El Canadà autoritza l'ús mèdic de drogues com l'MDMA o la ketamina en casos concrets

El Canadà autoritza l'ús mèdic de drogues com l'MDMA o la ketamina en casos concrets / @EP

Substàncies com la psilocibina, l'èxtasi o la ketamina s'investiguen des de fa anys per tractar malalties mentals, i, tot i els resultats prometedors, els experts alerten que són molt potents i no estan lliures de riscos.

Les autoritats sanitàries del Canadà han autoritzat l'ús mèdic de certes drogues il·legals, com la psilocibina o l'MDMA (l'anomenat èxtasi), sota condicions estrictes i en casos concrets.

L'autorització va entrar en vigor a principis de gener i aquest fet s'uneix a l'autorització que l'estat d'Oregon va fer, des de l'1 de gener, de la fabricació i venda de psilocibina, el principi actiu dels bolets al·lucinògens, i a l'aprovació que havia fet el març del 2019 l'FDA dels Estats Units per a l'ús limitat de l'esketamina, una forma de la droga anomenada ketamina. L'administració s'ha de fer amb un esprai nasal.

Al Canadà, els psiquiatres podran prescriure aquestes drogues però l'autorització s'estudiarà "cas per cas" i sempre que hi hagi una amenaça per a la vida del pacient, per a qui no hagin funcionat els tractaments convencionals o si aquests no són apropiats o no estan disponibles.

Per tant, no totes les sol·licituds seran forçosament concedides, i se n'aprovarà només l'ús anomenat d'emergència. A més, el programa especial d'accés exigirà informació clínica rellevant sobre la condició actual del pacient i la seva història mèdica i arguments sobre el mecanisme d'acció de la droga, la dosi que s'administraria i altres dades per demostrar que és la millor elecció per al tractament.

L'ús d'aquestes drogues en malalties mentals s'investiga des de fa uns quants anys, però els darrers dos anys hi ha hagut molta més recerca sobre aquest tema. I, de moment, els resultats mostren bones perspectives.

A més, s'estudien altres aplicacions com la psilocibina per a addicions a tabac o a drogues i a trastorn obsessiu compulsiu (TOC) i MDMA en addició a l'alcohol, teràpia de parella i fins i tot autisme.

PSILOCIBINA CONTRA LA DEPRESSIÓ 

La psilocibina és objecte de diversos estudis com a tractament de la depressió. Diversos pobles indígenes de l'actual Mèxic practicaven rituals en què, entre altres coses, ingerien certs bolets.

Als anys 50 es van començar a estudiar els efectes al·lucinògens del que es va començar a anomenar "bolets màgics" i posteriorment se'n va aïllar la psilocibina, el principi actiu.

Aquesta substància provoca eufòria i també augmenta la consciència sobre l'entorn. Persones que han participat en assaigs expliquen que alguns objectes sembla que "respirin". Els efectes duren unes sis hores, però en alguns es descriu un cert estat de plaer que es prolonga durant mesos.

A l'Institut de Recerca de Sant Joan de Déu s'ha fet un assaig clínic en fase 2 per avaluar si la psilocibina és útil contra depressió persistent, amb pacients que havien provat, sense èxit, diversos tractaments.

L'estudi es va fer a diversos centres amb 216 pacients. Hi havia un grup control al qual es donava placebo, un altre al qual se'n donaven 10 mg i un tercer al qual s'administraven 20 mg. El doctor Álvarez comentava els primers resultats:"El nostre estudi va acabar a l'agost i ja tenim resultats preliminars. Els resultats, insistim que preliminars, indiquen que és efectiva i que amb una sola dosi millora significativament l'estat depressiu".

Durant l'estudi als pacients se'ls va treure tota altra medicació amb antidepressius i només es combinava amb psicoteràpia. Els autors esperen començar la fase 3 a finals d'any o a principis del 2023.

Una altra substància que podria ser utilitzada en psiquiatria és l'MDMA, sigles de metilendioximetamfetamina, coneguda popularment com èxtasi. Això ja indica l'estat d'eufòria que provoca en els seus usuaris. Però amb dosis i condicions controlades també ha mostrat eficàcia contra addiccions o contra ansietat en persones amb autisme.

Segons el doctor Álvarez, l'MDMA és la substància que està més avançada en els estudis i creu que l'FDA la pot aprovar per a comercialització el 2023 i que a Europa l'ús mèdic controlat seria legal el 2024.

La ketamina actualment es fa servir com a anestèsic en veterinària i com a fàrmac d'emergència o en el camp de batalla. Alguns estudis apunten que podria afavorir el creixement de neurones en el còrtex prefrontal, una àrea del cervell que es pot trobar atrofiada en persones amb esquizofrènia, depressió o ansietat.

Finalment, també s'investiga l'LSD o dietilamida de l'àcid lisèrgic. Els que l'han consumit afirmen que tenen experiències visuals i místiques i que se senten molt més propers a les altres persones. S'ha investigat el seu ús per tractar l'addicció a l'alcohol i la depressió.

MANTENIR ELS EFECTES I CONSIDERAR ELS RISCOS 

Una dada important és saber si els efectes mèdics d'aquestes substàncies es mantenen o són passatgers. Pel doctor Álvarez, "els efectes, pel que veiem fins ara, es mantenen". I per això en valora un altre benefici molt important:

"A diferència de fàrmacs que s'administren diàriament durant mesos o anys, es busca que amb aquests només hi hagi una administració o com a molt 2-3 administracions posteriors com a reforç al cap d'un temps."

En el cas de l'MDMA, encara té efectes al cap d'un any, "i sembla que els símptomes d'estrès posttraumàtic al cap d'aquest temps segueixen millorant".

Però afegeix que encara és aviat per veure-ho i que en casos més servers, probablement, una sola dosi no serà suficient i caldrà un reforç al cap d'un temps.

Tampoc no cal oblidar que totes aquestes substàncies presenten riscos. És ben conegut el que significa un "mal viatge" amb LSD. La ketamina pot arribar a provocar pànic o paranoia, i l'MDMA, a més d'arrítmies, pot provocar danys en els ronyons.

En tots aquests assaigs es trien molt bé les persones a les quals s'administren i es calculen les dosis que s'han de donar. Segons el doctor Álvarez, cal destacar que aquestes substàncies no estan lliures de riscos:

"En el nostre estudi hem vist que en algun pacient indueix conductes o pensaments suïcides. Són molt pocs i hem de tenir en compte que ja és una població vulnerable, però no hem d'oblidar que són substàncies molt potents, molt més que alcohol o la marihuana, a l'hora d'alterar l'estat de consciència."

Per tant, aquestes substàncies poden tenir un paper important en medicina, sobretot per a pacients que no han respost a altres tractaments, però el seu ús ha d'esperar que els resultats dels assaigs clínics es confirmin, que s'estableixin molt bé les dosis i, sobretot, que arribat el moment siguin prescrites només per metges, tal com estableix clarament l'autorització aprovada aquest mes de gener al Canadà.