Aragonès defensa els Jocs d'hivern davant els recels d'una bona part del territori

Aragonès defensa els Jocs d'hivern davant els recels d'una bona part del territori / @EP

La candidatura dels Jocs Olímpics d'hivern pel 2030 al Pirineu està provocant un terratrèmol polític i territorial que ha anat a parar damunt la taula del president de la Generalitat.

L'anunci d'una consulta per decidir si es presenta la candidatura catalana, i la visita de Pere Aragonès a Balaguer aquest mateix divendres, han tornat a posar sobre la taula els arguments de partidaris i detractors a la iniciativa.

Aragonès, a qui el president de l'Aragó ha plantat en la reunió que tenien prevista, ha estat rebut a la comarca de la Noguera per les autoritats locals però també per membres de la plataforma Stop Jocs Olímpics, que s'oposa frontalment a la presentació d'una candidatura per acollir aquest esdeveniment al Pirineu el 2030.

El president de la Generalitat s'ha reunit en privat amb dos dels representants de la plataforma per sentir les seves reivindicacions. Des de la plataforma li han retret que es vulgui fer un referèndum "sense tenir encara projecte" ja que entenen que llavors el que es pretén és "tenir carta blanca" per després "fer el que vulguin" si s'aprova.

Bernat Lavaquiol, membre de la plataforma, deia: "El que demanem és la retirada d'aquestes olimpíades. És la vuitena candidatura des de l'any 78 al Pirineu i totes han caigut pel seu propi pes. Aquesta també caurà, demanem al govern de la generalitat que deixi de fer el ridícul." Una oposició que no és compartida per bona part de les institucions del Pirineu.

Coincidint amb la cancel·lació de la reunió entre presidents, la síndica de la Vall d'Aran, Maria Vergés, reclamaba que no s'abandonés la candidatura i avisa el president de la Generalitat que si fracassa, haurà de venir a donar explicacions de per què el Pirineu perd aquesta oportunitat.

La síndica considera que la candidatura ha de ser conjunta, de Catalunya i Aragó, i fa una crida a aparcar la batalla política entre territoris.

Al Pallars Sobirà, el Consell Comarcal i tots els ajuntaments de la comarca excepte el de Baix Pallars volen que els Jocs Olímpics d'hivern 2030 es facin a les seves estacions, ja que els veuen com una oportunitat per a un territori que, asseguren, té un dèficit important d'infraestructures. Per això han signat un manifest que enviaran al Comitè Olímpic Espanyol i a la Generalitat.

RETRETS ENTRE ARAGONÈS I LAMBÁN

Aquest divendres, el president de la Generalitat volia concretar detalls d'aquesta candidatura amb el seu homòleg de l'Aragó. Però, Javier Lambán va cancel·lar la trobada al·legant desacords en el format i el contingut de la reunió. Des de la Generalitat s'ha qualificat de falta de respecte pel que consideren la nul·la voluntat de la part aragonesa per arribar a un acord.

Tot i això, Pere Aragonès ha intentat rebaixar la polèmica, perquè creu que se n'ha de parlar amb calma.

Aragonès ha remarcat que cal aprofitar el "potencial" de Catalunya al capdavant de la candidatura dels Jocs d'hivern del 2030, i ha insistit en la "sostenibilitat" del projecte, mentre que des de l'altra banda critiquen la voluntat de Catalunya de liderar aquesta candidatura, i defensen que Catalunya i Aragó l'haurien de plantejar en termes d'igualtat.

Javier Lambán ha justificat la cancel·lació de la reunió com a mesura de defensa dels interessos de la seva comunitat.

El president de la Generalitat s'ha mostrat disposat a col·laborar amb l'Aragó i, tot i la discrepància, un i altre han coincidit que són els tècnics els que han de decidir on es faci cada prova i el percentatge que pugui acabar recaient en cada lloc.

En aquesta mateixa línia també s'ha pronunciat la Federació Catalana d'Esports d'Hivern, que demana que siguin els tècnics "els que decideixin què té sentit portar en un lloc o en un altre, també a nivell econòmic i de llegat, de què passarà l'endemà".

COMARQUES EXCLOSES 

El Ripollès també ha aixecat la veu, però en un altre sentit. Els ha sorprès que no se'ls tingui en compte a l'hora de fer la consulta que resultarà determinant per al futur d'aquesta candidatura.

El president del Consell Comarcal defensa que les estacions de Vallter 2000 i Vall de Núria poden acollir entrenaments, exhibicions o alguna competició i reivindica que una part de l'estació de la Molina és del Ripollès. A més, afirma que el govern de la Generalitat hauria de ser més valent i apostar pels Jocs sense fer cap consulta, però que, si es fa, se'ls ha d'incloure.

Al Berguedà van més enllà, i fins i tot l'Ajuntament de Berga proposa una consulta extraoficial.

A la comarca hi ha qui veu en els Jocs del Pirineu la possibilitat que es desencalli el projecte perquè l'antiga estació de Coll de Pal es converteixi en la porta d'entrada a la Molina des del Berguedà. També hi ha qui creu que això és un perill per la massificació que comportaria.

Però més enllà de si els Jocs podrien beneficiar o perjudicar la comarca, el que no ha agradat gens és que, igual que el Ripollès i el Solsonès, al Berguedà hagin quedat exclosos de la consulta sobre la candidatura dels Jocs del Pirineu.

I el que més preocupa a la comarca si es fessin els jocs: què passaria amb la C-16, que ara ja s'embussa cada cap de setmana amb vehicles que van cap al Pirineu.

El Consell Comarcal ja ha proposat una reunió amb tots els ajuntaments i també sectors com el de la restauració o hostaleria perquè opinin sobre un projecte del qual encara se'n coneix ben poc.