Volem lectors informats. I tu?
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"
"Pensem en la part conflictiva com la part feble, quan és la que està suportant els dèficits del tot" (el sistema), escoltava dir a un tècnic municipal en referència als barris on s'ha degradat l'espai públic i a la ciutat dual. El conflicte sempre ha estat motor de l'evolució.
En els anys 70 es van donar tres elements fonamentals: crisi econòmica, moviments socials com a agent de canvi, i Columbeta política. Amb totes les distàncies, podríem fer un paral·lelisme amb la situació actual. Seran els moviments urbans també ara agents de canvi? De fet, els cambioss sempre han començat a les ciutats.
Les últimes eleccions municipals han dibuixat un mapa polític diferent. S'han produït canvis considerables en un bon nombre de ciutats mitjanes i grans. I alguns governs municipals han nascut de l'activisme social, com és el cas de Barcelona i de Madrid. Nous governs que parlen nous llenguatges i vesteixen una nova estètica: la ciutat dels comuns, l'empoderamiento de la ciutadania... La fórmula no és nova, reivindicacions veïnals com a conseqüència del triangle de les tres crisis: econòmica, social i política.
En aquest panorama situo X reptes:
1. Com garantir la governabilitat. Tant de governs inestables amb un elevat grau de dispersió política, com els sorgits de l'activisme social. És a dir, com convertir les reivindicacions ciutadanes en accions polítiques i transformadores. Perquè el perill segueix sent caure en la tirania del curt termini, en la precipitació davant les exigències de la frustració de la població. I ja se sap que sempre hi ha més exigències cap a l'esquerra. Caldria passar de les tàctiques a les estratègies.
2. Invertir el procés de la bombolla immobiliària a la regeneració urbana. Comportaria pensar en tota la ciutat i definir un nou model. Com construir una alternativa a les pressions del capital que buscaran noves especulacions (smartcity per exemple?). No s'hauria de perdre aquesta oportunitat de pensar en el model de ciutat per a una etapa de transició que durarà els propers deu o quinze anys. Una nova agenda urbana requereix tenir molt present que el territori és clau per reduir les desigualtats o per consolidar una societat dual.
3. Per tot això, el finançament de les administracions locals segueix sent clau. Els ajuntaments continuaran sotmesos a les plusvàlues? Hi ha alternatives, falta la voluntat política de creure de debò en el potencial municipal.
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"