Colau obvia els problemes de les Superilles i nega la precarització de les treballadores del SAD
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en la seva intervenció aquest dimarts a la trobada anual amb la premsa 'L'alcaldessa respon', organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya ha contestat totes les preguntes que els periodistes li han plantejat durant dues hores. El degà, Joan Maria Morros, amb molta professionalitat l'ha entrevistat durant una hora i mitja, incidint sobre totes les qüestions que té damunt la taula l'alcaldessa ara mateix.
L'alcaldessa Ada Colau durant la compareixença/ @Europapress
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en la seva intervenció aquest dimarts a la trobada anual amb la premsa, 'L'alcaldessa respon', organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya ha contestat totes les preguntes que els periodistes li han plantejat durant dues hores. El degà, Joan Maria Morros, amb molta professionalitat l'ha entrevistat durant una hora i mitja, incidint sobre totes les qüestions que té damunt la taula l'alcaldessa ara mateix.
Colau als regats curts, i en plena campanya sobre les bondats del seu govern municipal, centra les seves respostes principalment a la part que li interessa explicar i eludeix entrar sobre el fons dels assumptes més espinosos que se li van plantejar com pot ser el descontentament de moltes famílies que estan en contra que s'instal·li un alberg per a drogodependents davant del col·legi dels seus fills o es mostra sorpresa si Barcelona és una ciutat que és percebuda com a poc acollidora per a les persones que no hi viuen però si hi treballen.
Per a Colau, la percepció d'inseguretat a la ciutat comtal que tenen els barcelonins i que ve avalada per les dades objectives facilitades pel Ministeri de l'Interior al seu darrer Balanç de Criminalitat on situa Barcelona, el Prat de Llobregat, i Torrevella com les ciutats de més de 50.000 habitants amb més taxa d'inseguretat del país, no són suficients dades per responsabilitzar-se com a primera edil del consistori. Al contrari, en la seva intervenció al col·legi Colau no s'ha despentinat en afirmar que "a l'Ajuntament s'estan posant tots els mitjans possibles per canviar aquesta percepció".
ELS PROBLEMES DE LES SUPERILLES DELS QUALS L'AJUNTAMENT DE BARCELONA NO PARLA
Les superilles és un dels "projectes estrella" del model de ciutat que dissenya l'equip d'Ada Colau. Perquè en paraules de la pròpia alcaldessa, "mentre altres partits del consistori no ho tenen, nosaltres tenim un model de ciutat que estem implementant ja a Barcelona i que es pot veure en tots els projectes que estem duent a terme".
Aquest "prova-prova" constant de l'equip Colau té la seva punta de llança a les Superilles, un nom tret del barret de copa inventat dels comuns, que vol pacificar els carrers i que ha rebut premis internacionals i moltes crítiques dels barcelonins que viuen i treballen en aquests espais “pacificats”.
1.- NO HA BAIXAT LA CONTAMINACIÓ DE NO2 A BARCELONA
@ConselleriadeMediAmbient
El principal objectiu de les superilles de Barcelona des dels inicis el 2016 era reduir la contaminació. Però segons els nivells de contaminació global de tots aquests anys, Barcelona no aconsegueix reduir la concentració de NO2 fins als nivells òptims segons la recomanació de la UE.
En paraules dels veïns alguna cosa té a veure que l'Ajuntament de Barcelona el que ha fet és “centrifugar la poca circulació que hi havia pels carrers de les superilles, que ara les fan passar pels quatre carrers perimetrals. Per això si en lloc d'anar en línia recta ara per aparcar el cotxe has de fer una volta, al final fas un quilòmetre més per entrar al pàrquing. És a dir, alguns recorreguts són més llargs i en les àrees perimetrals hi ha més congestió, per la qual cosa ha augmentat la contaminació global”.
I sembla que les dades oficials els avalen perquè segons l'última actualització d'un estudi publicat originalment el gener de 2021 a The Lancet Planetary Health que mostrava quines eren les ciutats europees que podrien evitar fins a 51.000 morts prematures cada any complint les vigents recomanacions de qualitat de l'aire de l'OMS, publicades el 2005, Barcelona no ha sortit d'entre les 10 ciutats amb més presència de NO2 d'Europa, sí que llegeixen Europa.
A més, el 10 de gener passat es coneixia, de fet, que el 2021, sí l'any passat, la contaminació a Barcelona va arribar a triplicar els nous límits fixats per l'OMS. Una tendencia de l'augment de la contaminació que representa, de fet, "un risc significatiu d'insuficiència legislativa en l'any 2022", segons l'informe del web finançat per la Fundació Ambiental ENT i té una beca de la pròpia ciutat de Barcelona.
Les dades mostren, en el cas del NO2, que l'any passat es va saldar de mitjana amb 34,3 micrograms per metre cúbic a les estacions properes al trànsit (un 2,4% més que el 2020) i 22,2 micrograms a les més llunyanes (les de fons, un 6,3% menys). Però en l'últim trimestre es van superar en tots dos casos els 40 micrograms per metre cúbic. Les estacions que més contaminació registren són les de l'Eixample (ubicada a Urgell/València) i la de Gràcia Sant Gervasi (a la plaça de Gal·la Placídia).
Projecte de Superilla Barcelona per al 2030 / AJUNTAMENT DE BARCELONA
I és que Barcelona continua incomplint els nivells de contaminació fixats per la UE des que aquests es van començar a considerar vinculants, el 2010. Any rere any, la capital catalana ha constatat que les emissions de diòxid de nitrogen (NO2) de la ciutat, infringeixen la legislació europea.
I els veïns estan més que preocupats pel projecte de Superilla per a Barcelona que es vol desplegar d´aquí al 2030 ja que segons les conclusions de l´estudi d´Impacte en la mobilitat del projecte de Superilla Barcelona a l´Eixample, elaborat pel RACC el 80% dels vehicles que arriben a l'Eixample procedeixen de fora de Barcelona. Durant el matí, el 83% dels conductors de vehicles privats diuen que es dirigeixen a l'Eixample per motius de treball o estudis; mentre que a la tarda el 71% ho fa per lleure, compres o altres gestions personals. Més del 60% dels usuaris enquestats asseguren que arriben a l'Eixample en vehicle privat habitualment. I d'entre ells, un 43% afirma que es decantarien pel transport públic si hi hagués més freqüència, més cobertura o les tarifes fossin més baixes. Per això la meitat dels vehicles que circulen per l'Eixample són cotxes privats; la resta són motos i vehicles comercials.
Per això recomanaven des del RACC el desembre de l'any passat que es tingués en compte que "Barcelona és un pol d'atracció i, com a tal, no es pot considerar únicament un espai urbà per a residents". En aquest sentit, destacava que les actuacions del programa Superilla Barcelona s'orienten exclusivament a la millora de la qualitat de vida i de l'espai urbà d'una part dels seus residents i "no se n'han establert ni avaluat els efectes des del punt de vista de la mobilitat urbana i metropolitana en conjunt”. Encara que l'alcaldessa Colau a la roda de premsa afirmés tot el contrari parlant "de les connexions necessàries amb el nostre entorn més enllà de la nostra urbs, com ara Badalona o Terrassa". Per això, el RACC proposava una sèrie de mesures com:
1) Alternatives per a la mobilitat personal: desenvolupar i executar un pla de millora de l'accessibilitat i la capacitat del transport públic per als desplaçaments a l'Eixample, amb un enfocament especial en els de fora dels límits municipals.
2) Alternatives per al comerç: incorporar un nou sistema de distribució de mercaderies que ofereixi alternatives a la pèrdua de la funcionalitat dels xamfrans. Per exemple, a través de la creació de microplataformes per agilitzar les operacions de càrrega i descàrrega i evitar que aquests vehicles ocupin els eixos verds i les places.
3) Funcionalitat i seguretat viària: establir un sistema de gestió d'accessos als eixos verds i places, que permeti garantir la mobilitat i la xarxa viària que els creua; senyalitzar correctament els vials i places de la Superilla per a tots els usuaris (peatons i bicis, VMPs i altres vehicles); i aplicar bones pràctiques en el disseny de les interseccions entre els eixos verds i la xarxa bàsica de vies.
4) Participació pública: informar els veïns/es, grups de comerciants i altres associacions sobre la presa de decisions en el marc del projecte i fer-los partícips, sobretot abans de la implementació completa de la primera fase. Alhora, introduir un debat ampli que permeti impulsar un projecte on es combini un nou model de mobilitat amb el progrés econòmic per al conjunt de la ciutat.
Perquè només amb la pacificació del Consell de Cent, Rocafort, Comte Borell i Girona, prevista per al 2023, la concentració de vehicles a l'Eixample augmentarà un 25%.
Fins ara la reducció de carrils en el marc del programa de les superilles del Poblenou i Sant Antoni i la reducció de la velocitat a 30 quilòmetres per hora als carrers d'un carril ha provocat la saturació de part de les rondes i de Gran Via, Aragó i Diagonal. Pel que fa a les pacificacions projectades per al 2023, es preveu un increment de la saturació a les mateixes vies. Una cosa que òbviament generarà més contaminació al centre de la ciutat de Barcelona.
2.- EL COMERÇ I LA NETEJA SE'N RESSENTEN
L'estiu del 2021 els comerciants dels eixos comercials amb superilles denunciaven els tres problemes que els afectaven després de la implantació de les superilles al barri: mobilitat, neteja i un descens de les vendes. És a dir, es van crear nous problemes sobre els ja existents. En una mena d'història absurda de "bomber piròman" a la barcelonina, on l'Ajuntament de Colau haurà de socórrer els veïns dels incendis que va creant sobre el mapa de la ciutat amb les "proves pilot" una etiqueta que Colau va nomenar diverses vegades com per restar importància a la gravetat dels "desajustaments reals" en aquests espais dels quals va dir "els veïns estan encantats".
Però els comerciants ho veuen d'una altra manera, perquè per al 94,3% els clients tenien dificultats a l'hora d'accedir al barri amb vehicle privat i la senyalització que gestionava el trànsit és confusa. La neteja dels barris, a més, era insuficient i s'havien generat en algunes zones plagues de rates.
I cal recordar que les queixes sobre el servei de neteja a la ciutat, que segons va manifestar l'alcaldessa a la "casa dels periodistes": "és la contracta més important de l'Ajuntament, representant el 10% del total", també es van veure reflectides a la darrera enquesta de Serveis Municipals.
Un document que es pot resumir en tres principals problemes que senten que tenen els veïns de Barcelona: Inseguretat, neteja i accés a l'habitatge.
Per al 12% dels barcelonins la falta de neteja a Barcelona el consideraven un dels greus problemes que pateix una ciutat on fa que Colau fa 6 anys que governa.
Entre els canvis de mobilitat implantats a les Superilles, els comerciants a més incideixen en la necessitat d'habilitar més espais de càrrega i descàrrega o ampliar els horaris per facilitar l'abastament dels negocis. Perquè sembla que qui ha dissenyat el projecte no coneix les necessitats bàsiques de qui mou la microeconomia barcelonina de barri i de la qual alcaldessa sembla no estar escoltant amb atenció. Perquè igual que el RACC, a més, els comerciants reclamaven al consistori una millor i més estreta col·laboració publicoprivada en aquelles decisions urbanístiques que afectin les activitats econòmiques dels eixos comercials sense que aquestes propostes siguin desestimades. Sent ja, així, diversos els interlocutors socials esmentats en aquest article els qui li reclamen "a la propera alcaldessa Colau", més empatia (posar-se al seu lloc), escolta activa (que els escolti realment), feedback (accés a la informació) i participació ciutadana real, no per consulta a "Decidim", sinó asseguts al voltant d'una taula.
Perquè l'alcaldessa Colau molt donada a les "automedalles" en aquesta roda de premsa a més va treure pit del programa Decidim, adjudicant a l'equip Colau, l'autoria d'aquesta plataforma per a consultes barcelonina, sense tenir present que va ser la generositat de l'equip informàtic de l'Ajuntament de l'exalcaldessa, Manuela Carmena, qui va crear aquest "sofware lliure" - "Decideix Madrid"- que va fer possible aquesta gesta per al món local també a Catalunya l'any 2016.
Captura de la notícia publicada a Madrid.es el 01/02/2016/ @AyuntamientodeMadrid
Com se'ls queda el cos?, fred o calent amb tal desvergonya de la líder dels comuns? Amb algú, com Ada Colau, que confon la generositat del que és col·lectiu amb la cansalada de la seva actual campanya electoral que ella nega amb un somriure, estem molt divertits tots. Perquè segons les seves pròpies paraules "el moment en què anunciaré si sóc candidata o no serà al maig del 2022. Quan només quedi un any per a les eleccions municipals del 2023". Tractant-nos com a "tontos" a qui l'escoltem amb atenció tot el seu llenguatge verbal i no verbal enfundada a les seves millors gales amb les que vol projectar la seva millor imatge. A qui vol enganyar?
3.- EL SAD EPICENTRE DE LA PREOCUPACIÓ SOCIAL BARCELONESA
Però a més d'innovar en l'àmbit urbanístic i la mobilitat, per anomenar-lo d'alguna manera, i punxant en la seguretat i la neteja i l'escolta activa dels que conformen l'ecosistema de la gran urbs que és Barcelona, a la recerca de portar els altres nivells les superilles estàs ja compten amb una "suposada" mirada social que des de la "proximitat" millori l'atenció als veïns. I l'alcaldessa n'està convençuda i per això afirma que és "rotundament fals que l'Ajuntament hagi precaritzat les condicions de treball de les treballadores del SAD ( Servei d'Atenció Docimiciliària) que presten els seus serveis a la superilla social". I és tan gran la seva convicció que a pregunta explícita de Catalunyapress mostra el seu posat més indignat.
L'alcaldessa va afirmar sobre aquest extrem el següent: "La meva màxima consideració i la d'aquest govern a les treballadores del SAD, sobretot treballadores, perquè són majoritàriament dones. És cert que creiem que cal millorar les condicions laborals en general, però hi ha temes de conveni que no depenen de l'Ajuntament de Barcelona i és un dels temes amb què ens trobem en aquest sector i molts altres”. I així d'aquesta manera feia pilotes fora l'alcaldessa davant d'aquelles que van confiar en les seves promeses.
Per prosseguir dient “de fet al SAD hi ha un cofinançament amb la Generalitat perquè no tenim el múscul financer des de l'Ajuntament per pagar-lo. És un servei que necessiten milers de persones i necessitem el finançament de la Generalitat. Necessitem una política d'estat que revisi com es presten aquests serveis. Posar al centre els serveis de cures. Però com a Ajuntament hem millorat en allò que depenia de nosaltres". Donant a entendre que l'equip de Colau, ho ha donat tot. Tot i que obviant que el seu tinent d'alcalde, la de serveis socials Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez li ha fet un pas de rosca "en precarització" a aquest SAD, en aquests espais de la ciutat mentre segueixen incomplint, segons les treballadores, amb la promesa electoral de "municipalitzar el servei". Perquè el mantra "de l'equip Colau" és que no en depèn. Aquí ho han de decidir tot la Generalitat i també l'Estat. Com si el seu partit, "els comuns" no haguessin pactat amb Aragonès els pressupostos del 2022 i com el seu partit no governés en coalició a l'Estat i tenint sota la seva influència el Ministeri de Treball, de Yolanda Díaz i el de Drets Socials, d'Ione Belarra. Mentre Irene Montero des d'Igualtat clama, dia sí i dia també, però sembla que al desert propi, sobre la "pobresa femenina" i la importància de les "cures" posant en valor "les que cuiden". Perquè Colau, vist el que s'ha vist, és l'alcaldessa especialista a passar de puntetes, com "si res no pogués fer" quan molt més del que diu passa per les "decisions dels seus comuns", els seus i no d'altres.
Colau no contesta obertament sinó que afirma i admet sis anys després d'arribar a l'alcaldia que "com a Ajuntament tenim unes limitacions derivades d'unes normatives que no elaborem nosaltres" i insisteix "hem millorat les seves condicions, hem fet una innovació de la proximitat -superetes -, que està en projecte pilot i que es vol estendre a tota la ciutat”. I ho diu com li convé més dir-ho, ja que cal recordar que el SAD barceloní, on l'Ajuntament té previst invertir 99,3 milions d'euros -durant tota la durada de la contracta vigent-, atén prop de 24.000 barcelonins vulnerables que necessiten el suport d'aquestes treballadores familiars per a la realització de nombroses activitats que milloren la qualitat de vida. I cal trepitjar, i encerta Colau, amb molta cura sobre segons quines flors.
Colau va ser preguntada per Catalunyapress sobre la raó per la qual el consistori estava precaritzant - segons les seves pròpies treballadores- les condicions laborals d'aquest col·lectiu tan feminitzat i que s'ubica a l'àmbit de les cures i que Barcelona en comú diu defensar però la realitat del qual és ben diferent del que afirma l'alcaldessa.
L'alcaldessa Colau contestant les preguntes de Catalunyapress/@Catalunyapress
Però el dia a dia la situació és que des de finals de l'any passat les treballadores del SAD es manifesten a la Plaça Sant Jaume quan es produeix cada ple municipal com il·lustra aquesta imatge:
Treballadores del SAD demanant a l'equip Colau que compleixi les promeses davant l'Ajuntament de Barcelona. 23/12/21/ @SindicatoCobas
Perquè la crua realitat és avergonyint. Perquè aquestes humils treballadores han demanat -segons les seves pròpies paraules- en reiterades ocasions poder entrevistar-se amb l'alcaldessa Colau sense que aquesta les rebés. I porten amb les seves reivindicacions, els mateixos que l'alcaldessa Colau ocupa el seu càrrec com a primera edil de Barcelona i fent-li sempre la mateixa pregunta “Qui cuida els que cuiden?”. Qui les cuida alcaldessa Colau?
Aquestes treballadores volen deixar les seves "condicions laborals precàries".
I porten "anys" massa, dient-li "prou" a la precarietat de salaris i demanant jornades laborals dignes com il·lustra aquesta foto d'un dels seus tweets.
Mentre Colau afirma abans els mitjans “no és cert que hi hagi que l'Ajuntament hàgim precaritzat les seves condicions amb el projecte superilla, ho desmenteixo rotundament”. Afegint després "precisament el contrari. La idea de fer la superilla social és facilitar la vida dels professionals en l'atenció domiciliària. Aquest nou sistema "en proves" és millor per a l'usuari i el treballador. Guanya en condicions humanes la persona atesa i en condicions laborals els treballadors. Tot són avantatges per a tots".
Encara que els seus moviments socials amb la Federació d'Associacions de Veïns (FAVB) clamaran al cel amb l'adjudicació de dos lots de l'atenció domiciliària de Barcelona. La FAVB va utilitzar el crit al cel per l'adjudicació i continuïtat de la privatització del servei, quan no hi obligava res, segons la Federació. Cal recordar que (Servisar) DomusVi està en dubte per la seva gestió de residències en la crisi sanitària del coronavirus, amb desenes de morts i equipaments intervinguts. De fet Infolibre va publicar el 'mapa de la mort' de la multinacional DomusVi: més de 150 majors morts a vuit de les seves residències.
El cas és que la brillant innovació social del SAD a les superilles té a veure amb substituir la paraula precarització per "autoorganització". Les treballadores del SAD d'aquesta "prova de conillets" deixen de tenir per art de birlibir que coordinadors, i s'han d'autoorganitzar, anem que s'han de buscar la vida soles. Així que per exemple - segons han explicat diverses a Catalunyapress i que prefereixen mantenir l'anonimat per raons òbvies- quan en un equip de 4, una agafa una baixa laboral, posem que per Covid, les altres 3 es reparteixen la feina de la que està de baixa. Això suposa sobre la pràctica menys temps d'atenció per als usuaris. Alguna cosa que a final de mes noten en zero euros a les seves nòmines, perquè ningú els paga cap plus de responsabilitat per realitzar la seva "autoorganització", ni se'ls paga l'augment de "ràtio en la seva atenció" i per descomptat no es compensa els veïns atesos pel temps menys que no reben mentre duri la baixa d'aquesta treballadora. Això s'anomena precaritzar les condicions laborals de qualsevol treballador i també s'anomena empitjorar la qualitat assistencial dels veïns vulnerables d'aquestes superilles socials. Perquè en qualsevol conveni laboral que es terciï l'assumpció de majors responsabilitats en l'exercici de les funcions requereixen un reconeixement tant en categoria professional com retributiva. Cosa que a la "superilla social" no passa. I quan algú subscriu un servei i veu aminorades les condicions contractuals qui assumeix la resta no és l'usuari sinó el prestador del servei. I en aquest cas passa el contrari. I molt més...
Però com algú, encara que ara sigui la Superalcaldessa de Barcelona, però amb gairebé sense vida laboral real podria entendre això?
Escriu el teu comentari