El Parlament recorre davant del Suprem la retirada de l'escó a Juvillà

El diputat de la CUP i secretari tercer de la Mesa de la Cambra, Pau Juvillà /@EP

El Parlament ha presentat un recurs davant el Tribunal Suprem contra la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar l'escó al diputat de la CUP i secretari tercer de la Mesa de la Cambra, Pau Juvillà, condemnat a sis mesos d'inhabilitació per un delicte de desobediència. La Cambra ha demanat, com a mesura cautelar, que no se li retira l'acta al dirigent "fins que la controvèrsia jurídica entre les parts sigui resolta judicialment".

A l'escrit signat aquest mateix divendres, els serveis jurídics del Parlament han impugnat l'acord de la JEC del 20 de gener passat pel qual es va deixar sense efecte la credencial de diputat de Juvillà en declarar que hi concorria la causa d'inelegibilitat sobrevinguda.

La decisió de la JEC i el recurs ara presentat tenen lloc arran de la sentència emesa el desembre passat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El dirigent de la CUP va ser condemnat a sis mesos d'inhabilitació i a una multa de 1.080 euros per negar-se a complir les resolucions que exigien la retirada de llaços grocs a l'ajuntament de Lleida el 2019, quan era regidor.

Tant Cs com Vox i el PP van reclamar que se li retirés l'acta de diputat i van elevar un escrit a la Junta Electoral Central per pronunciar-se sobre el tema. Finalment, l'òrgan ha donat un termini de cinc dies a la presidenta de la Cambra, Laura Borràs, per complir l'acord i retirar l'escó de Juvillà. ERC, Junts i la CUP han reafirmat la voluntat de mantenir la seva acta de diputat.

En el recurs de 14 folis, els serveis jurídics han insistit que la decisió de la JEC de deixar Juvillà sense escó no només afecta el dirigent de la CUP, sinó que "també afecta el Parlament". En aquest sentit, ha defensat que la Cambra va aprovar al desembre una resolució en què es va declarar que no hi concorria "cap causa d'incompatibilitat sobre el diputat" ni "cap altra circumstància que afecti la seva condició".

"Mentre que aquesta resolució del Parlament es contraposa jurídicament a l'acord de la Junta Electoral Central, aquesta representació defensa que la legitimació del Parlament no ofereix cap dubte", assenyalen els serveis jurídics, que han subratllat que tenen un "interès legítim" per impugnar l'acord de la JEC i que no actuen "per simple interès de preservar la legalitat".

MESURA CAUTELAR

En el marc del recurs, el Parlament ha demanat -com a mesura cautelar- la suspensió dels efectes de l'acord de la JEC, "ja que la seva aplicació pot arribar a frustrar la finalitat legítima del recurs".

Ha insistit que retirar l'escó a Juvillà "incideix de ple en el dret de participació política" tant al sufragi actiu com al passiu i que, si es fes efectiu, "tindria efectes irreparables" per privar-lo de l'exercici del seu càrrec i per la dificultat de poder recuperar-lo en cas que d'una sentència que estimi el recurs.

Els serveis jurídics han subratllat que “aquest és un problema de suficient entitat per justificar que, mentre no es resolgui la qüestió de fons, ha de prevaldre el manteniment de l''statu quo' que reflecteix la composició actual del Parlament”.

Des de la Cambra han defensat que "concorren tots els requisits perquè hagi d'actuar la tutela judicial en forma de suspensió de l'acte impugnat". I han assegurat que la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem ha reconegut que encara que l'Administració és competent per executar sancions, “aquesta possibilitat no és absoluta ni incondicionada”.

EL CAS DE QUIM TORRA

En el marc del seu acord, la JEC va recordar el precedent de la pèrdua d'escó de Quim Torra després de la seva condemna per negar-se a treure llaços grocs. Així, va reafirmar que Juvillà havia de deixar de ser diputat d'acord amb la Llei Electoral i amb la jurisprudència del Tribunal Suprem.

Al fil de les seves al·legacions, els serveis jurídics han precisat que en aquest cas, a diferència del precedent relatiu a Torra, “no hi ha hagut una inactivitat del Parlament sinó que s’ha aprovat un acte parlamentari que es "contraposa jurídicament a l’acord de la Junta Electoral Central".

El Parlament ha interposat el recurs després que el ple de la Cambra aprovés dimarts presentar-lo davant del Suprem. La decisió va prendre el suport d'ERC, Junts, la CUP i els comuns; el rebuig de Vox i Cs i l'abstenció del PSC-Units, segons ha recordat el Parlament en un comunicat.