El canvi és urbà

 

"La gent va somiar sobre un mapa de colors", escoltava dir a un dirigent veïnal en referència als nous desenvolupaments urbanístics de l'etapa de la bombolla. Ara són barris a mig fer: o falten serveis, o els primers que s'han trobat són els privatitzats (com és el cas de les escoles concertades de la Comunitat de Madrid).

"Pensem en la part conflictiva com la part feble, quan és la que està suportant els dèficits del tot" (el sistema), escoltava dir a un tècnic municipal en referència als barris on s'ha degradat l'espai públic i a la ciutat dual. El conflicte sempre ha estat motor de l'evolució.

En els anys 70 es van donar tres elements fonamentals: crisi econòmica, moviments socials com a agent de canvi, i Columbeta política. Amb totes les distàncies, podríem fer un paral·lelisme amb la situació actual. Seran els moviments urbans també ara agents de canvi? De fet, els cambioss sempre han començat a les ciutats.

Les últimes eleccions municipals han dibuixat un mapa polític diferent. S'han produït canvis considerables en un bon nombre de ciutats mitjanes i grans. I alguns governs municipals han nascut de l'activisme social, com és el cas de Barcelona i de Madrid. Nous governs que parlen nous llenguatges i vesteixen una nova estètica: la ciutat dels comuns, l'empoderamiento de la ciutadania... La fórmula no és nova, reivindicacions veïnals com a conseqüència del triangle de les tres crisis: econòmica, social i política.

En aquest panorama situo X reptes:

1. Com garantir la governabilitat. Tant de governs inestables amb un elevat grau de dispersió política, com els sorgits de l'activisme social. És a dir, com convertir les reivindicacions ciutadanes en accions polítiques i transformadores. Perquè el perill segueix sent caure en la tirania del curt termini, en la precipitació davant les exigències de la frustració de la població. I ja se sap que sempre hi ha més exigències cap a l'esquerra. Caldria passar de les tàctiques a les estratègies.

2. Invertir el procés de la bombolla immobiliària a la regeneració urbana. Comportaria pensar en tota la ciutat i definir un nou model. Com construir una alternativa a les pressions del capital que buscaran noves especulacions (smartcity per exemple?). No s'hauria de perdre aquesta oportunitat de pensar en el model de ciutat per a una etapa de transició que durarà els propers deu o quinze anys. Una nova agenda urbana requereix tenir molt present que el territori és clau per reduir les desigualtats o per consolidar una societat dual.

3. Per tot això, el finançament de les administracions locals segueix sent clau. Els ajuntaments continuaran sotmesos a les plusvàlues? Hi ha alternatives, falta la voluntat política de creure de debò en el potencial municipal.