L'Ajuntament de Barcelona retira el bust de Juan Carlos I del saló de plens

 

El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha anunciat aquest dijous la retirada del bust dedicat a Juan Carlos I del saló de plens del consistori, ja que ja no és el cap d'Estat, pel que considera que és una "anomalia" que estigui situat aquí.

Ha ressaltat en roda que estudiaran amb la resta de partits si es col·loca en el seu lloc una representació del Rei Felipe VI, després del que ha assegurat que revisaran des del consens la simbologia i la iconografia monàrquica tant a l'Ajuntament com a la ciutat, ja que considera que està "sobrerepresentada".

El comissionat d'Estudis Estratègics i Memòria Històrica, Xavier Domènech, ha recordat que el bust -que s'ha traslladat al magatzem de del barri i de Canyelles mentre es decideix la seva ubicació definitiva, que proposen que sigui el Museu d'Història de Barcelona- es col·locar en substitució d'un de Francisco Franco, i ha defensat que la figura és "poc representativa amb els usos normals de la representació del cap d'Estat".

"El bust, que a més està davant d'un quadre, té una dimensió al Saló de plens que entenem que no correspon als usos democràtics", ha assegurat, i ha considerat que en tota la zona noble de l'Ajuntament i l'edifici Palau hi ha un sobredimensionament de la representació de la monarquia que hauria, almenys, estar compartida amb altres memòries de la ciutat, com la republicana, ha dit.

COMPLIR LA LLEI

Pisarello ha assegurat que estudiaran amb la resta de partits com donar compliment a la llei, ja que ha recordat que un reglament de 1986 obliga a col·locar una efígie del cap d'Estat al Saló de plens, però ha ressaltat: "La norma diu efígie, que és qualsevol tipus de representació. Pot ser una fotografia o un dibuix, és molt interpretable".

Ha assenyalat que tant el govern municipal com altres partits del consistori tenen conviccions republicanes, i ha defensat que, malgrat que la monarquia és una institució constitucional, comporta "certa anomalia democràtica, ja que és una institució no electiva i des del punt de vista històric ha estat de vegades vinculada a privilegis i opacitats impropis d'un règim representatiu del segle XXI".

ESTÀTUA DE LA REPÚBLICA

Domènech ha explicat que preveuen elaborar un Pla d'actuació memorial consensuat amb les forces polítiques i les entitats i veïns de la ciutat, que pretén revisar el nomenclàtor i la iconografia de Barcelona i que estudiarà "fins a quin punt la monarquia està sobredimensionada i fins a quin punt aquesta referència de la memòria monàrquica és compatible amb un règim de llibertats democràtiques".

Ha proposat que la primera "actuació simbòlica" sigui traslladar l'estàtua de la República, situada ara a la plaça Llucmajor, a l'encreuament entre passeig de Gràcia i l'avinguda Diagonal -conegut com la plaça del Llapis, d'on en 2011 es va retirar l'estàtua de la Victòria, símbol franquista- i restituir la placa del president del Govern de la Primera República Francesc Pi i Margall.

Defensa que la seva línia d'actuació "no vol ser de revisió i sostracció, sinó que vol ser propostiva", i que corregeixi la situació actual, en què considera que hi ha símbols sobredimensionats i també altres infrarepresentats propis de la memòria de la ciutat, segons ell.

Ha assegurat que treballaran "des del consens i amb les forces de l'oposició" per revisar la simbologia, objectiu pel qual han encarregat a la direcció de patrimoni de l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub) un estudi que esperen que estigui acabat en un termini d'uns vuit mesos.

Proposa delimitar als últims 200 anys d'història la simbologia, ja que la memòria "és més intensa en els últims segles que en els temps molt anteriors", però ha assenyalat que és un criteri d'entrada discutible que es decidirà des del consens.