Un 74% dels sensesostre considera el gos com el seu principal suport social, per davant de la família o amics

Gos /@EP

Ja s'ha tornat una escena malauradament "comú" en una ciutat cosmopolita veure una persona sense llar al costat d'algun tipus d'animal, normalment un o més gossos. La companyia, el sentiment de fidelitat, una cadena de causes o simplement la casualitat podrien ser possibles teories per les quals aquestes persones s'uneixen a un ca per fer la seva vida una mica més fàcil.

Lluny d'hipòtesis i molt vinculada a la realitat és la conclusió a què ha arribat un estudi elaborat per la Càtedra Fundació Affinity Animals i Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha determinat que gairebé tres de cada quatre sensesostre -concretament un 74%- considera el seu gos com la seva principal font de suport social.

Així, els gossos representen el 33% de la xarxa de suport social dels enquestats, molt per davant dels amics (18%) -que empaten amb els professionals, com treballadors socials o psicòlegs- els familiars (15%), la parella (11%), els veïns (3%) i, finalment, Déu (2%).

En aquest sentit, tal com explica la Fundació per a l'Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA) que també ha col·laborat en el projecte, “l'enllaç entre la persona i l'animal és tan fort” que el 93% dels entrevistats han respost com a primera opció que creuen que el gos seria qui no els abandonaria mai. El mateix percentatge també pensa que és amb el seu gos amb qui comparteix més moments feliços i divertits (93%) i amb el que mostra més afecte (90%).

MILLORA DE LA SALUT EMOCIONAL

Les principals raons per les quals el ca es converteix en una font de suport per a les persones amb alta vulnerabilitat són -d'acord amb l'estudi- la possibilitat de realitzar activitats compartides, el consol, el contacte físic, la disponibilitat d'un confident i la responsabilitat de cuidar algú fent que la persona en qüestió se senti més útil i amb un propòsit.

Igualment, tot això pot millorar altres aspectes com la salut mental i emocional. Segons explica Jaume Fatjó, director de la Càtedra Fundació Affinity Animals i Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona, "aquells que viuen al carrer i que disposen d'un major suport social -com el que donen els gossos- presenten menys símptomes de depressió, menys ideació suïcida i un major comportament prosocial".

REDUCCIÓ DE LA FAMÍLIA TRADICIONAL COM A SUPORT

Les xifres de l'estudi també revelen que les persones sense sostre fan prevaler el gos al model de família tradicional, basat en familiars i parella, que representa el 26% de la seva xarxa social, set punts per sota dels animals.

La responsable del projecte #MejoresAmigos de FAADA -dedicat a visibilitzar la complicitat entre gossos i persones vulnerables- subratlla que "el model de família tradicional s'està desconstruint i deixant pas a altres tipus de relacions basades en les cures i el respecte mutu", de manera que en el marc de la precarietat, “els vincles que inclouen animals tenen molt a aportar als nous patrons de família”.