Un llibre recull la història de les dones a la ràdio

Dones a les ones (Pagès editors) / @Pagèseditors

La historiadora, antropòloga i fundadora de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya , Elvira Altés ha publicat el llibre Dones a les ones (Pagès editors) un llibre escrit amb la voluntat d’oferir una història de la ràdio a Catalunya i amb la intenció de contextualitzar l’aparició de les dones en el mitjà radiofònic.

La idea, segons afirma l'autora, sorgeix quan escrivint un article per la revista Capçalera del Col·legi de periodistes, gairebé no hi havia bibliografia sobre el tema. "Em va semblar molt injust", afirma Altés "calia fer alguna cosa per rescatar tots aquests només de l'oblit". 

El propòsit del llibre és explicar la presència i la contribució de les dones, al llarg del temps, en la construcció d’un dels mitjans de comunicació cabdals en la nostra societat contemporània. Per tal que s’entenguin els diferents papers que van assumir les dones davant i darrere del micròfon, Altés detalla el context polític i social que va viure la ràdio a cada etapa.

Altés narra, com "la història de la ràdio a Catalunya transcorre paral·lela a la història social i política del país, un país que, en els darrers cent anys, ha passat per dues dictadures, una república, una transició i la democràcia. Tots aquests rerefons influeixen molt en el tipus de ràdio, de missatge, de dona que hi ha al darrere. Amb això he construït un reportatge històric".

De fet, cal recordar que la història de la ràdio al nostre país es fonamenta en la veu d'una dona que va ser la primera que va sonar a EAJ 1 "Maria Sabater era la secretaria de direcció de Ràdio Barcelona. Se li va demanar que fes unes proves de so i així va ser la primera veu que va sortir tot i no ser locutora. La primera locutora, però no va ser fins a l'any 1926, Maria Cinta Balaguer, que va començar fent un magazín, al mateix any ja hi havia també la primera tècnica de ràdio".

Al llarg de prop de 400 pàgines, i més de 20 entrevistes el llibre demostra doncs que a la història de la ràdio a Catalunya "elles també hi eren, que a través del seu treball i esforç les dones van fer possible que aquell invent sonés, comuniqués, ens fes companyia, ens entretingués i ens informés. I que ho continuen fent cada dia".

Per aconseguir explicar aquest paper de la dona a la ràdio catalana, Altés ha inclòs al llarg del seu llibre els testimonis de professionals de tots els àmbits de la ràdio, testimonis que ha reunit a partir d’entrevistes personals i de converses telefòniques però també a partir de la recopilació de cites extretes de revistes i llibres. Aquesta tasca de documentació ha permès a l’autora donar veu a dones de la ràdio catalana de tots els temps, i tant en actiu com ja retirades.

Les professionals entrevistades són Gemma Nierga, Sílvia Còppulo, Júlia Otero, Elisenda Roca, Adelina Castillejo, Dolors Busquets, Pilar Sampietro, Anna Comas, Vicky Gómez, Lídia Julve, Neus Bonet, Pepa Fernández, Montserrat Minobis, Mònica Terribas i Àngels Barceló. Elles i moltes altres protagonistes de la ràdio han traslladat al text les seves experiències i records, per tal de convertir la narració històrica en un relat vívid de l’experiència personal.

Els testimonis de primera mà recollits en el llibre permeten profunditzar en temes cabdals com ara la professionalització de les dones a la ràdio; la gestió per part de les emissores de la promoció de les locutores i periodistes; les diferències salarials entre homes i dones; quin marge tenen les radiofonistes per aportar una mirada de gènere en els seus programes; o temes ja més d’àmbit personal, però entroncats amb el professional, com de quina manera algunes d’elles han viscut els seus embarassos.

"Falten dones als despatxos. Falten dones dirigint, donant perspectiva de gènere i  falten dones manant".

L'autora afirma que actualment la situació de les dones al mitjà radiofònic no està gens malament "avui en dia s'ha aconseguit una de les coses que semblaven més difícils, ocupar el prime time, sobretot el magazín matinal, ja que durant molts anys es va dir que les dones no tenien prou credibilitat per a ocupar un programa com aquest. Ara les dones són i sonen a la ràdio. On no han arribat encara és als despatxos".