Aragonés insisteix que Catalunya lideri els Jocs d'hivern encara que hi puguin participar altres territoris

Pere Aragonès @ep

El president de la Generalitat, Pere Aragonès , s'ha obert aquest dimecres a la "participació" d'altres territoris a la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2030 Pirineus-Barcelona, tot i que ha defensat que han d'estar liderats per Catalunya.

Ho ha dit a la sessió de control al ple del Parlament, després que el primer secretari del PSC, Salvador Illa , hagi preguntat al president si està a favor que la candidatura sigui conjunta entre Catalunya i Aragó.

Aragonès ha afirmat que des del primer moment el Govern ha estat obert que hi puguin participar altres territoris tenint en compte que, segons ell, fa anys que Catalunya està impulsant aquesta candidatura i és “qui pot acollir les proves”.

"Catalunya té els actius per poder liderar" la candidatura, ja que considera que pot acollir la majoria de les proves, encara que no descarta que algunes es facin en altres territoris.

El cap de l'Executiu català ha insistit que aquests Jocs Olímpics han de ser un "estímul" per avançar a les infraestructures de mobilitat al Pirineu però que, si finalment no es fan, aquesta feina s'ha de fer igualment.

Illa ha reivindicat la necessitat de fer aquests JJ.OO. perquè “Catalunya no pot deixar escapar més oportunitats” i creu que fer-los conjuntament amb Aragó ajudarà i sumarà.

CRÍTICA DE LA CUP

La diputada de la CUP Basha Changue ha acusat el Govern d'impulsar macroprojectes com els Jocs Olímpics però no avançar en la revolució verda que va prometre Aragonès: “Ja no n'hi ha prou amb paraules i declaracions, calen fets i resultats, i no els veiem per cap part".

Aragonès li ha contestat que la consulta per als Jocs la va acordar el Parlament, creu que aquest esdeveniment pot ser una oportunitat per contribuir a la diversificació territorial i ha destacat les polítiques del Govern a l'àmbit social, com els Pressupostos de la Generalitat de 2022 la CUP va rebutjar, però ha advertit que no desistirà perquè els 'cupaires' ho donin suport: "No abaixaré els braços perquè se sumin a aquestes transformacions".

INSULT DE VOX

El líder de Vox al Parlament, Ignacio Garriga, ha criticat els diners públics que es destinen a TV3 en lloc de dirigir-los a les necessitats de la ciutadania, Aragonès ha acusat Vox de "atacar les institucions democràtiques embolicant-se en una defensa dels drets a la ciutadania", cosa que creu que van fer en el passat el feixisme italià, el falangisme a Espanya o els nazis a Alemanya.

Minuts més tard, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha intervingut perquè s'havien sentit "uns insults absolutament intolerables" cap a Aragonès per part d'un diputat de Vox i li ha demanat que demani disculpes.

El diputat de Vox Antonio Gallego ha reconegut haver estat ell, ha demanat disculpes però ha criticat: "Ha d'entendre que no és normal que el president de la Generalitat a cada sessió de control ens acusi de nazis", i Borràs ha replicat que els insults no són acceptables al Parlament i que no els justifiqui.

PP I CS

Per part del PP, el seu líder Alejandro Fernández ha carregat contra la gestió dels peatges per part del Govern i ha acusat l'independentisme d'"agitar les passions més baixes contra la resta dels espanyols mentre aquí pugen peatges, taxes i impostos".

Aragonès ha contestat que, segons ell, a Catalunya hi ha hagut tants peatges per la falta d'inversió de l'Estat a les carreteres catalanes i ha recriminat al PP parlar sobre qüestions de mobilitat quan "el transport públic no els interessa".

El líder de Cs a Catalunya, Carlos Carrizosa, ha carregat contra la despesa pública que suposen els viatges del Govern a l'estranger, especialment els que han fet a Brussel·les per reunir-se amb l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont: "Digue-li a aquest senyor que , si es vol reunir amb vostè, ho faci per telèfon o per Zoom, o que vingui i estarem atents per avisar la Policia".

El president català ha atribuït a la campanya a les eleccions de Castella i Lleó que Cs parli ara d'aquests viatges i no dels "problemes que interessen a la gent", i ha afirmat que el Govern seguirà viatjant a Brussel·les les vegades que faci falta , tant per reunir-se amb les institucions europees, amb diputats de l'Eurocambra o amb Puigdemont.