Rabell vol una renda mínima de 664 euros i un impost per a rics
Ha concretat que la renda mínima serà de 664 euros com a màxim a totes les persona que estiguin per sota del llindar de la pobresa; que paralitzaran els desnonaments d'habitatge fins que no s'asseguri una casa alternativa; que sancionaran als bancs amb pisos buits recuperant la possibilitat de l'expropiació forçosa, i que aplicaran la ILP contra la pobresa energètica.
També ha proposat augmentar la inversió pública -en serveis dependència i rehabilitació de barris- i reindustrializar amb plans d'indústria neta; no destinar "ni un euro públic" a ETT, i redistribuir la riquesa amb un nou impost als més rics que s'hagin beneficiat de la crisi.
Prohibiran que les empreses que tingui algun cas de corrupció puguin optar a contractes públics, es reformarà la llei de transparència perquè la gent sàpiga on es gasta tots els diners públics; es faran auditories als partits i fundacions, a la Generalitat i a les seves empreses públiques, i s'aplicarà un codi ètic amb limitació de mandats i salaris.
"La Generalitat es personarà en casos de corrupció, cosa que no ha fet fins ara, mentre els serveis jurídics que pengen de Presidència sí ho han fet personant-se contra activistes de moviments obrers i veïnals", ha dit una roda de premsa en Acn, on ha recordat que ell va estar personat en el 'cas Palau' des de la Favb i que va tirar de mnos als advocats de l'administració catalana.
També es comprometen a impulsar un pacte per la Democràcia de totes les forces polítiques i socials catalanes que apostin per desbloquejar la situació, i, de cara a les generals, es promourà un compromís amb 'les forces del canvi' que inclogui el reconeixement de Catalunya com a nació i l'obertura de negociacions per la celebrar un referèndum.
Rabell proposa retornar les taxes universitàries als preus de 2008 "amb caràcter immediat, recuperar la sisena hora a les escoles, reobrir les plantes hospitalàries tancades en els últims anys i detenir el Consorci de Lleida i els processos d privatització".
"La reducció de la despesa en sanitat pública ha afectat a la capacitat assistencial,que s'ha compensat transferint serveis a empreses privades. Això, lluny de ser un estalvi, és la utilització de l'arquitectura sanitària com una aspiradora per transferir diners públics cap a interessos privats", ha criticat.
Escriu el teu comentari