La població en risc de pobresa aconsegueix un màxim històric a Espanya: 13,6 milions de persones

 

La taxa de població en risc de pobresa o exclusió, que es mesura amb l'indicador europeu AROPE, va aconseguir en 2014 un nou màxim històric a Espanya, amb 13,6 milions de persones afectades, el 29,2 per cent dels habitants del país, segons l'informe de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa (EAPN), que monitoriza l'evolució.

Aquest indicador creua dades oficials com els ingressos per cap en la llar, el nivell de privació de béns i serveis o la intensitat en l'ocupació per calcular el risc d'exclusió. Els resultats per 2014 revelen que la taxa va augmentar gairebé dos punts, quan 790.801 persones van caure en aquesta situació de vulnerabilitat, segons l'informe elaborat pel sociòleg Juan Carlos Pla i presentat pel president d'EAPN Espanya, Carlos Susías.

Des de 2009 l'augment ha estat del 4,5% amb especial incidència en la infància, doncs el 35,4% dels nens d'Espanya estan ja en risc (31,9% en 2013); i en la joventut, amb un 36,4% de la gent entre 16 i 29 anys en risc de pobresa i/o exclusió, onze punts més que un any abans.

EL 30,1% DELS NENS, EN LA POBRESA

Quan es tracta ja de situació de pobresa, l'informe reflecteix que el 22,2 per cent de la població, 10,3 milions de persones, la sofreix. Entre menors d'edat, arriba al 30,1% després de pujar un 3,4% en un any, tocant així "la taxa més alta de pobresa pel que fa als grups d'edat des que es calcula aquest indicador".

Sobre aquest assumpte, l'EAPN incideix en la necessitat d'ajudes directes per fill acàrrec , una mesura que tenen tots els països de la UE menys sis, els sis, precisament, amb les taxes més altes de pobresa infantil i entre els quals es troba Espanya.

No hi ha diferències notables entre gèneres en els nivells de pobresa, però sí entre nacionalitats. La taxa entre els estrangers de fora de la Unió Europea arriba al 55,4%, el triple que entre els espanyols (18,4%).

També s'aprecien contrastos entre zones geogràfiques, "amb una divisió clara entre el Nord i el Sud", com ha explicat Susías. Mentre Navarra (11,9%) i País Basc (10,2%) estan per sota de la mitjana, Ceuta (44,3%), Murcia (37,2%) i Andalusia (33,3%) se situen molt per damunt. Ho atribueix a polítiques estructurals de protecció social encara que demana que no es minimitzin les dades del nord, on encara "hi ha treball per fer".

D'aquests 10,3 milions de persones que es troben en la pobresa, 3,2 milions, el 6,8% de la població total, la pateixen en la seva forma severa, amb menys de 332 euros d'ingressos al mes per persona en la seva llar, motiu pel qual des de l'EAPN insisteixen que cal prendre mesures estructurals que vagin "d'a baix a a dalt", com un sistema de rendes mínimes que ajudi a aquestes persones a desenganxar i alhora, dinamitzi l'economia.

EL 53,3% DE LLARS MONOPARENTALS, EN PRIVACIÓ MATERIAL SEVERA

A més, hi ha 3,3 milions de persones que afronten una privació material severa, gairebé un 3% més que en 2009. Es tracta de ciutadans les rendes dels quals potser els situïn estadísticament per sobre del nivell de pobresa relativa, però no poden afrontar una despesa imprevista (42,6%), mantenir caldeada la casa (11,1%) o que tenen retards en el pagament dels rebuts del seu habitatge (11,7%).

En aquest context, les famílies amb fills són les més perjudicades i en particular, les monoparentals (que a Espanya en la seva majoria són d'una dona amb els seus fills). El 53,33% d'aquestes llars pateixen privació material severa, enfront del 29,2% de la resta. La infància (9,6%) i la joventut (8,7%) són els grups d'edat més afectats.

L'últim dels indicadors que analitza AROPE és la baixa intensitat en l'ocupació, entesa aquesta com treballar de mitjana menys de dues hores al dia. En aquesta situació està el 17,1% de la població menor de 60 anys a Espanya, 6,1 milions de persones, amb més incidència a Canàries (28,1%), Andalusia (27,4%) i Ceuta (26,2%).

AUGMENTEN ELS TREBALLADORS POBRES

"Aquest indicador segueix empitjorant malgrat que es donen xifres generals de creixement d'ocupació perquè les ocupacions que es creran són de baixa qualitat", ha afirmat Susías, per recordar que a Espanya "el 14,1% dels treballadors són pobres" perquè els seus ingressos estan per sota del llindar de la pobresa.

"Dels pobres amb ocupació es parlava a Estats Units l'any 2000 i aquí es deia que no anava a passar perquè la legislació mai ho permetria. Doncs ja estem avançant en aquesta adreça. No és l'economia, és la política", ha afegit Juan Carlos Pla.

Segons l'informe, "els que pitjor ho tenen" són les persones que pateixen aquests tres factors de desigualtat: baixa intensitat en l'ocupació, pobresa i privació material severa. Es tracta d'una mica més d'un milió de persones que "es troben en la pitjor situació econòmica i social possible", que "no poden satisfer les seves necessitats bàsiques, no tenen ocupació ni pràcticament ingressos".

El resultat de l'avanç d'AROPE porta amb si un augment de la desigualtat. A Espanya, segon país més desigual de la Unió Europea, el 20 per cent més ric i el 20 per cent més pobre estan separats per set punts de distància, enfront dels cinc de bretxa mitjana que hi ha en la resta dels Estats membres. A més, el 10% que més té acumula la quarta part de tota la riquesa nacional. "Això és desigualtat, ho miris com ho miris", ha dit Susías.