Avala així la resolució de la Sala de Justícia del Tribunal Militar Central que va donar per provat que aquest agent amb destinació al Nucli de Serveis de la Comandància de Guipúscoa entre les 00.00 hores i les 01.00 hores del dia 30 d'octubre de 2016 es trobava franc de servei a la seva residència de l'aquarterament d'Intxaurrondo (Sant Sebastià) en companyia de dos guàrdies més quan van trucar al fix de la garita de l'aquarterament, en què feia vigilància la companya.
En concret van fer tres trucades successives efectuades amb mans lliures des del terminal d'un . "Diverses veus masculines, (...) després de demanar-li explicacions per la tardança en un relleu efectuat per ella, es van dedicar a cantar una cobla de contingut groller, en què es deia a la guàrdia 'la molt guarra'" . A la segona li van dirigir frases i paraules d'evident contingut sexual , "doncs li van preguntar si li agradava més l'espet per davant o per darrere" , ia la tercera crida "van pronunciar repetidament el terme bukkake", en referència a una determinada pràctica sexual de grup protagonitzada per diversos homes i una dona.
La sentència del Suprem recull que aquestes comunicacions van produir una profunda indignació i un intens sentiment de disgust, aflicció, humiliació i denigració a l'agent, per la qual cosa les va interrompre immediatament. Després de recriminar-los aquestes trucades, aquell mateix dia va rebre 36 missatges de Whatsapp del guàrdia civil recurrent "negant haver proferit cap expressió insultant, reconeixent que les trucades es van fer des del telèfon de la seva propietat i dient que va ser de broma pel retard en el relleu" . Però alhora tractava de pressionar-la: "no creguis més coses i evita problemes jo ho dic pels meus companys que tenen fills i això no crec que vingui bé (...) et demano que ho parlem perquè això es quedi aquí".
TUTELA JUDICIAL EFECTIVA
L'expedientat va recórrer en cassació al Suprem en entendre que durant el procediment es va vulnerar alhora el principi d'igualtat d'armes i d'aplicació de la regulació processal per a totes les parts . També ha argumentat que s'havia donat una vulneració de la presumpció d'innocència , "atesa l'objectivable absència de la valoració de la prova, tan testifical com a documental, practicada durant el procediment, des de la perspectiva de la necessària racionalitat i congruència" . Finalment, va al·legar que s'havia donat una vulneració de la doctrina sobre el dret a la tutela judicial efectiva als procediments administratius sancionadors.
Però la Sala entén que resulta incontrovertible que tant l'autoritat sancionadora com la Sala d'instància van tenir a la seva disposició "prova d'inqüestionable contingut incriminatori o de càrrec suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència que s'invoca" . I apunten que la prova va ser vàlidament obtinguda, regularment practicada i raonablement valorada pel Tribunal d'instància i sobre la qual basa aquest la seva convicció fàctica .
"Pel que les al·legacions de la part no poden posar en qüestió la seva existència, la virtualitat incriminatòria de la prova en què l'òrgan a quo ha basat la seva convicció ni la lògica i raonabilitat de la valoració que ha dut a terme", afegeix.
D'altra banda, sobre si el tribunal d'instància va arribar a una conclusió racional i raonable sobre la valoració del conjunt de la prova practicada, d'establir els elements de fet per a la redacció del relat fàctic, la Sala diu que no els és possible sinó convenir que la valoració realitzada de la testifical i documental que ha tingut a la seva disposició " no li permet extreure d'aquell cabal o quadre probatori les conclusions que la part pretén".
PRESUMPCIÓ D'INNOCÈNCIA
Per això, afegeixen que a la sentència recorreguda no s'ha conculcat el dret a la presumpció d'innocència de l'agent sinó que, per contra, el Tribunal s'ha ajustat en tot moment a les prescripcions constitucionals a l'hora de valorar el material probatori aportat , "sense que aquesta valoració sigui il·lògica o contrària als principis lògicodeductius segons les regles del criteri humà".
Sostenen els magistrats que no és funció dels òrgans judicials limitar-se a ratificar les resolucions administratives recorregudes en seu contenciós-disciplinària, però afegeixen que això no vol dir que quan al procediment sancionador ia la resolució administrativa que posa terme a la mateixa obra, com és el cas, prova de càrrec força, "hi hagi la Sala d'instància de decidir que no existeix aquesta prova o valorar-la de manera diferent o contrària al que el seu contingut consenti, és a dir, de manera il·lògica, irraonable i contrari a la sana crítica".
Escriu el teu comentari