Un estudi aconsella considerar el discurs antigènere en xarxes com a violència masclista

Número gratuït per denunciar casos de violència masclista / @EP

Un estudi coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i finançat per la Unió Europea conclou que cal considerar el discurs d'odi antigènere com una forma més de violència masclista, ha informat la UAB en un comunicat aquest dijous.

L'estudi, amb la participació de les universitats de Bolonya (Itàlia), la Universitat Central Europea d'Hongria , la Universitat de Viena (Àustria) i la Universitat de Göteborg (Suècia), veu necessària que la interpretació del delicte de discursos consideri les dones com a grup vulnerable i afegeixi "per raó de gènere, sexe, identitat de gènere o orientació sexual".

La investigació ha identificat durant el 2018 i el 2019 discursos d'odi antigènere a Twitter i Facebook per part de partits d'extrema dreta amb representació parlamentària a Espanya, Itàlia, Alemanya, Hongria i Suècia i ha fet una anàlisi quantitativa de 100 missatges per país i una altra qualitativa , amb una mostra.

En concret, a Itàlia s'han analitzat els partits Noi amb Salvini , Lliga Salvini Premier i Fratelli d'Itàlia ; a Alemanya, el partit AfD ; a Espanya, Vox ; a Hongria, Fidesz i KDNP MiHazánk ; ia Suècia, The party i The youth party , així com els comptes personals d'alguns dels seus representants "més destacats".

Fruit del treball, els experts han elaborat una sèrie de propostes legals i de polítiques públiques a nivell estatal per desenvolupar "legislació antidiscriminatòria, administrativa i de violència de gènere", i també a escala europea, per tal de garantir els drets humans dels usuaris de les xarxes socials i dInternet.

La professora de Dret de la UAB i coordinadora de l'estudi, Noelia Igareda, ha sostingut que els representants d'aquests partits analitzats "emeten poques vegades discursos d'odi en sentit estricte", sinó que són, segons ella, implícits, irònics, plens de burla o de menyspreu.

La investigadora ha afegit que són actors secundaris com simpatitzants o representants d'associacions afins al partit polític els que serveixen d'altaveu per a aquests discursos i "arriben a emetre els discursos d'odi més forts".

Igareda ha afegit que, a Espanya, "els atacs se centren a desprestigiar el feminisme com a pensament polític, a atacar aquelles representants polítiques que s'identifiquen com a feministes, a negar ia qüestionar la violència de gènere i la seva legislació, ia difamar el col·lectiu LGTBI per expulsar-los de l?espai polític".