Científics de la Vall d'Hebron desenvolupen una proteïna amb capacitat antimetastàstica davant del càncer de mama

Hospital Vall d'Hebron @ep

Omomyc , una proteïna terapèutica desenvolupada a la Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) i al seu 'spin-off' Peptomyc, ha demostrat per primera vegada la seva capacitat antimetastàstica davant del càncer de mama.

Des de fa temps se sap amb certesa que MYC exerceix una funció important en el desenvolupament de molts tipus de tumors. En canvi, hi ha certa controvèrsia sobre com pot afectar el desenvolupament de les metàstasis i alguns estudis suggereixen fins i tot que inhibir MYC podria potenciar la metàstasi.

Ara, aquest nou treball aporta, per primer cop, llum sobre aquesta qüestió. En concret, s'ha analitzat l'eficàcia d'Omomyc, aquesta proteïna inhibidora de MYC, per controlar la progressió del càncer de mama metastàtic, i els resultats obtinguts han estat “molt positius”.

A la investigació, els resultats de la qual han estat publicats a la revista científica 'Cancer Research Communications', s'han realitzat diferents experiments tant 'in vitro' com 'in vivo' per conèixer de quina manera Omomyc impactava en les metàstasis del càncer de mama.

“ La resposta ha estat molt positiva i en tots els casos s'ha pogut comprovar que Omomyc té una important activitat antimetastàsica, en contra del que s'havia especulat ”, explica el doctor Daniel Massó, investigador de Peptomyc i primer autor de l'article.

"Fins ara havíem demostrat que Omomyc era eficaç controlant molts tumors primaris. Ara, a més, hem vist que també és un fàrmac eficaç en bloquejar la invasió, l'establiment i el creixement de les metàstasis al càncer de mama", afegeix la doctora Laura Soucek, codirectora de Recerca Traslacional i Preclínica i cap del Grup de Modelització de Teràpies Antitumorals del VHIO, professora investigadora d'ICREA i cofundadora i directora executiva de Peptomyc, que també va participar en aquesta investigació juntament amb el grup del VHIO.

MYC, UNA DIANA TERAPÈUTICA EFICAÇ TAMBÉ A LES METÀSTASI

Fa dècades que la investigació oncològica ha posat de manifest que el gen MYC té una funció important en el desenvolupament de la pràctica totalitat dels tumors sòlids. No obstant això, també hi havia una creença generalitzada que era una diana inabastable.

Però tot va canviar fa més de 20 anys, quan la doctora Soucek es va plantejar que això no havia de ser així. Fruit del seu esforç i treball va néixer Omomyc, una miniproteïna capaç d'inhibir MYC, que, després de múltiples estudis preclínics els resultats dels quals han fet la volta al món, ja s'està provant en pacients, en un assaig clínic iniciat el maig de l'any passat a VHIO.

Previ a l'assaig, Omomyc ja havia demostrat una potent activitat antitumoral en múltiples línies de cèl·lules tumorals i models de càncer en ratolí , independentment del teixit d'origen i de les mutacions.

Tot i això, tots els treballs de recerca realitzats fins ara amb aquest fàrmac s'han centrat en tumors primaris i mai no s'havia provat la seva eficàcia contra la malaltia metastàtica.

"Alguns estudis suggerien que MYC podia exercir una funció antimetastàstica, per la qual cosa la seva inhibició podria ser perjudicial. Però les dades que hem obtingut a la nostra investigació mostren tot el contrari", apunta el doctor Massó, que puntualitza que, tot i així, n'hi havia algunes qüestions que convidaven a ser optimistes sobre la possible eficàcia d'Omomyc per controlar les metàstasis.

Les metàstasis són genèticament inestables, la qual cosa significa que la informació del tumor primari d'un pacient pot no reflectir amb precisió les metàstasis, que a més poden variar de les unes a les altres . Això suposa una important barrera per a les teràpies dirigides.

El fet que la inhibició de MYC sigui eficaç independentment del perfil mutacional del tumor va fer que els investigadors del VHIO es plantegessin que l‟ús d‟aquest enfocament podria superar la barrera de l‟heterogeneïtat de les metàstasis.

A més, MYC promou dos aspectes clau de la metàstasi, la transició epitelimesenquimal i la desdiferenciació, cosa que suggereix que la seva inhibició podria revertir aquestes característiques i inhibir les metàstasis quan aquestes es comencen a formar.

RESULTATS POSITIUS A TOTS ELS EXPERIMENTS

Per demostrar aquestes hipòtesis, es van plantejar una gran multitud d'experiments. Es van fer proves tant en models in vitro com en models de ratolí. Als primers es va provar l'eficàcia en tots els tipus de tumors, mentre que als segons el treball es va centrar en el càncer de mama triple negatiu, una malaltia que necessita urgentment millors opcions terapèutiques.

Per comprovar els resultats de la teràpia es van emprar diferents models i tècniques d'imatge que permetien mesurar el desenvolupament dels tumors . "Així, vam poder veure que, en ratolins modificats genèticament, Omomyc era capaç de fer que el tumor primari creixés menys però també observem que impactava en el creixement de les metàstasis i en alguns casos les feia desaparèixer. Quan vam administrar Omomyc per via intravenosa, els resultats també van ser positius ja que vam veure que es produïa una disminució del creixement del tumor i que s'allargava significativament la supervivència dels ratolins”, comenta Massó.

Encara que la investigació encara no s'ha dut a terme amb pacients, el treball realitzat per VHIO ha volgut analitzar també la possible repercussió de l'aplicació d'Omomyc. Per això es van analitzar bases de dades de pacients, en què es va poder comprovar que aquelles pacients de càncer de mama que presentaven sobreexpressió dels gens que bloqueja Omomyc tenien una supervivència més baixa.

"Això ens fa ser optimistes i pensar que, si aquestes pacients es tractessin amb el nostre fàrmac, potser podríem millorar-ne la supervivència", afegeix el doctor Massó.