El Congrés no investigarà els vincles del CNI amb els atemptats de Catalunya perquè són “secrets”

Taula del Congrés /@EP

La Mesa del Congrés, amb els vots del PSOE, el PP i Vox, ha rebutjat aquest dimarts l'admissió a tràmit de la proposta dels partits independentistes per crear una comissió d'investigació sobre el paper del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) als atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils (Tarragona).

D'acord amb el criteri dels lletrats i els precedents (ja es va vetar una iniciativa similar fa anys), l'òrgan de govern de la Cambra ha rebutjat la iniciativa recordant que el control parlamentari de les activitats del CNI, d'acord amb la llei, s'exerceix a porta tancada en una comissió específica, ja que es tracta de matèries classificades com a secret.

El 12 de gener passat, els independentistes catalans d'ERC, Junts, PDeCAT i la CUP, juntament amb Bildu, van registrar la iniciativa en què demanaven obrir una comissió d'investigació després que l'excomissari, José Manuel Villarejo, declarés al tribunal que el jutja per tres peces separades de 'Tàndem' que els atemptats a Catalunya van ser conseqüència d'"un error greu" del que va ser director del CNI en aquella època, general Félix Sanz Roldán.

Encara que Villarejo va matisar després les seves paraules, els proposants van mantenir la seva iniciativa perquè la Cambra Baixa investigués la relació de l'imam de Ripoll i cervell dels atemptats, Abdelbaki Es Satty, amb el CNI, així com la seva retribució -si n'hi hagués-, durada i objecte final d'aquesta relació, i que s'aclarís la correlació de fallades a la cadena de comunicació i coordinació entre les forces policials en relació amb l'imam de Ripoll.

A més, també volien analitzar les actuacions d'Interior i les mesures de control que s'aplicaven a Es Satty sabent que tenia relació amb moviments del gihadisme; aclarir la implicació, participació o omissió del CNI amb els atemptats; proposar les mesures oportunes de prevenció i control dels confidents de la Policia; i establir quines van ser les responsabilitats polítiques i de qualsevol altra índole als atemptats.

REBUTJADES TAMBÉ LES COMPAREIXENCES DE SÁNCHEZ I MARLASKA

A més, les revelacions de Villarejo en seu judicial van portar ERC i Junts a demanar també la compareixença del president del Govern de l'Estat, Pedro Sánchez; del ministre de l'Interior, Fernando Gran Marlaska; i de l'esmentat exresponsable dels serveis secrets espanyols.

Tot i això, els representants del PSOE, el PP i Vox a la Mesa del Congrés han tombat tant la comissió d'investigació com les sol·licituds d'explicacions registrades sobre aquest assumpte al·legant que es tracta d'informació classificada, segons han confirmat a Europa Press fonts parlamentàries. Unides Podem, per la seva banda, ha donat suport a totes elles defensant la necessitat de transparència.

El febrer del 2018, ERC i el PDeCAT ja van demanar crear una comissió d'investigació sobre la tasca del CNI als atemptats de Catalunya, però la Mesa del Congrés, llavors presidida per la 'popular' Ana Pastor, va vetar la iniciativa al·legant que aquest tema és un assumpte de seguretat nacional que s'ha de resoldre a la Comissió de Despeses Reservades, encarregada per llei de controlar les activitats del CNI.

SANZ ROLDÁN JA VA COMPARÈIXER EL MARÇ DE 2018

Dies després d'aquest veto, la comissió esmentada, que a més ha de rebre informes periòdics sobre l'ús de fons reservats per part del Govern central, rebia la visita del llavors director del CNI per explicar precisament els vincles dels serveis secrets espanyols amb l'imam de Ripoll. Va ser el mateix Sanz Roldan qui va demanar comparèixer 'motu proprio'.

Tot i això, la també coneguda col·loquialment com a 'comissió de secrets oficials del Congrés' porta gairebé tres anys sense constituir-se a causa dels vetos creuats entre partits sobre qui han d'estar-hi o no representats. Durant tot aquest temps, la Cambra no exerceix el control parlamentari del CNI ni dels fons reservats que gestionen els ministeris d'Interior, Defensa i Exteriors.