L'Oficina Antifrau dóna 30 dies a la Generalitat per clarificar un "encàrrec irregular" de 35 milions d'euros

El conseller Argimón era el Gerent de l'ICS en aquells moments/@EP

L'operació es va dur a terme a l'època en què Quim Torra era president de la Generalitat i es va fer a través de l' Institut Català de la Salut (ICS), on era director gerent Josep Maria Argimon , actual conseller de Salut català.

L'Oficina Antifrau de Catalunya (AOC), al seu informe carrega contra la Generalitat per haver gastat 35 milions d'euros en màscares el març del 2020 contractats de manera irregular, amb total opacitat i sense justificar la urgència. A més, li ha donat 30 dies a la Conselleria d'Economia i a l'ICS perquè responguin a una sèrie de preguntes abans d'avaluar quin és el proper pas.

Segons l'AOC, el procés de pagament de 35 milions d'euros a la firma Basic Device SL , radicada a Vilafranca del Penedès va resultar cridaner ja que el 19 de març de 2020 es va signar un contracte per valor 60 milions, i l'endemà, van avançar 35 milions d'euros. Però el pagament va ser paralitzat pels bancs, que van alertar que l'empresa era una empresa sense cap activitat i sense empleats.

Davant d'això, un dia després el personal de la Conselleria d'Economia va presentar una denúncia per estafa davant dels Mossos d'Esquadra, per a tres dies després, retirar la denúncia. Posteriorment, el 5 de maig, es va reduir el contracte pels mateixos materials mèdics a 35 milions, i, el 3 de desembre, l'ICS va assegurar que s'havien lliurat els materials contractats: dos milions d'unitats d'equipament quirúrgic EPI, dos milions de mascaretes FFP2 i dos milions de mascaretes quirúrgiques; a més de 50 respiradors pediàtrics.

UN EXPEDIENT CARREGAT D'IRREGULARITATS

Segons l'AOC a la documentació de l'expedient examinat:

1.- No queda acreditat quin és l'origen dels contactes preliminars dels representants de l'empresa Basic Devices, SL amb l'ICS .

2.- No consta documentat ni el contingut ni l'abast dels temes tractats als contactes preliminars realitzats.

3. No figuren les possibles condicions d'execució de les prestacions objecte del contracte d'emergència.

4.- No s'han trobat les possibles garanties bàsiques de l'efectivitat de l'aprovisionament del material que cal lliurar.

5.- Es desconeixen els possibles mecanismes de fiabilitat i garantia, encara que fos bàsica i precària, de la important quantitat que havia de ser abonada anticipadament a Basic Devices, SL.

6.- Les consultes preliminars a l'encàrrec d'emergència realitzat a Basic Devices, SL, no han estat aclaridores ni transparents.

7.- L'empresa no es trobava inscrita com a tal al sistema de la Seguretat Social que podria suposar un incompliment del Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques i aquesta empresa es trobaria en una situació de prohibició de contractar, d'acord amb la qual cosa estableix la Llei de contractes del sector públic. I el contracte seria nul.

8.- Basic Devices, SL, no disposava a més de persones treballadores a càrrec seu, apuntant així a un procés d'intermediació pur i dur.

9.- No queda clar quan va realitzar l'empresa la declaració responsable de l'empresa contractista sobre la seva capacitat, solvència i representació, que, de confirmar-se, assenyalaria una altra prohibició de contractar.

10.- Es va realitzar l'abonament anticipat de 35 milions efectuat el 20 de març de 2020 sense empara legal, perquè no es podien realitzar abonaments anticipats en el marc de la tramitació d'emergència regulada al referit article fins al 28 de març de 2020, data en què va entrar en vigor la segona modificació introduïda en aquest article.

11.- No hi ha cap justificació documentada a l'expedient sobre la necessitat inajornable i inevitable de fer una bestreta del pagament.

Per totes aquestes raons per a l'Oficina Antifrau de Catalunya considera el pagament dels 35 milions com un “acte de temeritat”.