més de 32 experts de diferents àmbits durant les seves compareixences a la Comissió de Seguretat Viària. El document s'ha presentat aquest dijous -en un acte clausurat per la presidenta del Congrés, Meritxell Batet- i podria estar llest el pròxim 14 de febrer en el marc del Consell Superior de Trànsit, Seguretat Viària i Mobilitat Sostenible.


"REDUIR LES MORTS UNA TERCERA PART"


La Comissió Europea va adoptar el 2019 un document sobre orientacions en matèria de seguretat viària per al 2021-2030, en què assenyala que "una atenció eficaç després d'un accident, inclòs un transport ràpid al centre per part de personal qualificat, redueix les conseqüències de les lesions patides”.


En aquest sentit, "disminuir de 25 a 15 minuts el temps entre l'accident i l'arribada dels serveis mèdics d'urgència podria reduir les morts a una tercera part", apunta l'òrgan comunitari. Així mateix, la Comissió explica que "la formació sistematitzada dels equips de rescat i d'ambulància pot reduir el temps d'alliberament de víctimes d'accidents atrapats amb cotxes i camions en un 40-50%".


ALTRES INICIATIVES


Entre les propostes més importants de l'Estratègia, a banda de la retallada del temps d'assistència en accidents, destaquen també la incorporació de determinats homicidis a l'àmbit viari a la Llei d'Enjudiciament Criminal i augmentar el nombre d'efectius de l'agrupació de trànsit de la Guàrdia Civil, segons ha exposat Emiliano Moreno, professor i investigador de la Universitat d'Alcalá de Henares (Madrid).


Igualment, de cara al 2030 es vol canviar l'actual dependència administrativa dels centres de reconeixement de conductors i les mateixes proves de la Direcció General de Trànsit (DGT) al Ministeri de Sanitat; crear un organisme coordinador fent recaure a Presidència del Govern de l'Estat el lideratge polític de la seguretat viària, i dotar la Comissió de Seguretat Viària del Congrés -que és la que elabora l'Estratègia- de caràcter permanent i competència legislativa.


L'informe recull també la necessitat de formació contínua al llarg de tota la vida del conductor i que arribi a ser una realitat a tots els centres escolars, incloent-hi la perspectiva de gènere.


RUMB ALS 'ZERO MORTS'


A la seva intervenció, Batet ha destacat que la seguretat viària "és un gran exemple de governança, gràcies al treball alineat de tots els actors administratius, econòmics i socials implicats, i un gran exemple també d'èxit polític, de consens i compromís, i de la seva consideració com a qüestió d'estat".


Després de subratllar que en les darreres dècades s'han aconseguit "grans èxits" en matèria de seguretat viària, ha reconegut que “encara ens queda molt camí per recórrer per assolir la ideal xifra de 'zero morts'” per accident de trànsit.


La presidenta, de la Cambra Baixa, ha incidit en l'"alt cost" dels sinistres de trànsit no només per la mortalitat que generen sinó per la gran repercussió en termes de patiment per a les víctimes i les seves famílies, així com per les conseqüències econòmiques, laborals i de desenvolupament personal.


25.000 MILIONS DE FERITS GREUS A ESPANYA


Per la seva banda, Luis Montoro, professor de la Universitat de València i president de la Fundació per a la Seguretat Viària, ha assenyalat que des del 1950 a Espanya han mort 350.000 persones i 25 milions han resultat ferides greus a causa d'accidents de trànsit. A més, el cost anual d'aquests sinistres se situa entre 11.000 i 15.000 milions d'euros.


Tot això, ha advertit, es podria solucionar si es prenen les mesures adequades, entre les quals ha incidit en la formació i l'educació en seguretat viària.


"De poc servirà la despesa milionària en rotondes si no sabem circular per elles, o les avançades tecnologies si no se saben utilitzar, com ho demostra el fet que el 70% dels conductors que porten ABS no saben com funciona", ha sentenciat. 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA