El Tribunal Suprem avala els indults als líders del 'procés'

L'exvicepresident català Oriol Junqueras i la resta de líders independentistes /@EP

El Tribunal Suprem (TS) ha estimat la falta de legitimació de tots els que van presentar recursos contra els indults concedits als nou condemnats de l'1-O que complien penes de presó, inclosos els interposats per Vox, PP i diversos dirigents de Cs. La conseqüència previsible d'aquesta decisió serà la inadmissió dels escrits, encara que encara hi ha disponible l'opció de presentar un recurs de súplica, segons han explicat fonts de l'Alt Tribunal.

Aquest dijous, els magistrats de la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa han donat la raó a l'Advocacia de l'Estat, que havia plantejat una sèrie d'al·legacions prèvies relatives als recursos interposats contra els reials decrets pels quals es va concedir la mesura de gràcia als líders independentistes.

Segons un comunicat, la Sala ha decidit estimar els arguments dels serveis jurídics de l'Estat sobre la manca de legitimació activa a tots i cadascun dels recursos. El contingut íntegre de les actuacions es coneixerà els propers dies.

TRES VOTS DAVANT DE DOS

Fonts jurídiques han precisat que la decisió no ha estat unànime i que aquesta s'ha adoptat per tres vots a favor i dos en contra. Cal destacar que els magistrats no han estudiat el fons dels recursos presentats, atès que han mantingut el debat sobre si els recurrents estan legitimats o no per dur a terme l'acció legal.

Així, el Suprem tanca la porta a analitzar la legalitat dels indults concedits a l'exvicepresident català Oriol Junqueras ia la resta de líders independentistes condemnats a la causa de l'1-O, tal com demanaven els recurrents.

En concret, es van presentar set escrits: el dels dirigents de Cs -Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i José María Espejo-Saavedra-; el de Vox; el del PP en qualitat de partit; el dels diputats i exdiputats 'populars' al Parlament - Alejandro Fernández, Santiago Rodríguez, Andrea Levy, Juan Bautista Milian i Lorena Roldá-; el de la plataforma Convivència Cívica Catalana; el de l'exdelegat del Govern central a Catalunya Enric Millo; i el de l'associació Pro Patrimonium Sijena i Jerusalem.

En total, es van interposar 63 impugnacions: set escrits per cada un dels nou dirigents que va rebre l'indult parcial el juny passat.

L'ARGUMENT DELS PARTITS

La formació de Santiago Abasca va presentar el recurs contra la concessió dels indults en considerar-se legitimat per haver actuat com a acusació popular en la causa que es va tramitar i va jutjar al Suprem els líders independentistes. Després de la decisió d'aquest dijous, ja ha anunciat que elevarà el cas al Tribunal Constitucional.

En el cas de Cs, els tres recurrents van basar la seva legitimitat que ells, de forma personal, eren els que estaven "a primera fila" -tots tres eren diputats al Parlament el 2017- quan "a través de procediments il·legals es van tramitar les lleis" de transitorietat i la llei de referèndum".

Des del PP de Pablo Casado van utilitzar la mateixa fórmula de la formació taronja i a més van presentar recurs "com a partit democràtic que representa milions d'espanyols" davant l'"atropellament" que, al seu parer, suposava concedir la mesura de gràcia als condemnats de l'1-O.

Encara que la concessió de l'indult és "irrevocable" i a criteri del Govern central, tal com ho recull la normativa que el regula, el TS -mitjançant recurs contenciós-administratiu- pot revisar si es van complir amb tots els passos establerts per a la seva aprovació. En aquest cas, els magistrats han considerat que cap dels recurrents està legitimat per portar el procediment davant de l'Alt Tribunal.