L'Audiència Provincial de Madrid tomba les pretensions dels 7 néts de Franco en un "dur auto"

Instantània del Pazo de Meirás objecte del litigi judicial/ @EP

L'Audiència Provincial de Madrid segons informa el Confidencial ha decretat el sobreseïment lliure del procediment contra la cap del Servei de Conservació de la Direcció de les Col·leccions Reals de Patrimoni Nacional en una "dura auto" en què incorpora retrets jurídics a la jutgessa instructora del cas.

Els Magistrats rebutgen de manera rotunda "la presumpta prevaricació" que esgrimien els Franco i destaca que tampoc hi va haver extralimitació de funcions, ja que el jutjat competent de la Corunya havia acordat que es realitzés un inventari de la totalitat dels béns del Pazo de Meirás amb la col·laboració dels tècnics de la Conselleria de Cultura de la Xunta de Galícia. Per això és "evident que va procedir en compliment estricte de les funcions que li van ser encomanades".

La responsable de Patrimoni estava investigada després que la titular del Jutjat d'Instrucció número 29 de Madrid, Cristina Díaz, advertís segons la seva interpretació jurídica de "fets que poguessin ser constitutius de delicte" en l'acusació dels set néts de Franco que asseguraven en la seva querella que la funcionària es va extralimitar en les seves funcions i va elaborar un informe sobre la titularitat dels béns mobles conservats al Pazo de Meirás "sense que hi hagués ordre o resolució judicial habilitant".

A l'informe de la disputa s'assegurava que els béns mobles inventariats al Pazo de Meirás "procedeixen de Patrimoni Nacional les seves fundacions o organismes dependents" i, per tant, serien de titularitat nacional. Qüestió sobre la qual els néts de Franco no estaven d'acord arribant a acusar la responsable de Patrimoni de "tractar d'espoliar els mobles i altres elements accessoris del Pazo de Meirás". Es tracten en concret de mobles, vaixelles, tapissos i tot tipus d'objectes de gran valor que al seu dia van ser usats per reis i que Franco va convertir en part del seu parament diari". Es van localitzar gràcies a aquest inventari "béns fàcilment reconeixibles de Patrimoni Nacional" entre les peces que els Franco pretenien apropiar-se i treure del Pazo de Meirás.

Però malgrat tot la jutgessa instructora, va considerar que, Pilar Benito, va elaborar un informe dels béns que excedia les funcions que tenia encomanades per resolució judicial i que va faltar a la veritat o va ometre intencionadament dades per fonamentar la titularitat de l'Estat sobre alguns objectes . A més, defensava que hi havia indicis que, amb ànim de perjudicar i influir en l'opinió pública i desacreditar els Franco, va filtrar el seu informe als mitjans de comunicació .

L'Audiència de Madrid, no obstant, es mostra especialment dura amb la magistrada instructora al recordar-li que com a tal "si aprecia fets en una denúncia que no es corresponen amb cap infracció penal, els ha d'arxivar i no obrir una investigació amb caràcter prospectiu".

A més segons la interlocutòria de l'Audiència "els fets denunciats en cap cas tenen encaix penal" malgrat, " que a la querella es realitzi un repàs generalista del Codi Penal per envernissar els fets denunciats de tints delictius ".