Espanya és el segon país europeu amb una oferta més gran de llocs de treball en el sector energètic

Fundació Naturgy ha emès un comunicat on ha mostrat les dades més importants que es poden recollir de la jornada   'Transició energètica i oportunitats d'ocupació', organitzada per la companyia, on s'ha presentat l'informe “Ocupació que demanarà el sector energètic: noves oportunitats sostenibles” realitzat per la Càtedra de Sostenibilitat Energètica de l'IEB-Universitat de Barcelona.

Així, han explicat que transformació tecnològica, energia renovable, eficiència energètica, finances verda i la sostenibilitat, i l'orientació a client són les cinc especialitats més demandades per les empreses d'energia en virtut de la transició energètica actual, segons l'estudi esmentat.

Maria Eugenia Coronado, directora general de la Fundació Naturgy i Maria Teresa Costa, directora de l'estudi de la Universitat de Barcelona i Càtedra de Sostenibilitat Energètica (IEB-UB) /@Fundación Naturgy

L'informe col·loca Espanya com el segon país europeu amb més demanda de professionals energètics , després d'Alemanya, i seguit de França, el Regne Unit i Itàlia. Aquests cinc països concentraven més de la meitat dels nous llocs de treball en tecnologies verdes el 2018.

El sector energètic, que està vivint una transformació profunda, ha de fer front a processos de descentralització de la generació, incorporació de noves tecnologies energètiques i digitalització. Aquests canvis donaran lloc a nous perfils professionals, com els gestors de demanda elèctrica produïda pels nous agents del mercat o nous professionals amb una base tecnològica forta i amb capacitat d'anàlisi de dades, que hauran de conviure amb treballadors amb perfils mitjans , on l'especialització a través de la formació professional té un recorregut ampli ”, explica María Teresa Costa , directora de l'estudi.

El nou escenari tecnològic està impulsant nous perfils professionals com a tècnics de projectes en energies renovables, especialistes en xarxes elèctriques a parcs eòlics, especialistes en sistemes fotovoltaics, enginyers de disseny o experts en contractes de subministrament d'energia.

Així mateix, l'impuls a l'hidrogen i la digitalització de les xarxes també donen lloc a professions emergents com la de desenvolupador de projectes d'hidrogen verd, desenvolupador de disseny de xarxes elèctriques intel·ligents o especialista en integració de tecnologies d'emmagatzematge.

I en l'àmbit de l'edificació i la rehabilitació sostenible, es perfilen noves professions com els instal·ladors de solucions tecnològiques avançades o gestors de modelització d'informació per a l'edificació; els especialistes en renovació profunda dels edificis; o els auditors i gestors energètics.

PRENDRE MESURES DAVANT DELS RISCOS PER AL MERCAT LABORAL

La transició cap a un model energètic verd i sostenible constitueix una oportunitat per a l'economia espanyola, però tot procés transformador comporta uns riscos.

Entre els col·lectius més afectats, l'informe identifica els treballadors amb nivells formatius i de competències baixos; els treballadors de tecnologies obsoletes dins de l'Agenda Verda 2050 –per exemple, centrals tèrmiques de carbó o petroli–; i els treballadors de la indústria energètica afectats per la deslocalització de processos i amb limitacions per a la mobilitat geogràfica.

El col·lectiu més vulnerable és el de les persones amb un nivell formatiu molt baix , seguit de les persones amb reduïdes competències numèriques o en àrees STEM. "I dins del col·lectiu de vulnerables pels seus reduïts nivells de competències STEM, convé prestar especial atenció a la població activa de més edat i a les dones", afirma la directora de l'informe.

L'estudi també identifica la dependència econòmica d'algunes localitats de les instal·lacions energètiques, que s'estan desmantellant com a conseqüència de l'Agenda Verda 2050. Per això, destaca que “la transició energètica pot suposar una oportunitat per tancar la bretxa amb l'Espanya rural, donada la naturalesa descentralitzada de bona part de les noves tecnologies energètiques”.

Per intentar reduir l'impacte en aquests col·lectius, la capacitat d'ampliació i de renovació de les competències i la mobilitat geogràfica són dos dels principis d'actuació que es poden implementar, segons l'informe. "Les empreses energètiques solen comptar amb plans de formació propis per suavitzar la transició energètica i són conscients de l'existència de col·lectius vulnerables", explica Costa.

NECESSÀRIA COOPERACIÓ ENTRE ADMINISTRACIÓ, CENTRES EDUCATIUS I EMPRESES

Instal·lacions de Naturgy /@EP

Perquè la transició energètica sigui també un èxit a l'àmbit laboral, l'estudi sosté que les administracions han d'estrènyer lligams entre els centres educatius i el mercat laboral, actualitzant l'oferta educativa; fomentar les soft skills als estudis; avançar en el repte de l'educació STEM; i apostar per una formació professional de qualitat i innovadora, entre altres mesures. Un exemple d'aquest tipus de col·laboració és el programa de FP per a l'Ocupació de la Fundació Naturgy, que treballa amb la Secretaria General de Formació Professional, les comunitats autònomes, l'Institut per a la Transició Justa i el SEPE, en diferents línies d'acció.

Per part seva, les empreses han de millorar el reciclatge dels seus professionals; fomentar la col·laboració amb administracions i altres entitats relacionades amb el mercat laboral i la formació; reforçar la Formació Professional Dual; i estimular una participació més gran de la dona en el sector. I en darrer terme, “els treballadors han de conscienciar-se de la importància de la formació al llarg de tota la vida”, sentencia Costa.

L'informe s'ha realitzat a partir de les opinions d'experts del sector i de l'anàlisi de 12.000 ofertes de feina a països de tot el món.