La pandèmia fa créixer el 20,5% la població de municipis rurals d'Espanya, segons un estudi

Un estudi liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Centre d'Estudis Demogràfics (CED-CERCA) ha conclòs que la pandèmia va fer que la població de municipis rurals d'Espanya creixés un 20,5% .

Foto d'arxiu de l'Espanya rural /@EP

Diverses veus, procedents sobretot d'àmbits no acadèmics, havien parlat d'un èxode urbà potencial cap a les àrees rurals. Tot i això, això no ha pogut ser demostrat fins ara, gràcies a aquest treball titulat ' Canvis de residència en temps de Covid-19: una mica d'oxigen per al despoblament rural ', i publicat a la revista divulgativa ' Perspectives Demogràfiques '.

La UAB va informar en un comunicat aquest dimecres que, entre les dades observades, hi ha el fet que el major augment en els fluxos de població es va donar als municipis de menys de 10.000 habitants situats a una distància d'entre 40 i 160 quilòmetres de les grans ciutats .

D'altra banda, l'anàlisi ha constatat que la sortida de veïns de les àrees rurals va disminuir un 12,6%, amb un saldo migratori positiu de gairebé 88.347 persones el 2020, quan al període 2016-2019 es van perdre de mitjana 8.034, mentre que a zones periurbanes i ciutats petites sense àrea urbana no hi ha hagut grans diferències.

Aquests canvis han donat "un respir als processos de despoblament rural", principalment als municipis vinculats a les ciutats per la presència de segones residències o llaços familiars.

Com a exemple, anomenen el cas de municipis del Sistema Central connexes amb la metròpoli de Madrid i el Pirineu català, la Costa Brava i la Costa Daurada lligades a Barcelona ; el Pirineu aragonès, vinculat a Saragossa; el nord-est de la serralada Cantàbrica i el nord de Burgos, lligat al País Basc i els pobles del sud-est del Sistema Ibèric i alguns llogarets de la Comunitat Valenciana.

La investigació, d'altra banda, ha matisat que els canvis estan  lluny de ser un èxode urbà " i ha atribuït aquests desplaçaments a l'impacte del coronavirus i als seus efectes. L'estudi indica que aquesta situació s'ha vist facilitada gràcies a la implantació del teletreball, les restriccions de mobilitat i la voluntat de millorar les condicions habitacionals com a possibles causes d'aquest comportament, i destaca que la majoria dels desplaçaments es van produir entre ciutats.

En aquesta línia, l'investigador de la UAB i del CED Miguel González-Leonardo, ha afirmat que “és probable que els canvis observats fossin conjunturals, ja que les dades mensuals mostren que les sortides des de les àrees rurals i les arribades a les ciutats van recuperar els valors previs a la pandèmia una vegada acabat el confinament domiciliari.

Immigració, emigració i saldo migratori intern per tipologia municipal: 2016-2019 (mitjana) i 2020. /@Gràfic publicat per un dels líders de l'estudi, Miguel González-Leonardo

UN 13,1% DE SORTIDES ES VAN PRODUIR A BARCELONA

Aquesta mateixa investigació ha observat un descens de moviments cap a les ciutats d'un 15,4% ; per contra, hi ha hagut un major increment en les emigracions internes procedents des de les àrees més poblades, un 21% de Madrid i un 13,1% de Barcelona , fet que s'ha traduït en una pèrdua de 127.442 habitants el 2020 davant de la xifra de menys 20.200 en el període prepandèmic.

El treball, titulat ' Canvis de residència en temps de Covid-19: una mica d'oxigen per al despoblament rural ', i publicat a la revista divulgativa 'Perspectives Demogràfiques', ha analitzat les modificacions de residència de l'Estadística de Variacions Residencials (EVR ) entre 8.131 municipis espanyols el 2020, amb dades de població de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Per dur a terme l'anàlisi, els investigadors van fer servir les microdades de l'Estadística de Variacions Residencials (EVR) de l' Institut Nacional d'Estadística (INE), que contenen tots els canvis de residència entre els 8.131 municipis espanyols.