La supervivència contra el càncer a Catalunya varia segons on visquis

Segons l' Organització Mundial de la Salut (OMS), l'equitat és l'absència de diferències evitables, injustes o remeiables entre les persones, ja sigui per motius socials, econòmics, demogràfics o geogràfics, o per qualsevol altre tipus o variable d'estratificació. En aquest context, l'equitat en salut implica que totes les persones haurien de tenir una oportunitat justa per assolir el seu màxim potencial de salut , i que ningú no hauria d'estar exposat a desavantatges evitables que li limitin a l'hora d'assolir aquest potencial. Tot i això, la realitat dista molt d'aquest ideal igualitari, segons ha denunciat l'Associació Contra el Càncer aquest 4 de febrer, Dia Mundial Contra el Càncer.

"Avui és el Dia Mundial contra el Càncer i l'associació vol posar de manifest que no tots som iguals davant de la malaltia", afirma CataunyaPress Ángela Sánchez, gerent de l'Associació contra el Càncer a Barcelona. "Hi ha una situació d'inequitat davant la malaltia, ja sigui per prevenir-la, tractar-la o per tenir més supervivència", denuncia Sánchez.

Ángela Sánchez a la presentació de l'informe d'Associació contra el Càncher @catalunyapress

Segons l'informe que l'associació ha presentat aquest divendres, la inequitat en salut es pot entendre des de tres perspectives:

- Equitat atenent les necessitats de salut per raó dedat, sexe, lloc de residència, classe social.

- Equitat en l'accés, l'ús i la qualitat dels serveis sanitaris.

- Equitat des de les perspectives de gènere i de la diversitat.

Les persones socialment més vulnerables tenen més probabilitat de desenvolupar càncer, de ser diagnosticats en etapes més tardanes, de tenir més dificultats per fer front als tractaments i les conseqüències d'aquests i d'arribar a la fase final de la malaltia sense l'oportunitat de tenir accés a cures pal·liatives integrals i de qualitat, denuncia l'associació a l'informe. Per això, reivindiquen “ un gran acord contra el càncer que propiciï canvis polítics i que es treballi de forma intensiva i constant per disminuir o eliminar la inequitat davant la malaltia ”.

@ep

Desigualtat segons la residència

La gerent de l'associació il·lustra la inequitat amb un exemple : "Imaginem dues persones han d'assistir a una consulta a Barcelona, però una viu a l'Eixample i l'altra viu a la Seu d'Urgell. El primer que passa, és que la persona que viu a la Seu d'Urgell té un temps de desplaçament diferent del de l'altre pacient, i quan ets en un tractament, aquests temps, des del punt de vista de qualitat de vida, són molt importants i també suposen una despesa econòmica diferent entre l?un i l?altre", afirma Sánchez.

Però aquesta desigualtat també es produeix entre els diferents barris d'una mateixa ciutat, com ara Barcelona: "El nivell socioeconòmic entre els barris varia i està demostrat que la protecció sobre els factors de risc en persones amb nivell socioeconòmic més elevat és superior. És a dir, tenen hàbits de vida més saludables com consumir alimentació fresca o tenir menor exposició al tabac", assenyala. "Només a la prevenció del càncer, ja som desiguals", lamenta la portaveu de l'associació.

@catalunyapress

"S'han deixat de diagnosticar un 20% de persones amb càncer"

Des de l'Associació contra el càncer lamenten que la pandèmia hagi afectat greument el diagnòstic de pacients amb càncer: "Entenem que la primera onada ens agafés desprevinguts, però ara ja anem per la sisena i se segueixen produint retards en els diagnòstics: "S'han deixat de diagnosticar un 20% de persones amb càncer”, denuncien.

Però el problema no ha estat només el diagnòstic: "També els ha passat a les persones que patien càncer durant la pandèmia o que han estat diagnosticades. Han tingut dificultat per comunicar-se amb el centre sanitari, no s'han vist degudament acompanyats".

"L'Associació contra el Càncer fa molts anys que treballa de forma gratuïta a acompanyar els pacients oncològics des de la perspectiva emocional amb el suport de voluntaris, ajudes socials i econòmiques per fer front a un impacte determinat de la malaltia, préstec de material sanitari, ajudes per a farmàcia en tot allò que no cobreix la seguretat social, ajuda per a pròtesis i un llarg etcètera", explica Ángela Sánchez.