Alerta per la resistència als antibiòtics: els superbacteris ja provoquen més morts que la sida o la malària

Els glòbuls blancs (blau) ataquen dos bacteris 'Klebsiella' (rosa) en aquesta imatge microscòpica electrònica d'escombrada acolorida @ep

Les infeccions per superbacteris van matar 1,2 milions de persones el 2019, segons un estudi publicat dijous a la revista Lancet. Els autors han descrit aquesta investigació com l'avaluació més completa feta fins avui de l'impacte de la resistència als antibiòtics. Amb aquesta quantitat de morts, ja es pot afirmar que els superbacteris provoquen més morts que els virus del VIH/sida o la malària.

L'informe, publicat a The Lancet, també va poder certificar que la resistència als antibiòtics va tenir un paper clau en fins a 3,68 milions de morts. "Aquestes noves dades revelen la veritable escala de la resistència als antibiòtics a tot el món i són un senyal clar que hem d'actuar ara per combatre l'amenaça", explica el coautor de l'estudi, Chris Murray, de la Universitat de Washington.

Si bé les estimacions anteriors deien que els superbacteris podrien matar 10 milions de persones per any per al 2050, aquest estudi mostra que aquesta fita podria assolir-se molt abans. "Necessitem aprofitar aquestes dades per corregir el rumb de l'acció i impulsar la innovació si volem mantenir-nos a l'avantguarda a la carrera contra la resistència als antibiòtics", assegura Murray.

Les dades recollides per elaborar l'estudi a 204 països i territoris es van basar en dades d'una àmplia gamma de fonts, inclosos els sistemes de salut pública, les xarxes de vigilància farmacèutica, estudis previs i més.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat la resistència als antibiòtics com a crisi sanitària mundial i ha creat un grup de treball per estudiar tractaments alternatius.

L'impacte de la resistència als antibiòtics en aquest moment és més greu a l'Àfrica subsahariana i al sud d'Àsia, mentre que una de cada cinc morts correspon a nens menors de cinc anys.

"L'AMR ja és un dels desafiaments més grans que enfronta la humanitat. Darrere d'aquestes noves xifres es troben famílies i comunitats que tràgicament suporten la pitjor part de la silenciosa pandèmia d'AMR. Hem d'usar aquestes dades com un senyal d'advertiment per estimular l'acció a tots els nivells". Enviada especial del Regne Unit sobre la resistència als antimicrobians, afirma l'experta britànica en resistència als antibiòtics, Sally Davies.

L'informe destaca la necessitat urgent d' usar millor els antibiòtics, fer-ne més per monitorar, prevenir i controlar les infeccions, impulsar els recursos d'aigua neta i sanejament i finançar el desenvolupament de nous medicaments.

INVESTIGAR AMB ANTIBIÒTICS NO ÉS RENDIBLE

La poca renovació a la cartera d'antibiòtics que hi ha disponibles actualment té una explicació: no dóna diners. Ada Yonath, una reconeguda cristal·lògrofa que va rebre un premi Nobel el 2009 juntament amb Thomas A. Steitz i Venkatraman Ramakrishnan per aconseguir conèixer en tres dimensions l'estructura del ribosoma i amb això, fer un gran pas en la recerca d'antibiòtics que siguin capaços de lluitar contra la resistència als superbacteris, confirma aquesta realitat en declaracions a SINC: “Les farmacèutiques no estan interessades a investigar i desenvolupar nous antibiòtics, són barats i no els resulten rendibles”.

“Els antibiòtics no donen diners perquè curen les malalties en poc temps; són més rendibles altres fàrmacs que cal prendre durant llargs períodes, com els còctels de medicaments que s'administren a la gent gran o els que tracten malalties com el càncer”, conclou Yonath.