ELCOLOR DE LA LLISTA

Fa temps que dic que haurem de viure les mudances d'aquests temps amb més naturalitat perquè són inevitables quan tot es mou i tot es qüestiona. Suposo que tornarem a un nou equilibri, dubto que els partits polítics siguin els mateixos que els d'ara, i penso que trigarem encara a trobar una certa estabilitat. Però també és natural que ens sorprenguin els esdeveniments.

Fa temps que dic que haurem de viure les mudances d'aquests temps amb més naturalitat perquè són inevitables quan tot es mou i tot es qüestiona. Suposo que tornarem a un nou equilibri, dubto que els partits polítics siguin els mateixos que els d'ara, i penso que trigarem encara a trobar una certa estabilitat. Però també és natural que ens sorprenguin els esdeveniments. Quina batalla s'hi juga? La ideològica? La del fet nacional? La de les noves formes de política? Totes elles i a la vegada i cadascú amb els seus diferents graus. I per altra banda, quin paper han jugat algunes enquestes i alguns mitjans llançant opcions polítiques que encara estaven per fer?.

Sembla ser que pels independentistes, i considerant que hi ha diferents graus, la millor manera de representar la seva opció sigui una llista unitària. Si és que posen per sobre de tot la independència, per sobre de propostes i polítiques de caire més ideològic, per sobre de tot, fins i tot per sobre del dret a decidir... Si no, com s'explica en una mateixa papereta Raúl Romeva i Artur Mas. Sincerament, no sé fins a on arriben els projectes personals i els col.lectius. Vaig trobar ridícul allò d'una llista sense polítics, perquè no sé qui té l'autoritat de definir qui és o no polític, ni qui tria els noms, perquè no beneficia a la política si es prescindeix d'ella perquè no es considera útil, quan és precisament la política la solució, i perquè la no política només beneficia a uns. Sembla ser que han arribat a un acord combinat, de moment.

Aquesta serà una opció inequívoca, la independència, caldrà que expliquin prou bé i amb prou rigor en què consisteix (cosa que fins ara no s'ha fet, més enllà de frivolitats). I prou bé i clar ho han de fer les opcions que defensen una altra via (ja no dic tercera perquè això de posar ordinalitat ja és significatiu...) i més tenint en compte la gens complicitat de l'Estat, al contrari, en aquesta carrera de desgreuges, i el poder mediàtic que tindrà la formació anterior. Perquè els que defensen que continuï tot igual, ja ho sabem. Ara queda per veure com s'articula una altra candidatura d'agregació, com sembla que intenten, des de les esquerres o des d'algunes esquerres, i que hauran de definir també el posicionament sobre el futur polític de Catalunya. El fitxatge de Raúl Romeva de cap de llista independentista també vol ser un atac frontal cap a aquesta opció d'esquerres, quan han vist les possibilitats d'èxit d'una proposta així.

A l'hora de triar el vot ens podem trobar dues llistes d'agregació i partits amb marca pròpia. En un mapa com l'actual, quin pes pot tenir opcions globals i quin pes la marca pròpia?. Quins colors triarà cadascuna de les opcions?.

Un estiu intens i acompanyat de successives onades de calor.