Josep Maria Esquirol: "La pandemia ens ha fet més conscients de la nostra vulnerabilitat essencial"

El catedràtic del Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica, Josep Maria Esquirol / @Wikimedia

La Facultat de Filosofia acull el 17 i 18 de febrer el X Congrés Internacional de Filosofia i Salut, dedicat enguany a la Condició humana i vulnerabilitat. 

Coorganitzat per Sant Pere Claver Institut Docent-Recerca i el grup de recerca Aporia: Filosofia contemporània, Ètica i Política de la Facultat de Filosofia, que dirigeix el catedràtic del Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica Josep M. Esquirol, i que té com a camp d’estudi el pensament contemporani i centra el seu interès en explorar les possibilitats del discurs filosòfic, ètic i polític en el si del nostre món tecnològic.

Professor Esquirol, per què un congrés com aquest? Amb quina intenció neix?

És la desena edició. Fa molts anys que treballen en aquesta importantíssima zona d’intersecció entre la filosofia i la medicina, o més ben dit, entre el pensar i el cuidar. La feina seriosa demana no estar pendent dels oportunismes.

Durant el congrés intervindran Pablo Ramos, psiquiatra de l’Hospital Universitario de la Princesa (Madrid), Vicente Sanfélix, professor de Filosofia de la Universitat de València, Tomás Domingo, professor de Filosofia de la UNED i Begoña Román, professora de la Facultat de Filosofia de la UB. Per la seva banda, Esquirol presentarà una conferència sobre "¿Qué significa ser médico? Chejov y El pabellón número 6", que “vol mostrar com el gest mèdic és el gest antropològic fonamental, i com, en aquest sentit, hi ha una connexió essencial entre medicina i filosofia. Per fer-ho, em serviré de la narració de Txékhov, que va ser metge a part d’escriptor”.

-Darrerament la salut mental sembla estar en boca de tots després de la pandèmia. Som més vulnerables que abans o simplement hi ha més sensibilitat respecte el tema?

Seria millor que no calgués un xoc com aquest de la pandèmia per fer-nos reconèixer la nostra vulnerabilitat essencial, però és obvi que aquesta mena de sacsejada ens n’ha fet més conscients.

- Aquesta ampla difusió que està tenint aquest tema, creu que es traduirà en recursos per part de les administracions?

No ho sé.

- La seva conferencia tracta sobre "¿Qué significa ser médico? I la meva pregunta és la mateixa, però en format més curt què significa ser metge avui i quina és la principal diferència respecte el passat de l’època de Txekhov i també el metge d’abans de la pandèmia.

-Metge és, avui, com sempre, qui cuida i qui cura. Aquesta és la significació literal. En un cert sentit, tots som metges; o tots ho podem ser. S'assembla a la filosofia: el pensar ens pertoca a tots. Es tracta, doncs, d’un tipus de definició que depassa l'àmbit professional estricte. El gest mèdic és present a la medicina, a la infermeria, al treball social... fins i tot, quan es fa bé, a la docència.

- És un error treure la filosofia de les aules en un moment com aquest?

Sí, i tant! La filosofia no és una disciplina al costat de les altres. No es tracta de distribuir bé les hores entre les distintes assignatures. Es tracta d'adonar-se’n que la vida reflexiva és un dels principals horitzons de tota educació, i que la filosofia és l’entrenament per tal de promoure que noies i nois caminin cap aquest horitzó. 

Josep Maria Esquirol és catedràtic del Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica, professor del màster de Bioètica i Dret: Problemes de Salut i Biotecnologia de la Universitat de Barcelona, i director del grup de recerca Aporia. És autor de diverses publicacions en l'àmbit de la filosofia política: D’Europa als homes (1992), Tres ensayos de filosofía política (1996), La frivolidad política del final de la historia (1998) i Què és el personalisme? (2001). També ha escrit sobre filòsofs contemporanis destacats, com ara Husserl, Heidegger, Lévinas, Arendt, Strauss, Ricoeur i Patočka. En el camp del que s’ha anomenat filosofia de la proximitat —línia d’assaig que va encetar amb El respeto o la mirada atenta (2007) i El respirar dels dies (2009), ha publicat La resistència íntima (2015), una reflexió sobre la quotidianitat i la condició humana.